Crin
Es denomina crin[1] o tusa al pèl llarc i gros que creix en el coll de varis mamífers, especialment si es tracta de cavalls. En este últim cas, també reben eixe nom els pèls de la seua coa.
Se li dona varis usos, inclosos la fabricació de tapisseria, pinzellés, arcs d'instruments musicals, un tipo de tela rústica a pur de pèl, i un tipo de material de recobriment d'ambients prèviament utilisat en l'indústria de la construcció i que en l'actualitat és possible observar en certs edificis antics.
Les crines poden ser molt rígides o molt fines i flexibles; el pèl del cabellam o «tusa» és per lo general més suau i curt que el pèl de la coa. La textura de la crin pot dependre de la raça i criança del cavall, incloses condicions tals com l'alimentació o el clima. El processament també pot afectar la seua calitat i sensació al tacte.
La crin és una fibra de proteïnas que absorbix l'aigua llentament, pero és possible teñir utilisant tintures tradicionals adequades per a fibres de proteïnes. Es poden fer feltre encara que no és molt fàcil.[2]
Usos
[editar | editar còdic]
Les crines són utilisades en les arts de trenat de crines per a dressage, ceràmica, i en la confecció d'artículs de joyeria tals com a braçalets, collars, rogles i barrettes (fermalls per al pèl).[3] S'utilisen per a fabricar certs pinzellés de brocha grossa i pinzells per a pintura artística. La pintura és una de les àrees en la qual les crines són encara molt utilisades en l'actualitat. Les crines són processades, tallades del llarc necessari i adossades a pinzells que s'utilisen per a pintura de parets i desenroll d'obres d'art. Les crines són apropiades per a fabricar pinzells ya que brinden una pinzellada suau i posseïxen el habilitat de retindre gran cantitat de pintura ajudant a minimisar les voltes que el pintor deu detindre's per a embeber el pinzell en pintura.[4]
Les crines són utilisades per a confeccionar arcs per a violíés i atres instruments de corda de frotaació. Un atre us en la comunitat artística és en la ceràmica i cestería a on les crines són utilisades per a adornar els objectes i definir estils. En el cas de la ceràmica quan les peces són retirades del forn i es troben encara calents se'ls tiren crines les quals es cremen en contacte en la ceràmica deixant vistosos patrons decoratius de filigrana negres sobre la superfície.[5]
L'us de crines en la peixca està difòs i posseïx vàries aplicacions. L'us més difòs de les crines ha segut la fabricació de llínees per a peixcar. El pèl és retortillat i es fabriquen cordeles molt extensos.[6] Un us històric era la confecció de guants utilisats per a peixcar en l'Edat Mija i fins a el XVII en climes frets.[7] Els guants teixits en fibres de crines eren una opció molt popular en els climes frets ya que les crines són molt bon aïllant tèrmic, també posseïxen oli natural i una estructura rígida que permet realisar teixits tancats de manera que siguen resistents al pas de l'aigua i al mateix temps siguen abrigats. Ademés les fibres absorbixen l'aigua en un ritme inferior al d'atres materials lo que les fa atractives per a la peixca.
També s'utilisa en l'hechura d'alguns guants de boxeig.
El miriñaque o crinolina era inicialment un teixit gros fabricat a partir de crines i fils de cotó o lli.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «Crin» (en espanyol). Diccionari panhispánico de dubtes. Madrit: Santillana. Consultat el 7 de maig de 2013.
- ↑ Fröberg, Kerstin. "Horsehair as a Textile." 1998. Accessed December 8, 2010.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Martha Stewart Living Oct2008, Issue 179, p51-52
- ↑ Art Institute of Chicago Museum Studies, Vol. 31, No. 1, Objects of Desire: Victorian Art at the Art Institute of Chicago pp. 68-88+94-96
- ↑ Johnson, Victor R. America's Fly Lines: the Evolution of the Modern Fly Line from Its Horsehair and Silk Beginnings. Vallejo, Ca.: EP, 2003. 115. Print
- ↑ Congram, Marjorie. Horsehair: a Textile Resource. Martinsville, NJ: Dockwra, 1987. 43-46. Print
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.