Anar al contingut

Cachemira (fibra)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cachemira (fibra)
Chal realisat en caixmir.

El caixmir, cachemir o casimir[1] és una de les llanes de cabra més escasses i menys comunes del món i a la seua volta una de les més valorades. És suau al tacte, sedosa, llaugera i bon aïllant tèrmic.[2]

Per les seues característiques i la seua escassea el seu preu és relativament elevat comparat en el d'atres fibres i per això usar-la és mostra de classe, lux i distinció.

El seu orige està en les solitàries i aïllades poblacions locals de les montanyes del Tibet, en la vertent sur del Himalaya i la regió de Xinjiang en China, zones de montanya en temperatures baix zero a on té el seu orige la cabra de Cachemira. La fibra s'obté de la part més profunda, més fina i delicada de la llana d'esta cabra. Esta llana està produïda pels folículs secundaris, mentres que la capa exterior més basta i protectora, està produïda pels folículs primaris.

Cabres Cachemiras, en la regió de Ladakh (Cachemira).

Requerix un conte especial, com una esmerada protecció al contacte intensiu, que promou l'aparició del frisado.

Producció

[editar | editar còdic]

China s'ha convertit en el major productor de caixmir, la producció del qual s'estima a uns 10 000 tonellades mètriques. Mongòlia seguix en unes 7400 tonellades (de llana) en 2014. Seguixen els països d'Afganistan, Iran, Turquia, Kirguizistan i atres repúbliques d'Àsia central. La producció global per any és d'entre 15 000 i 20 000 tonellades de llana. El caixmir pur, que és el resultat de l'eliminació de la grassa animal, la brutea i els pèls grossos de la llana, s'estima en unes 6500 tonellades. El caixmir ultrafina o pashmina encara és produïda per les comunitats en la Cachemira Índia, pero la seua rarea i alt preu junt en l'inestabilitat política en la regió fan que siga molt difícil de produir i de regular la seua calitat. S'estima que la producció anual per cabra és de 150 grams.

El caixmir pur es pot teñir i girar en fils, despuix es poden teixir guants, calcetins i atres penyores de vestir. També es pot teixir en teles que després seran tallades i ensambladas en penyores com a abrics, jaquetes, pantalons, pijames, tovalletes, mantes i atres artículs. Productors en Escòcia, Itàlia i Japó han segut coneguts com a líders del mercat.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Glossari de la moda» (en espanyol). Fundéu BBVA.
  2. Wool Products Labeling Act of 1939 del lloc de la U.S. Federal Trade Commission 13 de giner de 2009