Anar al contingut

Port del Pireo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Port del Pireo

El '___protected_title_0___' és el major port marítim de Grècia i, per tant, un dels majors ports en la conca del mar Mediterrànea, i un dels dèu majors ports de contenidors d'Europa.[1] El port és també un dels principals creadors de llocs de treball en la regió, en més d'1.500 ocupacions que provine servicis a més de 24.000 bucs cada any. El port d'El Pireo ha segut el port d'Atenes des de l'Antiguetat.[2][3] És a on antigament es feyen les exportacions i importacions dels grecs.

Estadístiques

A 2007 el port del Pireo va manejar 20.121.916 tonellades de càrrega i 1.373.138 TEUs, convertint-ho en el port de carrega més actiu en Grècia i el major port de contenidors en el Mediterràneu Oriental.[4]

Estadístiques generals per a 2007[4]
Any 2007
RoRo* 1.108.928
Càrrega a granel* 606.454
Carrega general* 6.278.635
Contenidors* 12.127.899
Total* 20.121.916
* sifres en tonellades

Terminals

Terminal de contenidors

La terminal té una capacitat d'almagasenament de 900.000 m² i una capacitat de tràfic anual d'entorn a 1,8 millons de TEUs.[5]

La terminal de contenidors té dos molls en una llongitut total de 2,8 km, una superfície d'almagasenament de 626.000 m² i una capacitat anual d'1,6 - 1,8 millons de TEUs.[6]

Moll I en l'actualitat s'està expandint i quan siga completat en 2009 aumentarà la capacitat de tràfic de contenidors en 1.000.000 de TEUs.[7]

Moll II també s'està fent més gran conforme l'aigua baixa i tindrà una capacitat de tràfic de contenidors d'1.000.000 en 2012.[8]

Existixen plans per a construir un atre moll, Moll III que quan siga completat en 2015 tindrà una alta un sistema de apilamiento de contenidors d'alta densitat en una capacitat anual d'1.000.000 TEUs.[9]

Terminal de càrrega

Plans de 1913 per al port del Pireo.

La terminal de càrrega té una superfície d'almagasenament de 180.000 m² i una capacitat de tràfic anual de 25.000.000 de tonellades.

Terminal d'automòvils

El port del Pireo té tres terminals d'automòvils en una llongitut total d'1,4 km, una superfície de 180.000 m², una capacitat d'almagasenament de 12.000 vehículs i una capacitat de trasbordo de 670.000 unitats per any.[10]

En 2007 la terminal d'automòvils va manejar 260.605 camions, 612.840 automòvils i 9.920 autobusos.[4]

Terminal de passagers

La terminal de passagers del port del Pireo.

El port del Pireo és el major port de passagers d'Europa i un dels majors ports de passagers del món en un tràfic total de 21.522.917 persones en 2007.[4]

Tràfic de passagers entre 2003 - 2007 [4]
Anys 2003 2004 2005 2006 2007
Passagers domèstics 11.713.269 11.159.274 11.484.763 11.668.647 11.572.678
Passagers de ferry 8.397.292 8.393.053 7.977.880 7.636.426 8.395.492
Passagers estrangers 823.339 757.552 925.782 1.202.190 1.554.747
Tràfic total 20.933.900 20.255.879 20.388.425 20.507.263 21.522.917

Referències

  1. ↑ «Port of Piraeus container port». Greek-islands.us. Consultat el 23 de setembre de 2009.
  2. ↑ «Στρατηγική - Όραμα» (en grec). Piraeus Port Authority S.A.. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2010. Consultat el 26 de setembre de 2010.
  3. ↑ Hellander, Paul (2008). Greece, Lonely Planet. ISBN 1-74104-656-4.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «(Container Terminal)» (PDF). Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2010. Consultat el 23 de setembre de 2009.
  5. ↑ «Container terminal». Greek-islands.us. Consultat el 23 de setembre de 2009.
  6. ↑ «Port of Piraeus container terminal». Olp.gr. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2010. Consultat el 23 de setembre de 2009.
  7. ↑ «Extension of Pier I». Olp.gr. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2010. Consultat el 23 de setembre de 2009.
  8. ↑ «Machinery & Equipment upgrade of Pier II». Olp.gr. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2010. Consultat el 23 de setembre de 2009.
  9. ↑ «Construction and equipment of Pier III». Olp.gr. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2010. Consultat el 23 de setembre de 2009.
  10. ↑ «Car Terminal». Olp.gr. Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2009. Consultat el 23 de setembre de 2009.


Referències