Ictiomancia

Es diu ictiomancia a l'art supersticiós d'endevinar les coses futures per mig de l'inspecció de l'interior dels peixos.

Plinio el Vell referix que en Myra en Licia es tocava la flauta en tres intervals per a fer aproximar els peixos a la font d'Apolo cridada Cierius. Afig que els peixos no deixaven mai d'aproximar-se, els quals si menjaven immediatament la carn que se'ls tirava era un feliç agüero al pas que era fatal si la refusaven. Per una atra part, es feyen també les mateixes observacions sobre el seu interior de la mateixa manera que en les atres víctimes. A esta adivinaació varen recórrer Tiresias i Polidennas en temps de la guerra de Troya.

Vore també

• Llegir la fortuna

Referències

• Diccionari històric enciclopèdic, 1830