Papanda sexta
Papanda sexta és una espècie de Lepidoptera americana de la família Sphingidae, coneguda també com a cuc del tabac. Durant el seu estadi larval s'alimenta de creïlla, tabac, tomata i atres plantes de la família Solanaceae i durant el seu estat adult consumix néctar d'algunes flors.[1] És un insecte holometábolo comunament usat com a organisme modele en la neurobiologia, pel seu sistema nerviós assequible, el seu curt cicle de vida i a que és relativament fàcil de mantindre en laboratori. Els estadis larvales són els més usats degut a que és fàcil fer la dissecció i aïllar els òrguens.[2]
Metamorfosis
[editar | editar còdic]El seu cicle vital dura en total 30 a 50 dies i comprén 5 estadis principals: ou, larva, pre-bua, bua i adult. En el trànsit cap a l'estadi de bua, la larva sofrix 5 mudes (ecdisis), en estadis intermijos. La larva passa per un estat conegut com pre-bua en a on l'insecte disminuïx de tamany, per a posteriorment fer metamorfosis en bua, estat en el que es mantindrà per 18 dies aproximadament, i en a on es formaran les principals estructures que es troben en l'adult. Finalment la bua emergix com una arna adulta.[3]
Control hormonal del desenroll dels discs imaginales
[editar | editar còdic]En la part posterior del cervell de la larva es troben les glándulas endocrinas cridades la Corpora allata (CA) que segreguen l'hormona jovenil (HJ). Esta hormona sesquiterpena inhibix la senyalisació intrínseca necessària per a la morfogénesis dels discs imaginales i modula de manera independent l'acció d'algunes hormones necessàries per a l'ecdisis o muda en la preparació per a la bua.[4] Esta última funció es referix a que el hormona jovenil dirigix l'acció de ecdisosteroides, hormones encarregades de dirigir el procés de muda (entre elles l'ecdisona, produïda en la glándula protorácica). En este orde d'idees, l'absència del hormona jovenil evitarà que l'insecte porte a terme una muda i per tant entre directament a l'estadi de bua (metamorfosis). El hormona jovenil afecta la formació i creiximent dels discs (diferenciació primerenca) que pot ser evitada en unes condicions alimentícies apropiades; aixina mateix afecta la diferenciació tardana de l'epiteli dels discs imaginal en una estructura complexa, en a on no es considera que els factors nutricionals tinguen un paper important.
D'esta manera, durant les etapes finals de la larva, algunes cèlules del primordio dels discs imaginales inicien una transformació cap a cèlules columnars per a invaginarse i formar un gran disc invaginado cap al tercer dia de l'inici de la metamorfosis. Este periodo es caracterisa per presentar una disminució dràstica dels nivells de hormona jovenil, per lo que permet el pas a bua, no obstant quan la larva ha tingut a lo manco 4 dies d'inanició els nivells de hormona jovenil es mantenen molt alts i la larva no iniciarà el procés de metamorfosis.[4] La modulació de l'efecte del hormona jovenil sobre el desenroll del disc imaginal es dona a nivell de la seua interacció en factors de transcripció genètics presents en larves que s'han alimentat en l'últim estadi larval.[4] Estos factors de transcripció pertanyen al complex Broad, de la família “zinc finger (BTB/POZ)” i en este cas és específicament broad-z2 el que s'ubica en el primordio de cada disc imaginal. La transcripció del gen d'este factor proteic, broad-z2, aumenta durant les 12 hores posteriors a l'ecdisis de larves pròximes a formar bua i es manté en aument 48 hores despuix.
Estos factors de transcripció semblen estar present també en larves en inanició a les quals se li ha extirpat la Corpora allata, lo que indica que el hormona jovenil té un efecte supresor sobre estos factors, de la mateixa manera que s'ha reportat en atres insectes com Drosophila melanogaster o Bombyx mori.[5] Encara que ara es coneix més d'este procés a nivell molecular i bioquímic, encara no s'ha dilucidat en la seua totalitat la cascada d'events que duen al desenroll de les estructures de l'adult mediat per la disponibilitat d'aliment.
..png){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Butterflies and moths of North America. © BONAMA Project. Recuperat el 23 de novembre de 2012 de: https://www.butterfliesandmoths.org/species/manduca-sexta
- ↑ Eichman, A., Tripp, W. & Edwards, M. (2001). Papanda sexta: "Tobacco Hornworm/Carolina Sphinx Moth". Recuperat el 24 d'octubre de: https://web.archive.org/web/20060908162724/http://bugs.clemson.edu/museum/moths/local/moth1.htm
- ↑ University of Arizona (2001) ©The Papanda Project. Recuperat el 23 de novembre de 2012 de: http://insected.arizona.edu/manduca/PDfs/posters.pdf [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Truman, J. W., Hiruma, J., Allee, P., MacWhinnie, S., Champlin, D. & L. M. Riddiford. (2006). Juvenile Hormone Is Required to Couple Imaginal Disc Formation with Nutrition in Insects. Science. 312: 1385-1388.
- ↑ Resa A., Y. Kanamori, T. Shinoda, S. Shimura, K. Mita, Y. Nakahara, M. Kiuchi, M. Kamimura (2004). Hormonal control of a metamorphosis-specific transcriptional factor Broad-Complex in silkworm. Comparative Biochemistry and Physiology Part B: Biochemistry and Molecular Biology. 139 (4): 753–761.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manduca sexta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.