Metoposcopia
La '«metoposcopia»' (del grec metoposcopia, metoposkópos, que significa "fisonomista"),[1] també coneguda com μετωποσκόπος, és una forma d'adivinación per mig de la que es pretén descriure el caràcter d'una persona i predir el seu futur basant-se en les llínees del seu front,[2] de forma similar a com la quiromancia ho pretén en les llínees de la mà. El método va ser inventat per Gerolamo Cardano, un reconegut mege i matemàtic de el XVI, interessat en l'astrologia i l'encert.[3] Durant la Contrarreforma, l'Iglésia catòlica perseguia les arts adivinatorias, com el restant de les ciències amagades. Per a Cardano, que ademés hi havia estat pres per ser sospitós d'herejía, no era prudent escriure sobre estos temes, pero, no obstant, en la seua obra «Metoposcopia» va fer menció als seus escrits sobre la metoposcopia.[4]
Cardano relacionava les llínees de la front en cada u dels planetes coneguts per a la seua época, que eren: la Lluna, Mercurio, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn,[5] d'eixe modo Metoposcopia les llínees com si es tractara d'un horòscop.[6] Les seues investigacions estan compiladas en un llibre ilustrat escrit en llatí que va titular metopomancia, que es publicaria en París en 1658, molts anys despuix de la seua mort. Eixe mateix any es va traduir també al francés.[3]
Isaac Luria, rabino i cabalista de el XVI, practicava una variant de la metoposcopia. Segons ell, en les llínees de la front podien distinguir-se lletres hebrees i l'interpretació d'estes li servia per a descobrir els problemes de l'individu i fer diagnòstic, pero no utilisava les seues habilitats per a fer prediccions. S'han trobat descripcions de tècniques semblants a la metoposcopia o fisiognomía en el «metoposcopia» —un dels llibres principals de la corrent cabalística—, en elles es descriu el significat de les distintes traces de la cara i les llínees de les mans.[7]
l'alquimiste Giovanni Battista della Porta rebujava la relació dels astres en les llínees facials i el caràcter de les persones en un llibre publicat en 1627.[8] Della Porta afirmava que les arts adivinatorias, com la metopomancia i la quiromancia, eren: metoposcopia.[9] No obstant, a pesar d'estar lligada en la superstició, la metoposcopia va seguir manejant-se en els círculs intelectuals i meges fins a mediats de el XVII.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «leía». Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 14 d'octubre de 2013.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRoback1854">Roback (1854). The Mysteries of Astrology, and the Wonders of Magic, pp. 116-124.
- ↑ 3,0 3,1 (2003) The Fortune-Telling Book: The Encyclopedia of Divination and Soothsaying (en anglés), Visible Ink Press. ISBN 9781578591473.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFINENKEL, K. A. E., DI JONG-CRANE, Betsy, LIEBREGTS, M. G. (ed.)1998">INENKEL, K. A. E., DI JONG-CRANE, Betsy, LIEBREGTS, M. G. (ed.) (1998). Epistola Posteritati (en anglés), Rodopi. ISBN 9789042007925.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFZAMORA CALVO2007">ZAMORA CALVO, María de Jesús (2007). «Conjurant el destí. Fòrmules supersticioses (sigles XVI i XVII)», Religiositat popular: V Jornades, Institut d'Estudis Almeriense. ISBN 978-84-8108-485-6.
- ↑ (2009) Astrology and Divination (en anglés), Infobase Publishing. ISBN 9781438118284.
- ↑ (2003) Physician of the Soul, Healer of the Cosmos: Isaac Luria and His Kabbalistic Fellowship (en anglés), Stanford University Press. ISBN 9780804748261.
- ↑ (2006) Perspectives on the Face (en anglés), Oxford University Press. ISBN 9780195300406.
- ↑ (2010) Beasts and Beauties: Animals, Gender, and Domestication in the Italian Renaissance (en anglés), University of Toronto Press. ISBN 9780802099228.
- ↑ (1999) The Appearance of Character: Physiognomy and Facial Expression in Eighteenth-century France (en anglés), Modern Humanities Research Association. ISBN 9781902653075.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metoposcopia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.