Horòscop

Horòscop

Eixemple de carta astral.

El horòscop, i la carta natal, en astrologia, són métodos de predicció no demostrada basats en la posició arbitrària dels astres en el moment del naiximent. El terme deriva del grec «ὥρα» (hora, «hora») i «σκοπέω» (skopeo, «examinar»).

No existix cap prova o estudi científic que recolze la validea de les prediccions obtingudes per mig de qualsevol de les diferents versions d'esta pràctica.

Hi ha diverses explicacions a la raó per la que la gent creu en esta pseudociencia, basats en fenomens sicològics. La creència en l'efectivitat del horòscop es veu potenciada per un fenomen sicològic normal, l'apofenia, basada en la busca automàtica de patrons per part del cervell, pel que es recorden fàcilment les coincidències i s'obliden les faltes de coincidència. La vaguetat unida a l'alta provabilitat de les supostes prediccions permeten un índex d'encerts baix, pero lo suficientment alt per a que funcione el mecanisme sicològic descrit. l'Efecte Forer observa que les descripcions de personalitat vagues i generals, a les que les persones poden entregar-li el seu propi significat generen altes taxes d'aprovació, sent utilisat com a tècnica per a la "adivinaació" de personalitat del horòscop.

Moltes culturas varen utilisar formes de predicció similars basant-se en els seus propis calendaris en relació directa en els astres. La civilisació Maya, per eixemple.

Història

Ans que el horòscop tinguera el caràcter que li va otorgar la cultura grecolatina, s'ha descobert que en Babilonia, baix el regnat persa, com ho afirma Van der Waerden, va nàixer l'astronomia horoscópica, no obstant existixen senyes relacionades en contes astronòmics i en eixa etapa, astrológicas, des de l'antiguetat:

• Entre 25 000 i 10 000 anys a. C. s'han trobat muescas en mamut que representen les fases de la Lluna.
• En el 6000 a. C. comencen les observacions del cel per part dels sumerio.
• 3000 a. C.: correspon a les prediccions astrológicas de Sargón el Vell.
• 1800 a. C.: l'emperador chinenc Shun fa un sacrifici als sèt rectors (sèt planetes).
• 1800 a. C.: construcció dels megalits de Stonehenge, prop de lo que actualment és Salisbury, Anglaterra.
• XIV: els deus sumerio són: Sense (de la Lluna), Shamash (del Sol) i Ishtar (de Venus).

¿Qué és i qué conté un horòscop?

El horòscop és una representació gràfica de les posicions planetàries en un moment especial; que normalment és el de naiximent d'una persona, encara que també pot ser el moment en el que s'inicia un proyecte empresarial, es té una idea especial, es realisa un tracte, es realisa una boda, comença un viage, etc.

Esta representació d'un horòscop utilisa càlculs matemàtics i astronòmics que deurien ser idèntics independentment de qui ho faça, sempre que se li faciliten les mateixes senyes inicials.

L'interpretació que es faça d'eixe horòscop des del punt de vista de l'astrologia pansa a ser una llabor subjectiva, les normes de la qual d'interpretació varien depenent de l'experiència del astrólogo i de la seua formació com a tal.

Per a realisar un horòscop és necessari conéixer la data, la hora i el lloc de naiximent.

Les posicions planetàries i dels demés cossos celests es consideren des d'una visió geocéntrica.

En el horòscop es representen la posició dels planetes, pero també les posicions resultants de fer una divisió de la franja zodiacal en 12 parts, que és lo que es denominen les "cases astrológicas". La primera d'eixes 12 cases astrológicas comença per lo que es denomina el "Ascendent".

En el horòscop es representen els planetes astrológicos, que inclouen tots els Astres del sistema solar, la Lluna i el Sol inclosos. La raó d'això és que eixos cossos celests, que no són planetes des del punt de vista de l'astronomia, són cridats astres en l'astrologia el Sol i la Lluna no obstant són cridats luminarias.

El horòscop se sol representar com un círcul dividit en 12 parts i compost primer de la divisió zodiacal.

La segona de les divisions es correspon en les "cases astrológicas", que rarament tenen 30 graus exactes i que depenen del espai geogràfic en el que es calcula el horòscop. Aixina, si 2 persones naixen en el mateix moment, pero una en Austràlia i una atra en Anglaterra, els seus respectius horòscop seran iguals sobre posicions planetàries, pero molt diferents sobre les cases astrológicas; i això determinaria una interpretació astrológica molt diferent en abdós casos.

Les divisions del círcul per "cases" i per "signes" són independents, de manera que el començ de les "cases" pot coincidir en qualsevol posició en la divisió per "signes".

Els planetes astrológicos es distribuïxen pel círcul segons la seua posició en el cel en el moment en el que es calcula el horòscop. En ocasions, estan molt agrupats, en unes atres estan més o menys dispersos.

També se solen representar en el horòscop els "aspectes", que són una selecció d'algunes de les distàncies angulars entre els planetes i/o punts sensibles, com podria ser l'ascendent. D'esta manera, si la posició de Saturn i la del Sol estan separats per 120 graus, es diria que formen l'aspecte cridat Trígono. Si la seua separació fòra de 180 graus, formarien un aspecte d'Oposició, etc.

Tenint en conte les possibles posicions dels planetes en les "cases" i els "signes i els seus aspectes", es donen moltíssimes combinacions que determinen diferències en el moment d'interpretar astrológicament un horòscop.

Vore també

• Carta astral
• Planeta (astrologia)
• Mercurio retrògrat (astrologia)
• Pseudociencia
• Apofenia
• Efecte Forer
• Superstició
• Adivinador de paper