Cultura Keros-Siros
La Cultura de Keros-Siros, que s'ubica cronològicament entre 2700 i 2300 a. C., és a sovint considerada com l'apogeu de la civilisació cicládica. Obté el seu nom de les chicotetes illes de Keros i Siros, del archipèlec de les Cícladas. Gràcies, en part, a l'abundància d'objectes descoberts en les tombes, esta cultura és més coneguda que la de Grotta-Pèls i la de Filacopí. Els assentaments eren més grans, estaven millor organisats, inclús millor planificats i millor construïts. Estaven emplaçats a la vora del mar. Els isleños obtenien una part dels seus aliments, pero també eren comerciants que navegaven.
Les planuras llitorals oferien aigua potable i possibilitats agrícoles. Es coneixen alguns establiments humans en llocs fortificados en les altures (Kastrí en Siros, Panormo en Naxos o el cim del mont Cintos en Delos),[1] encara que a voltes les cases es varen construir fòra de les muralles.[2] La metalúrgia estava molt estesa. La ceràmica i l'escultura estaven molt desenrollades i inspiraven a les cultures veïnes.[2]
L'assentament era molt diferent als que hi havia llavors en Creta: sense palaus monumentals, pero en cases de pedra en voltons de fusta i teulades de brancada.[3] Les necròpolis es varen construir en les proximitats dels pobles.[3] Les tombes eren prou similars a les de la Cultura Grotta-Pèls, pero el seu tamany era major, servint en ocasions com a sepultures múltiples, en varis pisos.[4] En canvi, els objectes trobats en les tombes diferixen del periodo precedent mencionat.
Els célebres ídols cicládicos han segut en freqüència trobats en estes sepultures, encara que no exclusivament. Ademés, únicament una chicoteta part d'elles contenien ídols de marbre. Les ofrenes funeràries eren variades: estatuillas cicládicas, pero també gots de marbre, joyes de bronze o d'argent, artículs de tocador, tubos que contenien pigments. En Amorgós, a finals del periodo, varen aparéixer armes en les sepultures.[4]
La ceràmica Keros-Siros va ser molt abundant, en formes cada més variades, i per volta primera en decoració pintades, i no únicament incisas. La forma més estesa era la cridada «salsera», forma típicament cicládica en el seu orige i que va influenciar notablement les ceràmiques del continent. Va ser també l'época en que les «paelles» (la funció de les quals permaneix sent un misteri) posseïen una decoració molt elaborada. Els gots zoomorfos eren aixina mateix característics d'este periodo.[5]
Els ídols cicládicos Keros-Siros són considerats com el tipo «canònic», les convencions del qual varen evolucionar poc en cinc sigles. No obstant hi ha excepcions: el Tañedor de lira, grups i algunes figures masculines. El tipo canònic consistia en una figura femenina estilisada i geomètrica, els braços plegats sobre la pancha, el dret sobre l'esquerre.[6] Numeroses hipòtesis s'han fet sobre el seu significat: nina (pero no s'han trobat en tombes infantils), substituta d'esposa per als hòmens fadrins, objectes de cult o senyes d'estatus social. Cap hipòtesis ha pogut encara ser descartada o acceptada.[7]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Guide Bleu. Îles grecques. Hachette, 1998. ISBN 2012426409
- J. Lesley Fitton, Cycladic Art. British Museum Press, 1989. ISBN 0714121606
Phlippe Bruneau, Michèle Brunet, Alexandre Farnoux, Jean-Charles Moretti, Done'ls. Île sacrée et ville cosmopolite. CNRS Éditions, 1996. ISBN 2271054230
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura Keros-Siros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.