Regeneració del fege

La regeneració del fege és el procés per mig del qual el fege pot reemplaçar el teixit hepàtic perdut pel creiximent del teixit restant. El fege és l'únic orgue visceral que posseïx la capacitat de regenerar-se. El fege pot regenerar-se despuix d'una extirpació quirúrgica o una lesió química. Se sap que tan sol el 51% de la massa hepàtica original pot regenerar-se al seu tamany complet. El procés de regeneració en els mamífers és principalment un creiximent compensatori perque solament es reemplaça la massa del fege, no la seua forma. No obstant, en espècies inferiors, com per eixemple els peixos, es poden reemplaçar tant el tamany com la forma del fege.

Mecanisme

Hi ha dos events en els que el fege té la capacitat de regenerar-se, un és una hepatectomía parcial i l'atre és un dany al fege per toxines o infeccions. Els processos que es descriuen a continuació es referixen a les vies desencadenades despuix d'una hepatectomía parcial.

Despuix de l'event de hepatectomía parcial, hi ha tres fases per al procés de regeneració. La primera fase és la fase de preparació i durant esta porció, centenars de gens s'activen i preparen al fege per a la regeneració. Esta fase d'acebat ocorre dins de 0 a 5 hores despuix de l'hepatectomía i s'ocupa principalment dels events abans d'ingressar al cicle celular i garantisar que els hepatòcits puguen mantindre les seues funcions homeostáticas. La segona fase s'ocupa de l'activació de varis factors de creiximent com el EGFR (receptor del factor de creiximent epidérmico) i c-Met. Estos dos factors són components importants de la regeneració del fege. La fase final s'ocupa de la terminació de la proliferació per TGF-β (factor de creiximent transformante beta).

Immediatament despuix de la regeneració del fege, hi ha una activació de numeroses vies de senyalisació que inicien el procés de regeneració. El primer és un aument de l'activitat uroquinasa. Se sap que l'uroquinasa activa la remodelació de la matriu. Esta remodelació provoca la lliberació de HGF (factor de creiximent hepàtic) i a partir d'esta lliberació ara també es pot activar c-Met. El EGFR també s'activa de la mateixa manera que c-Met, i estos dos factors de creiximent juguen un paper important en el procés de regeneració. Estos processos ocorren fòra del hepatòcit i preparen al fege per a la regeneració. Una volta que estos processos es completen, els hepatòcits poden ingressar al fege per a iniciar el procés de proliferació. Açò es deu a que existix una comunicació entre la β-catenina (dins del hepatòcit) i els factors de creiximent de EGFR i c-Met (fora del hepatòcit). Esta comunicació pot ocórrer degut a que la β-catenina i Notch-1 es mouen cap al núcleu del hepatòcit aproximadament 15-30 minuts despuix de l'hepatectomía. La presència d'estes dos proteïnes aumenta la resposta regenerativa i el HGF i el EGFR actuen com mitógenos directes i poden produir una forta resposta mitógena per a que proliferen els hepatòcits.

Una volta finalisat el procés de regeneració, TGF-β posa fi a la proliferació induint l'apoptosis. TGFβ1 inhibix la proliferació de hepatòcits reprimint HGF. Com es va mencionar anteriorment, l'uroquinasa va activar la lliberació de HGF; per tant, TGFβ1 també reprimix l'activitat uroquinasa. Este procés pot tornar als hepatòcits al seu estat inactiu.

En ocasions, els hepatòcits no tenen la capacitat de proliferar i es pot produir una forma alternativa de regeneració per a reconstruir el fege. Açò pot succeir en l'ajuda de cèlules epiteliales biliars que tenen la capacitat de convertir-se en hepatòcits quan els hepatòcits originals tenen problemes per a proliferar. Açò es deu al fet de que les cèlules biliars tenen dos funcions, una és el transport normal de bilis i l'atra es convertix en cèlules mare dels hepatòcits. Lo mateixa ocorre també a l'inversa, podent els hepatòcits convertir-se en cèlules biliars quan no poden proliferar. Abdós tipos de cèlules són cèlules mare facultatives entre sí. Les cèlules mare facultatives originalment tenen un destí, pero despuix de la lesió d'un atre tipo de cèlula, poden funcionar com una cèlula mare. Estos dos tipos de cèlules poden reparar el teixit hepàtic inclús quan falla el mecanisme normal de regeneració del fege.

Funció

La capacitat del fege per a regenerar-se és fonamental per a l'homeostasis hepàtica. Degut a que el fege és el principal orgue de desintoxicació de les drogues, està expost a moltes substàncies químiques en el cos que poden potencialment induir la mort celular i lesions. El fege pot regenerar el teixit danyat, evitant aixina ràpidament la seua pròpia falla. No obstant, un predictor de la verdadera velocitat de regeneració del fege depén de si l'interleucina 6 té sobreexpresió. La regeneració del fege també és fonamental per als pacients en malalties hepàtiques en les que l'extirpació parcial del fege per fibrosis o tumor és una teràpia comuna que utilisa la capacitat del fege restant per a generar l'esquena.^{cita requerida}