Ornitomancia
La ornitomancia (en grec οἰωνίζομαι) és una de les arts adivinatorias que es practicaven en l'antiga Grècia. Es basava en prediccions a partir del comportament de les aus (ornito-): el vol, les migracions, les vores, etc.
El més famós ornitomántico és Tiresias, que era cego i devia dur a un aprenent o lazarillo en ell que li descriguera les seues observacions de les aus.
En un escolio de Proclo del vers final de l'obra d'Hesíodo Treballs i dies (Έργα και ημέραι), es llig que alguns feyen derivar d'eixe vers la fe en esta pràctica, que considerava enganyosa Apolonio de Rodas.[1][2]
L'ornitomancia en la lliteratura clàssica
[editar | editar còdic]El comediógrafo Aristófanes aludix a esta pràctica en la seua obra Les aus, a on el protagoniste Pistetero —qui tracta de convéncer a les aus de fundar una nació— sugerix que estes poden manipular els auguris dels adivinos per a guiar-los cap a anhelades riquees.[3]
L'ornitomancia en les películes
[editar | editar còdic]Un eixemple de ornitomancia es pot vore en la primera película d'Astérix i Obélix, en la qual el druida Panorámix té una visió premonitoria al vore un grup d'aus volant.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Versos de Hesíodo (826 - 828) en l'obra Treballs i dies (Έργα και ημέραι): ' '
- ↑ Escolio de Proclo: text bilingüe grec - anglés en Internet Archive; facsímil electrònic de l'ed. de 1914 de Hugh Gerard Evelyn-White en la Loeb Classical Library.
- ↑ Les aus, Aristófanes. Trad. Francisco Rodríguez Adrados. Editorial Càtedra, 1990. pp. 209
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ornitomancia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.