Ceto (filla de Ponto)

En la mitologia grega, Ceto (en grec antic: Κητώ, Kētṓ; «peix gran», d'ahí «cetáceo»), era una filla de Gea, la Terra, i de Ponto, el Mar. Els seus germans eren per lo tant Forcis, Nereo, Taumante i Euribia. El seu paper en la mitologia és la de mare d'una progenie de mònstruos aquàtics i serpentiformes, en la seua unió en el seu germà, Forcis, en el que va tindre moltes filles, conegudes colectivament com les Fórcides (encara que de totes les seues filles les Grayas solen ser descrites directament com les Fórcides). En la Teogonía, Hesíodo la nomena com de «belles galtes», i diu que les filles de Ceto i Forcis varen ser, a saber: les dos Grayas (Penfredo i Enío), «canosas des del seu naiximent», les tres Gorgonas (Euríale i Esteno, Medusa no posat que era l'única mortal de les tres gorgonas) i l'enorme serp que custodiava els fruts dorats del jardí de les Hespérides. Equidna és també citada com la seua filla o descendent, puix el poema no cita clarament la filiació d'esta. Seguint la tradició hesiódica, Apolodoro nos diu que «de Forco i Ceto (varen nàixer) les Fórcides i les Górgonas». Un escolio sobre Apolonio de Rodas cita a Forcis i Ceto com els pares de les Hespérides, pero esta opinió solament és mantinguda per este autor.

Ceto (filla de Ponto)

Antic gerro corintio en les figures de Perseo, Andrómeda i ceto d'Etiopia (Κητος Αιθιοπιος), el mònstruo marí manat per Poseidón a destruir el regne d'Etiopia. Tinga en conte l'us de la lletra Epsilon en lloc d'Eta en ΚΕΤΟΣ, utilisant en el seu lloc Sant en lloc de Sigma en ΠΕΡΣΕΥΣ i ΚΕΤΟΣ i l'escritura d'esquerra a dreta de ΠΕΡΣΕΥΣ i ΑΝΔΡΟΜΕΔΑ.

Variacions genealògiques

Atres versions varien en la genealogia. Aixina Higino nos conta que un tal Gorgón va ser pare de les Gorgonas, nom que seria llavors considerat com un patronímico i no teónimo. Estesícoro es referix a Escila com a filla de Forcis i Lamia (que pot traduir-se com "el taburó" i referint-se provablement a Ceto i no a la mitològica reina de Líbia). El dragó de les Hespérides, que poetes posteriors nomenen com Ladón, és a voltes imaginat com a fill de Tifó i Equidna. En els poemes homéricos Ceto no apareix descrita. En la Odissea Forcis va ser pare de Toosa, a la seua volta mare de Polifemo per obra de Poseidón, pero la mare de Escila era Crataide.

Etimologia

Ceto (mitologia)

La paraula κητώ «ceto» va terminar sent una paraula per a referir-se a qualsevol «mònstruo marí», i seguix usant-se aixina. Jope, ciutat dels fenicios, que va existir, segons es diu, abans del diluvi de la terra. Està situada en l'ala d'un tossal, i front a ella es troba una roca, sobre la que senyalen els vestigis de les cadenes en les que estava nugada Andrómeda. Ací es venera a la fabulosa deesa Ceto («mònstruo marí»). Ceto estava associada en els perills de la mar i els mònstruos marins, com a ballenes o taburons. En l'art grec era representada com un peix en forma de serp. En el denominat cicle de Perseo, el héroe mitològic derrota a Ceto ans que devore a Andrómeda, fet molt representat en obres de pintors com Tiziano, Rubens o Delacroix. La naturalea de Ceto és similar a la d'atres deeses en les que està associada, com Caribdis, Cratéis, Escila, Lamia, Equidna i Hécate; deeses engendradoras de mònstruos i de naturalea informe i bestial.

Vore també

• Deus de la mar de la mitologia grega