Baïa de Zea
La baïa de Zea, (en griego: Λιμένας Ζέας, romanizado: Liménas Zéas Πασαλιμάνι) coneguda des dels temps de la Grècia otomana com Paşalimanı «port del bajá» (Πασαλιμάνι) és el segon port més gran i baïa localisada en la costa este de la península d'El Pireo en Grècia.
En l'antiga Grècia, era el major dels tres ports navals d'Atenes, junt en Muniquia i Cànters, el principal port de la ciutat actual. Zea també era el port més gran de la Grècia clàssica en general, ya que albergava més zones de manteniment de barcos que els atres[1][2]
Va ser el lloc on es varen portar a terme les competències de natació en els jocs olímpics de 1896. [3]Actualment un port marí i un de deportiu estan localisats en la baïa de Zea.
El port antic: port de guerra
Dels tres principals ports naturals del Pireo (Muniquia, Zea i Cànters), històricament sembla que el segon va ser el que va acollir als primers treballadors, baix el mando de Temístocles, per a la construcció de les seues grandioses obres portuàries. Aixina, mentres que el port de Cànters es dedicava principalment a activitats comercials, els ports de Zea i Muniquia es dedicaven per complet a les necessitats navals d'Atenes.[4] Estos últims varen ser preferits al gran port, per la major seguritat que oferix el tossal de Muniquia que els domina.[5]
Era el port principal de la flota de trirremes ateniense i es diu que contava en un total de 196 atraques per a bucs de guerra. Els refugis per a un sol barco medien uns 50 metros de llarc, 6 metros d'ample i 8 metros d'alt. Alguns estaven dissenyats per a dos barcos. Zea també contava en un gran almagasén(Atarassana naval (Antiga Atenes)|skeuothēkē) per a guardar vés-les i cordes. El seu arquitecte va ser Filó.[6]
Excavacions
La regió de Zea ha despertat l'interés dels arqueòlecs. El Proyecte del Port de Zea és una excavació arqueològica conjunta greco-danesa que va escomençar en Grècia en 2002 baix la direcció del Dr. Bjørn Lovén, investigador associat del Programa d'Arqueologia Marítima de l'Universitat del Sur de Dinamarca. El proyecte tenia com a objectiu excavar i estudiar les antigues bases navals atenienses i les seues fortificacione,[7] aixina com la troballa de la flota ateniense de trirremes, que es creïa ubicada en els antics ports de Zea i Muniquia,[8] Actualment es troba en el Ática. Les últimes excavacions varen tindre lloc en 2012.[9]
Referències
- ↑ (2009) From Artemis to Diana: The Goddess of Man and Beast (en en), Museum Tusculanum Press, p. 532. ISBN 978-87-635-0788-2.
- ↑ (2019) Archaic and Classical Harbours of the Greek World: The Aegean and Eastern Ionian contexts (en en), Archaeopress Publishing Ltd, p. 29. ISBN 978-1-78969-129-0.
- ↑ (2008).The Complete Book of the Olympics.Aurum Press Limited.
- 897–898.
- ↑ Battles and Battlefields of Ancient Greece: A Guide to Their History, Topography and Archaeology (en en), Pen and Sword, p. 79. ISBN 978-1-4738-8999-6.
- ↑ Ulrichs, 1847, p. 17.
- ↑ (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2025-07-05.
- ↑ «About Zea Harbour Project» (en en). li site eaharbourproject.dk. Archivat des d'el original, el 2013-02-10. Consultat el 2025-07-05.
- ↑ «Piraeus, the Zea Harbour Project» (en en). diathens.gr. Archivat des d'el original, el 2015-04-02. Consultat el 2025-07-05.
- ↑ «2012 Excavations at Mounichia» (en en). li site zeaharbourproject.dk. Archivat des d'el original, el 2013-02-10. Consultat el 2025-07-05.
Bibliografia
- (1847) Topography of the harbours, and position of the long walls of Athens, tr. by E.P. Colquhoun (en en).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bahía de Zea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.