Adivinación
La videncia o adivinación és el habilitat d'els qui afirmen poder predir fets venidors per sí mateixos o per mig de l'us de sortilegios. Històricament esta presunta habilitat ha segut compensada per algun tipo de retribució econòmica encara que hi ha els qui diuen practicar-la sense ànim de lucre. Videncia o clarividencia, també cridada adivinación és la qualitat que posseirien.
La capacitat atribuïda d'endevinar el futur és una creència que es pert en la nit dels temps indubtablement associada a l'ansietat que sent el ser humà pel seu futur i per lo impredictible. Oberta o clandestinament, està present en totes les societats i cultures sense excepció alguna, des del neolític fins als nostres dies i a pesar del triumfo del empirisme científic com a única visió cosmológica dominant.
Les persones a les que s'atribuïx tal habilitat solen estar revestides, segons part de la societat, en alguna qualitat especial, be siga innata («tindre dò», «vindre de família», etcétera) o adquirida per mig d'iniciació o ordenació sacerdotal o de qualsevol atre tipo, inclosa la «superioritat» que proporciona el fet d'aparéixer, per eixemple, en televisió.
Hui per hui, la videncia es practica obertament en la majoria de societats occidentals a través de consultes o per mig de mijos telefònics, casi sempre recolzant-se en algun sortilegio com la cartomancia, astrologia, runas, etc; que sembla dotar al vident de major autoritat. Jurídicament es considera baix l'ampar de la llibertat de creèncias protegida com dret fonamental per la major part de llegislacions democràtiques, si ben això no impedix que es perseguixquen les estafas d'importància comeses per vidents.
Història
[editar | editar còdic]
Les adivinacions es feyen antigament de mil maneres diferents: invocant als morts, examinant les entranyes dels animals i fins a de els hòmens sacrificats per a dit fi, la vora i vol de les aus, les llínees de les mans, les oscilacions d'una llàntia, la direcció que prenia el fum dels sacrificis, el reflex i moviment de l'aigua en un bol, l'interpretació dels somis, etc.
Els mijos que s'han amprat per a poder averiguar els successos futurs són innumerables. Els astres, certes begudes i herbes, paraules estranyes proferides en cert entusiasme o pels que ara cridem ventrílocuos, han segut mijos de que s'han valgut comunament els impostores. L'Escritura parla de nou espècies de adivinaació. Els judeus havien pres totes estes superstició dels egipcíacs, dels que es varen comunicar als grecs, i estos les varen transmetre als romans.
Entre els pagans l'adivinaació era part de la seua religió. Cicerón diu que l'art de l'adivinaació romana va tindre orige entre els pobles melancòlics d'Etruria, per lo que crida a esta província d'Itàlia en el seu llibre de Divinatione mare de la superstició. En el mateix, examinant si verdaderament pot haver adivinaació, diu que eren tres les opinions dels filòsofs sobre açò:
uns creïen que admetent l'existència dels deus, precisament devia admetre's l'adivinaació. uns atres sostenien que podien existir els deus sense cap adivinaació. uns atres finalment dien que encara que no existiren els deus, podria haver l'adivinaació.
Entre els romans, al pas que generalment reïen d'esta ciència quimérica els hòmens ilustrats, no per açò deixava de haver entre els mateixos alguns que creïen en totes les seues superstició. No aixina Catón, que consultat en misteri qué opinava sobre haver-li les rates rosegat i mig menjat el seu calcer, va contestar que no vea en açò res de particular, i sí una cosa molt natural; que lo que li hauria sobresaltat haguera segut si el calcer es haver menjat a les rates.
En Amèrica hi havia també adivinos: Moctezuma va fer eixir als habitants de Tenochtitlan per a conjurar als espanyols quan Hernán Cortés es dirigia a esta ciutat i el Senat de Tlascala va castigar als seus per la seua impotència.[1]
Arts adivinatorias
[editar | editar còdic]
Tant Platón com Cicerón concebien dos formes de adivinación: una inductiva considerada art i una atra natural, deductiva i intuïtiva. En l'inspiració, es considerava que l'endevine era posseït per un geni o dimoni, que li sumia en un trance o mania, paraula de la qual deriva mantike: mancias o arts adivinatorias.[2]
Els antics veen els elements de la naturalea com alguna cosa sagrat, i els utilisaven per a fins adivinatorios:[3]
- Adivinación per mig del aire: austromancia, ceraunomancia, caomancia, eromancia, meteoromancia
- Adivinación per mig del aigua: hidromancia.
- Adivinación per mig del café o té: cafetomancia o tasomancia o taseografía
- Adivinación a través del fòc: calcinomancia, capnomancia, ceraunioscopia, ceromancia, libanomancia, molibdomancia, sideromancia, teframancia i la piromancia que agrupa la capnomancia i la piroscopia
- Adivinación a través de la terra: geomancia, lecanomancia, adivinación a través de les pedres precioses: cristalomancia
- Adivinación per alguna part del cos: amniomancia, antropomancia, metoposcopia, onicomancia, quiromancia
- Adivinación a través dels animals: alectomancia, cefalomancia, ictiomancia, osteomancia, ornitomancia, hipomancia, shoqma
- Adivinación a través de les plantes: fulls de coca
- Adivinación a través del éter: astrologia
- Atres tècniques de adivinaació: axinomancia, cartomancia, runomancia, ovomancia, acromancia, alfitomancia, aluromancia, bibliomancia, critomancia, giromancia, lampadomancia, ololignomancia, rapsodomancia, xilomancia, grafomancia, botanomancia, cleromancia, pesomancia, rabdomancia, catoptromancia, enomancia, geromancia, bolomancia, dactilomancia, cleidomancia, cledonismancia, gastromancia
Ademés, eren molt populars
- l'oniromancia o interpretació dels somis.
- Els augurios o adivinación en base en el vol de les aus.
- Els presagies com a orige de l'observació deductiva dels antepassats.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari històric enciclopèdic, Vicente Joaquín Bastús i Carrera, 1863
- ↑ Enrique de Vicente. Els poders amagats de la ment. Madrit: Editorial Amèrica. 1995.
- ↑ Didier Colin. Enciclopèdia d'Astrologia i les arts adivinatorias. Presagios, Creències, Misteris.Salvat.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adivinación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.