Pas Pircas Negres
El Pas Internacional Pircas Negres és un passe fronteriç entre la República Argentina i la República de Chile. Es localisa, pel costat argentí, en el Departament Vinchina, en el noreste de la província de la Rioja, i pel costat chilé, per la comuna de Terra Groga, Regió d'Atacama.
Este pas montanyós internacional posseïx una frontera "seca" l'altura del qual és de 4.164 m s. n. m. Des de l'oest, s'accedix per la Ruta C-33 que conecta el pas en la ciutat de Copiapó. Des de l'est, en tant, s'accedix a través de la Ruta Nacional 76, que enllaça en el propenc Refugi El Peñón, la Reserva Estany Brau i atres localitats de la Rioja.[1]
El pas es troba obert des de l'1 de novembre al 30 d'abril, entre les 9:00 i les 18:00. Per les característiques topogràfiques i climàtiques poc favorables, no és possible transitar pel pas durant tot l'any. El Pas Pircas Negres conta en un centre de control únic aduanero en el sector de Barrancas Blanques que permet facilitar l'integració entre abdós països i, en especial, entre les comunitats que conformen la regió binacional denominada «ATACALAR».
En Argentina el parage més propenc es diu Jagüé (166 km) i la localitat més propenca és Vila Sant Josep de Vinchina, última gasolinera localisada 200 km del pas fronteriç en qüestió.
Clima
El clima és rigorós, sec i àrit en hivern, la neu alcança una altura d'entre 2 i 3 metros, per tant, la visibilitat es veu reduïda per l'acumulació de boira terrera i núvols baixos. La temperatura extrema en hivern és de 0º i en estiu aplega als 29º.
Història
L'actual Pas Pircas Negres va començar com a pas dels arrieros cap a la República de Chile, específicament la ciutat de Copiapó, a on seria el destí del ganado de vacú argentí per a ser exportat a través del Oceà Pacífic.
Per este pas varen creuar l'uruguayà Francisco Zelada i el rioixà Nicolás Dávila en l'any 1817 en 350 milicians, un dels sis passos elegits pel coronel Sant Martín per a conseguir passar a Chile i lliberar-ho. L'objectiu de les forces era confondre i dividir les forces realistes que es trobaven en el país veí. La dificultat que tenien les tropes en el pas era que açò era un corredor ventoso i fret que complicaria el seu creuament. També l'eixèrcit del general Belgrano va cooperar destacant a 80 milicians i 50 infants. S'assegura, encara que no hi haja data específica, que el 5 de giner de Coronel Felipe Varela varen eixir cap a la cordillera dels Andes, varen passar pels departaments General Lamadrid i tal volta per Vinchina.
Els granaders en este pas tenien moltes dificultats, i entre unes d'eixes dificultats, es trobava la febra de la puna que se sentia en les altures.
Dumenge Faustino Sarmiento, promovent l'exportació de carn argentina, va construir des de 1864 diferents refugis per a protegir de l'ambient als arrieros i el seu ganado.
L'activitat va disminuir per la competència en atres tipos de transport. Aixina va ser que l'últim pas de ganado per ahí (que ara conta en una ruta pavimentada) en 1958. 15 arrieros en 300 vacuns, i que varen entregar en Copiapó pel pagament en metàlic, or i argent en lingots.
Actualment, el creuament és oficialment el pas internacional que conecta la República Argentina en el país de Chile.
Referències
- ↑ «Reserva Estany Brau». Archivat des de l'original, el 6 de maig de 2017. Consultat el 10 de maig de 2017.
- Gendarmeria Nacional. «Passos fronteriços: Pircas Negres» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 6 de juliol de 2015. Consultat el 28 de febrer de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paso Pircas Negras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.