Guerra de Samos

La guerra de Samos (440-439 a. C.) va ser un conflicte militar de l'Antiga Grècia entre la polis d'Atenes i l'illa de Samos. La guerra es va originar per l'intervenció ateniense en una disputa territorial entre Samos i Mileto per la possessió de Priene. Quan els samios varen refusar interrompre els seus atacs sobre Mileto, els atenienses varen expulsar al govern oligàrquic de Samos i varen instalar una guarnició en la ciutat. Els oligarcas no varen tardar en retornar en l'ajuda dels perses.

Va ser enviada llavors una gran flota per a sofocar l'agitació, que va derrotar als samios i va bloquejar l'accés a la ciutat, pero Pericles, que estava al mando, es va vore obligat a conduir una substancial porció de la flota cap al sur, davant l'aproximació de la flota persa. Encara que els perses varen retornar ans que les dos flotes es trobaren, l'absència de la major part de la flota ateniense va permetre als samios repelir al restant de sitiadores i controlar durant dos semanes les aigües que rodejaven l'illa. Quan Pericles va retornar, els atenienses havien tornat a bloquejar i sitiar Samos. La ciutat es va rendir nou mesos despuix. Baixe els térmens de la capitulació, els samios varen demolir les seues muralles, varen entregar els rehens i la seua flota, i varen ser obligats a pagar una indemnisació de guerra a Atenes durant els següents 26 anys.

Durant el curs de la guerra, els samios havien demanat, aparentment, ajuda a Esparta, la qual inicialment estava disposta a concedir-la, pero li'l va impedir, principalment, la falta de voluntat de Corinto de participar en una guerra contra Atenes en eixe moment. En 433 a. C., quan Corcira va requerir ajuda a Atenes contra Corinto, els corintios recordarien als atenienses la bona voluntat que havien mostrat llavors.

Preludi i disputa

Pericles.

En 440 a. C. Samos, com ya s'ha indicat, estava en guerra en Mileto per la possessió de Priene, una antiga ciutat de Jonia en les ales del mont Mícala. Derrotats en la guerra, els milesios varen ser a Atenes per a queixar-se dels samios. Mileto eren militarment dèbil, ya que havia segut obligat al desarmament i a pagar tribut com a conseqüència de haver-se rebelat en dos ocasions contra Atenes, la primera en la década del 450 i la segona en 446 a. C.; Samos, mentrestant, era un dels tres únics estats completament independents de la Lliga de Delos. Els atenienses, per raons sobre les que els erudits continuen debatent (alguns creuen que els atenienses estaven influenciats pel desig de protegir la democràcia milesia contra els oligarcas samios, mentres que uns atres creuen que estaven preocupats per la credibilitat del seu govern si deixaven de protegir a un estat que ells mateixos havien desarmat, intervenieron posant-se de part de Mileto.

Una esquadra de quaranta trirremes, comandada per Pericles, va ser enviada a Samos; Pericles va establir un govern democràtic, i despuix de prendre 100 rehens de l'illa de Lemnos i deixar una guarnició en Samos, va retornar a Atenes. Donada l'extraordinària facilitat en que es va conseguir, sobretot en comparació a la férrea resistència que els samios varen oferir despuix, és evident que no havien esperat una resposta tan dura dels atenienses.

Rebelió

L'assentament que a continuació es va realisar no va durar molt temps. Un grup de oligarcas varen fugir al continent protegits per Pisutnes, el sátrapa persa de Brega, que els va proporcionar mercenaris i va rescatar als rehens instalats en Lemnos. En les mans lliures, els oligarcas, en colaboració en els seus aliats de la ciutat, la varen invadir en 700 mercenaris, varen véncer als demócrates i varen entregar a tots els atenienses de la ciutat a Pisutnes. Atenes va haver d'enfrontar-se a una séria crisis per l'obert tumult d'un poderós estat somés, i la situació es va agravar en tumults simultàneus en atres parts de l'imperi, sent la més crítica l'ocorreguda en Bizancio; mentrestant, la poderosa polis de Mitilene estava llista para rebelara en la promesa de l'ajuda espartana. Els atenienses, immediatament, varen enviar 60 barcos per a fer-se en el control en el Egeo. Setze barcos varen ser encarregats de vàries missions independents, i varen quedar 44 per a fer front a la flota samia de 50 trirremes i 20 transports. En la batalla de l'illa de Tragia, els atenienses varen resultar victoriosos, i pronte els samios es varen trobar sitiats per terra i mar. Els atenienses varen construir muralles al voltant de la ciutat de Samos, i mentrestant varen aplegar 60 barcos de reforç d'Atenes, Quíos, i Lesbos.

En este punt, en la rebelió aparentment baix control, Pericles va ser informat de que la flota persa estava de camí per a atacar-li i, prenent 60 naus, va navegar cap a Caria per a buscar-la. En la seua absència els samios varen fer una eixida i varen aüixar als atenienses. Durant 14 dies varen governar la mar i varen dur suministraments, transcorreguts els quals Pericles va retornar i va restablir el bloqueig. El sege va durar 9 mesos, i al final els samios es varen rendir, varen derribar les seues muralles, el seu govern va ser convertit en una democràcia, varen entregar la seua flota i varen convindre el pagament d'una indemnisació de guerra d'1.300 talents durant un periodo de 26 anys. El final dels tumults en atres llocs de l'imperi va aplegar ràpidament despuix d'esta victòria.