Anar al contingut

Hipermetamorfosis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Planidios i larva d'una avespa parasitoide de la família Perilampidae.
Erro al crear miniatura:
"Triungulino" o planidio, i atres estadis larvales d'un escarabat de la família Meloidae A - Triungulino. B – Estadi larval 2. C - Estadi larval 3. D - Prepupa. I - Bua. F – Imago.
Erro al crear miniatura:
Triungulino en una palometa. Est sembla ser un cas de foresis, més que de parasitisme.

Hipermetamorfosis o hipermetabolisme és un terme usat en entomologia que es referix a una variant del holometabolisme o metamorfosis completa. En l'hipermetamorfosis alguns estadis larvaels són morfològica i funcionalment diferents dels restants.

Com a regla general els estadis larvales dels insectes holometábolos (Lepidoptera, Diptera, Hymenoptera i Coleoptera) no presenten majors canvis; simplement aumenten de tamany. En hipermetamorfosis un estadi, generalment el primer, diferix marcadament del restant. En molts casos este primer estadi és actiu i té òrguens (pates i ulls) que li servixen per a trobar la seua font d'aliment. Este primer estadi rep el nom de planidio, del grec antic, πλάνος (planis) que vol dir vagabunt.[1]

Un planidio sol ser allargat, chato i actiu, en morfologia similar als artròpodes dipluros del gènero Campodea i se'ls sol cridar larves campodeiformes. Els planidios dels escarabats de la família Meloidae tenen tres garres i per açò li'ls crida triungulinos. Els de Strepsiptera també reben este nom.

En general els planidios no s'alimenten. Solament despuix de la primera muda o ecdisis canvien de forma a una estructura més adequada per a l'alimentació i creiximent i menys mòvil. Els estadis següents al planidio tenen forma semblant a les orugas de palometes o cresas de mosques i no canvien molt de forma fins a aplegar a l'estadi de bua.[2]

En algunes espècies d'insectes holometábolos els estadis presenten marcades diferències en la seua apariència pero no li'ls considera hipermetamórficos perque no hi ha canvis estructurals. Per eixemple, algunes orugas de Papilionidae canvien de color, forma i textura. Els estadis primerencs s'assemblen a excrements d'aus; els estadis següents abandonen eixe mimetisme i ho reemplacen per camuflage assemblant-se al color vert dels fulls.

Erro al crear miniatura:
Cicle vital de Papilio demoleus. El primer estadi imita a un excrement d'aus. Els estadis tardans tenen el color del fullage en que residixen. Açò no és considerat hipermetamorfosis.

Hipermetamorfosis en varis grups d'insectes

[editar | editar còdic]

En general, l'hipermetamorfosis ocorre en l'ontogènia de certs insectes parasitoides:

Tècnicament, el subimago d'Ephemeroptera podria ser considerat com un cas de hipermetamorfosis, pero generalment no li'l veu aixina.[3]


Els casos de hipermetamorfosis en cada orde d'insectes són considerats com anàlecs, no homòlecs dels d'atres órdens diferents.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Robert Scott (1863). A Greek-English lexicon, Clarendon Press.
  2. Triplehorn, Charles (2005). Borror and Delong's Introduction to the Study of Insects, Peter Marshall.[pàgina requerida]
  3. (1977) Imms' General Textbook of Entomology: Volume 1: Structure, Physiology and Development Volume 2: Classification and Biology, Berlin: Springer. ISBN 0-412-61390-5.[pàgina requerida]
  • Haroldo Bou G., Elizabeth Chiappa T., Carmen Tobar M., Biologia d'insectes. (2003)