Anar al contingut

Lecanomancia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La lecanomancia (del grec λεκάνη, "plat, paella" + μαντεία, "adivinaació") és una forma d'adivinaació que utilisa un plat, generalment en aigua. Com a moltes formes antigues de adivinaació, té múltiples variants.

La forma més antiga de lecanomancia sembla provindre de l'antiga Babilonia, encara que és mencionada en un sol text. [1] Inclús allí, s'utilisaven dos tipos de adivinaació diferents. Alguns macs de la cort utilisaven la lecanomancia inductiva, per mig del qual el mac o sacerdot observava patrons d'oli dins de l'aigua per a predir el futur. [2] Es creu que a partir d'esta pràctica es va desenrollar l'atra variant, cridada, lecanomancia intuïtiva, i que simplement requeria que el mac interpretara les ones de l'aigua a través de la meditació. [2]

Existix evidència de que els mesopotámicos utilisaven la lecanomancia inductiva, encara que a voltes substituïen l'oli per farina. [3]

En l'Antic Testament, aparentment José va utilisar una forma de lecanomancia en Egipte (Génesis 44:5, "¿No és esta la copa de la que beu el meu senyor i també l'usa per a endevinar? Maldat heu fet.") [4] [5] [6]

El poble Catawba utilisava un sistema de adivinaació completament diferent, que encara es classifica com lecanomancia, per mig del qual es colocava un bol d'aigua junt al cap d'una persona fallida. [7] Al tercer dia d'estar present el bol, la família del difunt observava el bol en busca d'ones, i estes eren interpretades per a determinar el destí de l'ànima del difunt. [7]

En l'Europa medieval, la lecanomancia va involucrar bols de vidre transparent, que s'omplien en aigua per a determinar el futur. [8] Açò contrasta marcadament en les formes anteriors de adivinaació, que utilisaven bols o palanganas de fanc. [8]


Una atra forma de lecanomancia va consistir en deixar caure una pedra a l'aigua i interpretar les ones que produïa. [6] En una atra variant més, es pensava que els dimonis entrabar a l'aigua, produint ones que podien interpretar-se, i podien també ser obligats a respondre les preguntes del vident. [9]

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Hidromancia: Método de adivinaació per mig de l'aigua

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Journal of Near Eastern Studies.The University of Chicago Press.19(1)
    24.doi:10.1086/371554.
  2. 2,0 2,1 The Classical Journal.The Classical Association of the Middle West and South.95(4)
    365–383.
  3. Folklore.Taylor & Francis, Ltd.66(3)
    332–338.doi:10.1080/0015587x.1955.9717485.
  4. John H. Walton; Victor Harold Matthews, {{{nom2}}}; Mark William Chavales, {{{nom3}}} (2000). The IVP Bible background commentary: Old Testament, InterVarsity Press, pp. 74–. ISBN 978-0-8308-1419-0.
  5. The Monist.Hegeler Institute.1(1)
    89.doi:10.5840/monist1890114.
  6. 6,0 6,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. 7,0 7,1 Primitive Man.The George Washington University Institute for Ethnographic Research.12(2)
    34–42.doi:10.2307/3316471.
  8. 8,0 8,1 Speculum.Medieval Academy of America.72(4)
    1045.doi:10.2307/2865957.
  9. Henry Christmas (1828). The Literary gazette: A weekly journal of literature, science, and the fine arts, H. Colburn, pp. 595–.


Referències

[editar | editar còdic]