Molura

La molura[1] (també, fascia) és un element decoratiu en relleu, d'acusat component llongitudinal, que conserva idèntic perfil en tot el seu traçat. S'utilisa en diverses obres artístiques, entre elles en treballs de fusteria i, de forma significativa, en arquitectura. El perfil, o secció travessera, definix i diferencia els múltiples tipos de moluras, encara que poden rebre diferent nom si formen part de paraments plans o de columnes; o si pertanyen a diferent estil o época.
Tipos de moluras planes

Les moluras planes es classifiquen per la seua secció o perfil en rectangulars i curves. Les de secció curva es dividixen en les conformades per un segment de curva (de circumferència o elipse), o conformades per dos segments de curva.
Elistel, també denominat filete,[2] és una chicoteta molura correguda de secció quadrada o rectangular. S'utilisa per a separar atres moluras majors i per a trencar la continuïtat d'un pla. Figura 1. Les moluras similars de majors dimensions es diuen faixes. Figura 2.
- Moldura convexa de secció circular, anàloga a la figura geomètrica definida per una superfície tórica. S'utilisa com ornato de peces cilíndriques (per eixemple, una columna) en les que pot quedar embebida fins al seu eix directriu, confonent-se en tal cas en el bocel. Figura 4.
- Moldura convexa de secció semicircular o, en ocasions, elíptica, de superfície plana. Quan la directriu és recta, equival a un semicilindro; si és circular, a un semitoro. Figures 4. També es denomina astrágalo a la chicoteta molura de perfil circular, disposta a modo de cordonera en forma d'anell, que rodeja el fuste de la columna baix del tambor del capitell. Rep el nom de mig bocel o quarto bocel la molura la secció de la qual és un quarto de círcul. Figures 5 i 6.
La baqueta o baquetilla és la molura convexa de secció circular, la de menor diàmetro entre les de perfil convexo i més prima que el bocel. Es va amprar en profusió en les construccions de l'Edat Mija. Figura 3.
La gola és una molura el perfil de la qual té forma de S. Posseïx la concavidad en la part superior i la convexidad en l'inferior. En la gola la part més eixint està dalt. És similar al cimacio. Figura 9. Si té la convexidad en la part superior i la concavidad en l'inferior es denomina gola inversa, o gola reversa.[3] És similar a la nacela. Figura 7. Es denomina taló a la molura el perfil de la qual consta d'una part convexa i una atra cóncava. El taló dret té dalt la part convexa, i el taló revers avall.[4] En el taló la part més eixint està avall. Taló dret: figura 10. Taló revers: figura 8.
- Moldura que arranca vertical, el perfil del qual està format per dos arcs de circumferència de diferent ràdio, sent l'arc inferior cóncau i el superior convexo. És més ampla per la part superior, per lo que s'utilisa per a enllaçar dos superfícies a on l'inferior està retranqueada sobre la superior. Figura 7.
- Moldura el perfil del qual està constituït per dos arcs de circumferència disposts formant una S, de manera que l'arc superior és cóncau i l'inferior convexo. La part alta de la molura és més ampla que la baixa, vola més, per lo que s'usa per a enllaçar dos superfícies de les que la superior descolla sobre l'inferior. Figura 9. Es denomina cim recte a la molura cóncava en la part superior i convexa en l'inferior. Figura 9. Es diu cim reversa a la molura convexa en la part superior i cóncava en l'inferior. Figura 7.
- Moldura cóncava, composta de dos curves de diferent ràdio, sent normalment l'arc inferior el de major tamany. El seu nom prové de que en estar present en la basa grega de les columnes d'orde jònic, produïa un efecte pronunciat d'ombres i clars. Figura 14. La molura cóncava el perfil de la qual és semicircular es denomina mija canya. Figura 13.
El caveto, també denominat esgucio o antequino, és una molura decorativa cóncava en perfil de quarto de círcul. Conforma la característica terminació superior dels temples egipcíacs. Figura 16. Es diu caveto recte quan el vol està cap a dalt i caveto al revés quan està cap a avall.[5] Figures 11 i 12.
Baquetón o Fascículo
Tipo de molura vertical redona, en forma de talle o roll, i normalment disposta en filera en unes atres, utilisada especialment en l'arquitectura gòtica.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Lajo Pérez, Rosina (1990). Lèxic d'art, Madrit: Akal, p. 82. ISBN 978-84-460-0924-5. Consultat el 18 de maig de 2015.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diego Antonio Rejón de Silva: Diccionari de les Nobles Arts, p. 197. Edició del COAM, 1995.
- ↑ Diego Antonio Rejón de Silva (1788): Diccionari de les Nobles Arts, p. 55. Edició del COAM, 1995.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre moluras.- Joaquín Lorda: «Molduras clàssiques», Escola d'Arquitectura de l'Universitat de Navarra.