Anar al contingut

Parasitoide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Endoparasitoide Cotesia congregata eixint del capoll despuix d'haver parasitado internament a la oruga de Papanda sexta
Avespa Braconidae, endoparasitoide de larves d'escarabats de la fusta

Un parasitoide és un organisme que les seues larves s'alimenten i desenrollen en l'interior (endoparásitos) o en la superfície (ectoparásitos) del cos d'un atre artròpode, per lo general un insecte.[1][2] Cada larva de parasitoide es desenrolla en un sol individu o hoste al que termina matant. El parasitoide adult és un insecte de vida lliure que pot ser tant herbívor com depredador. La major part dels parasitoides descrits són avespas (Hymenoptera), també existixen mosques parasitoides (Diptera), unes poques espècies d'escarabats (Coleoptera), arnes (Lepidoptera), neuròpter (Neuroptera), i inclús s'ha descrit una espècie de tricóptero (Trichoptera) parasitoide.[3] Actualment es coneixen al voltant de 68 000 espècies de parasitoides. S'estima que el total d'espècies de parasitoides deu ser d'al voltant de 800 000.[4]

Les característiques distintives dels parasitoides són:

  • al final del seu cicle larval el hoste mor (característica que ho diferencia d'atres tipos de paràsits);
  • cada parasitoide utilisa solament un hoste durant el seu cicle de vida (característica que ho diferencia de la depredación).

Els parasitoides són per lo general molt més específics que els depredadors, i a diferència dels paràsits poden dispersar-se activament en busca dels seus assuts. Per estes raons tenen una gran importància com a agents de control biològic d'insectes plaga, principalment en l'agricultura, un clar eixemple de parasitoide en agricultura és l'himenòpter Eretmocerus mundus, que parasita a eixemplars de la mosca blanca del tabac Bemisia tabaci.

Tipos de parasitoides

[editar | editar còdic]
Larva de Phytodietus, ectoparasitoide d'una oruga

Segons la seua localisació respecte de l'hoste

[editar | editar còdic]
  • Endoparasitoide: la larva del parasitoide s'alimenta i desenrolla en l'interior del cos de l'hoste.
  • Ectoparasitoide: la larva del parasitoide s'alimenta externament de l'hoste.
  • Mesoparasitoide: la larva del parasitoide s'alimenta i desenrolla dins i fòra de l'hoste.

Segons el número de parasitoides per hoste

[editar | editar còdic]
  • Solitari: un sol parasitoide s'alimenta d'un sol hoste.
  • Gregario: varis parasitoides, en ocasions centenars, s'alimenten d'un sol hoste, podent desenrollar-se la totalitat.
Trissolcus parasitando ous de Chinavia

Segons l'estadi en el qual ataquen a l'hoste

[editar | editar còdic]
  • D'ous: El parasitoide es desenrolla en un ou d'insecte.
  • De larves: El parasitoide es desenrolla en la larva d'un atre insecte.
  • De bues: El parasitoide es desenrolla en la bua d'un atre insecte.
  • De nimfes: El parasitoide es desenrolla en la nimfa d'un atre insecte.
  • D'adults: El parasitoide es desenrolla en la fase adulta d'un atre insecte.

Segons si l'hoste és a la seua volta un parasitoide

[editar | editar còdic]
  • Hiperparasitoide: el hospedador és un atre parasitoide.
  • Hiperparasitoide facultatiu: actua com parasitoide, i quan es veu en la necessitat com hiperparasitoide.
  • Hiperparasitoide obligat: necessita obligatòriament desenrollar-se a costa d'un parasitoide.

Segons si l'hoste s'alimenta despuix de la parasitación

[editar | editar còdic]
  • Parasitoides koinobiontes (cenobiontes): en el moment de realisar-se la posada la femella del parasitoide no mata al hospedador, i és la larva qui li produïx la mort.
  • Parasitoides idiobiontes: l'hoste no s'alimenta despuix de la parasitación per lo que el parasitoide solament dispon dels recursos del hospedero al moment de la oviposición per a completar el seu desenroll. Són considerats parasitoides idiobiontes els parasitoides d'ous, bues i adults, sent estos últims en molts casos paralisats durant la oviposición).

Tipos de parasitisme

[editar | editar còdic]
  • Superparasitismo: varis ous de la mateixa espècie són depositats per diferents femelles en un mateix hospedador.
  • Multiparasitismo: ous de diferents espècies són posats en el mateix hospedador, podent desenrollar-se les distintes espècies fins a adult.
  • Hiperparasitismo: el hospedador és un atre parasitoide. Pot ser un hiperparasitismo facultatiu, si l'insecte normalment actua com parasitoide pero té la capacitat d'actuar com hiperparasitoide o hiperparasitismo obligat si l'insecte necessita obligatòriament desenrollar-se a costa d'un parasitoide.
  • Cleptoparasitismo: parasitoide que utilisa els recursos d'un atre parasitoide en el seu propi benefici sense alimentar-se d'ell. Per eixemple, parasitoides que utilisen perforació fetes per atres parasitoides en superfícies dures per a introduir la seua ovipositor.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sow, A. Deciphering host-parasitoid interactions and parasitism rates of crop pests using DNA metabarcoding.
  2. [LaSall, J. & Gauld, I. D. Parasitic Hymenoptera and the biodiversity crisis. Redia 315–334 (1991).]
  3. García-Marí, F., (2012), PLAGAS DE LOS CÍTRICOS, Gestió Integrada en països de clima mediterràneu. Valéncia, Espanya, ed: Phytoma
  4. Encyclopædia Britannica Online.. «parasitoid». Consultat el 31 d'octubre de 2014.
  5. UNIVERSIDAD NACIONAL DE COLOMBIA. «BIOLOGÍA I ECOLOGÍA DE LOS PARASITOIDES». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2014. Consultat el 31 d'octubre de 2014.