Anar al contingut

Carta astral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carta astral

La carta astral, també cridada, mapa natal, radix, o natividad, és una pseudociència que aduïx la capacitat de determinar traces en la personalitat d'una persona basat en les posicions dels astres en nàixer.[1] Per a això, es crea un diagrama usat pels astrólogos que representa, des d'una perspectiva qué usa la terra com a centre, les posicions planetàries en signes i les cases astrológiques que varen ocupar en determinat lloc (latitut i llongitut) i temps (hora sidérea local) en relació en la data de naiximent de cada persona, en la finalitat de realisar, baix un cert número de tècniques,[2] pseudointerpretacions sicològiques (basades en l'Efecte Forer) o inclús predir el futur del consultante. Establix arbitrariament dotze signes zodiacales d'igual duració, pese a que el Sol, des de la perspectiva geocéntrica, passa per tretze de les constelacions occidentals (se li nega valor a les constelacions d'atres cultures) i en una duració dispar.[3] En rigor, no hi ha un consens entre astròlecs sobre una única forma de traslladar l'informació dels astres a la vida de les persones, per lo que les prediccions de distints astròlecs poden contradir-se mútuament. Presupon un nivell de fatalisme, pel qual una persona no podria lliurar-se de les seues traces sicològiques o de certes tendències futures. Al contrari, la psicologia moderna considera la personalitat com alguna cosa dinàmic. També assumix, sense proveir demostració més que anecdòtica, que dos persones naixcudes baix les mateixes influències, tindran traces comunes entre sí.

Image 1: Carta Astral de Reis.

Components de la carta astral

El diagrama de la carta astral està dissenyat baix la forma d'anells concèntrics dividits en 12 sectors de 30° d'amplitut cada u, que per mig de l'identificació d'elements i les seues relacions, permeten valorar les situacions preponderants en la vida tant present com a futura del consultante. Estos elements són:

Els signes zodiacales

Es basa en la divisió de l'Eclíptica en dotze sectors de 30° cada u. Cada sector conta en un significat simbòlic basat en el concepte del cicle i en la posició relativa de cada u dins del periodo de translació de la terra.

Els noms dels signes del zodiaco corresponen als mateixos usats per a designar les 12 constelacions de l'eclíptica, pero que no necessàriament guarden relació en estos, pels canvis produïts en l'eix terrestre, producte de la Precesión dels equinoccios, i la Nutacion.

Els astròlecs consideren que els signes zodiacales representen el robage sicològic que adquirixen els planetes per la seua presència en ells. Cada signe té unes característiques o energia depenent de la posició del seu sector en l'eclíptica i històricament han segut agrupats i classificats en elements o energies.[4]

Els signes es classifiquen en primer lloc, presos de dos en dos, en Positius i Negatius començant per Aries, que és positiu, es van alternant. Bàsicament, als positius se'ls atribuïx extroversió i acció, mentres que als negatius se'ls atribuïx introversió i passivitat. També es denominen masculins (els primers) i femenins (els segons).

Si els agrupem de tres en tres, tindrem les Triplicidades, en les que cada signe està representat per un element: fòc, terra, aire o aigua.[5]

Els símbols dels signes.

Presos de quatre en quatre, tenim les Cuadruplicidades o qualitats. Segons estes, els signes poden ser: cardinals, fixos o mutables.

Els signes

  1. Aries simbolisa la renaixença i el seu símbol representa les banyes d'un moltó.
  2. Tauro simbolisa la consolidació i el seu símbol representa el cap d'un bou en les seues banyes.
  3. Géminis simbolisa la consciència concreta i el seu símbol representa les estreles Cástor i Pólux.
  4. Càncer simbolisa la família i el seu símbol representa un carranc.
  5. Leo simbolisa la força de la vida i el seu símbol representa el cabellam del León
  6. Virgo simbolisa el servici i el treball i el seu símbol representa la collita.
  7. Lliura simbolisa l'equilibri i el harmonia i el seu símbol representa la balança.
  8. Escorpio simbolisa la passió i el seu símbol representa al escorpión.
  9. Sagitario simbolisa la consciència superior i el seu símbol representa la flecha de l'arquero.
  10. Capricorn simbolisa el saber i el seu símbol representa la montanya.
  11. Aquari simbolisa la revolució i el seu símbol representa el gerro dels vents.
  12. Piscis simbolisa la dissolució i el seu símbol representa dos peixos.

Els planetes

Els planetes en l'astrologia són els actors principals dins del tema de la carta astral, i és necessari advertir que la paraula planeta, en astrologia, no té el mateix significat que en astronomia. Per als astròlecs la denominació planeta inclou, des dels planetes astronòmics coneguts en el sistema solar (Mercurio, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) fins als que per convencions astronòmiques ya no posseïxen esta definició (Ceres i Plutó), L'astrologia també inclou una série d'objectes menors com a asteroides (Pala, Vesta, Juno) i cometes (Quirón) que junt en els majors El Sol i La Lluna (cridats luminarias) reforcen la possible interpretació del tema natal.

Símbols dels planetes.

En astrologia cada planeta té varis significats,[6] depenent de l'àrea existencial que s'enfoque. Els significats són els que seguixen:

  1. El sol simbolisa l'essència, la personalitat i la forma com enfronten el món.
  2. La lluna simbolisa la família, l'estabilitat emocional i l'imaginació.
  3. Mercurio la ment racional, l'inteligència i la forma de comunicar.
  4. Venus la bellea, les relacions i la feminitat.
  5. Mart la força, l'energia i la masculinitat.
  6. Ceres la nutrició i la renaixença.
  1. Júpiter el poder, el temperament, l'expansió del saber i la comprensió.
  2. Saturn la llei, la restricció, la paternitat i la disciplina.
  3. Urà lo original, la revolució o el canvi.
  4. Neptú l'intuïció, la dissolució i la part espiritual.
  5. Plutó la capacitat de transformació o regeneració.

Les dignidades

Depenent del seu emplaçament en els signes zodiacales, els planetes tenen una série d'afinitats o vinculacions específiques que són contemplades baix térmens qualitatius i són bàsiques a l'hora de realisar l'interpretació de la carta natal. Són, entre unes atres, la regència, l'exaltació, el detriment i la caiguda.

Les cases

Les cases astrològiques són divisions que es realisen de l'espai angular existent entre les llínees del Meridiano local i del Horisó, tant sobre el cel (semimeridià superior) com a baix la Terra (semimeridià inferior). De l'intersecció d'estos ànguls o eixos, resulten quatre espais: Horisó Este, part visible i part invisible i Horisó Oest, visible i invisible. Cada u d'estos quatre espais es subdivide, generalment, en tres parts, depenent del sistema de cases usat, en lo que s'obtenen dotze cases. Històricament hi ha hagut molts canvis en el sistema de càlcul i es coneixen fins a vint sistemes de divisió de cases.

La casa comença en l'anomenat cim (o grau inicial) i s'estén per un sector circular variable fins al següent cim.

No totes les cases es consideren igualment importants, ya que algunes ho són especialment, estes són les 4 cases angulars (les cases associades als signes cardinals) :

    • El cim de la Casa I (o Ascendent), que astronómicament és l'Horisó Este és un element de la carta natal (o Punt sensible) d'especial estudi pels astròlecs, ya que determina el planeta regente o governador del tema natal, i òbviament també simbolisa l'ego.
    • La Casa VII, que és el punt opost a la Casa I (Descendent).
    • La Casa X (Mediocielo o Medium Coeli), que astronómicament equival al cenit en el Meridiano local.
    • La Casa IV, punt opost de la Casa X, equival al nadir en el semimeridià inferior.

Els aspectes

Els aspectes són les distàncies angulars que existixen entre dos o més planetes. Indiquen cóm es relacionen diferents facetes de la nostra vida d'acort als planetes implicats, aixina com els signes i cases relacionats en dits planetes.

Existixen aspectes majors, que són els que resulten de dividir el círcul entre 1 (conjunció), entre 2 (oposició), entre 3 (trígono) i entre 4 (quadratura). Els aspectes menors són els que resulten de dividir el círcul entre 5 (quintil), entre 6 (sextil), etc.

Els aspectes majors són els més importants.

Aspectes majors:

  • Conjunció 0º: Unió de forces i qualitats.
  • Oposició 180º: Dos extrems de la nostra vida en els que hem d'alcançar l'equilibri.
  • Trígono 120º: Harmonia entre les facetes de la nostra vida relacionades en els planetes implicats en este aspecte.
  • Quadratura 90º: Tensió entre els apartats de la nostra vida relacionats en els planetes implicats. Cal realisar una tasca constructiva, prendre una disciplina per a que l'influència d'abdós planetes treballen de forma correcta. En tots els casos, implica acció i successos relacionats en les àrees que conecta. Aixina mateix, pot manifestar-se en el pla físic.

Si la distància angular entre dos planetes o entre un planeta i un punt sensible no és exactament la d'un "aspecte", és dir, quan sobra o falta algun grau, es parla de "orbe", terme d'orige astronòmic. En astrologia natal s'admet que els planetes seguixen aspectados inclús quan l'aspecte no és exacte, açò és el orbe, la cantitat de graus que propicien l'activació d'estos aspectes, encara que es posa un llímit admés, depenent del planeta i l'aspecte que es faça en el planeta. Hi ha astròlecs molt estrictes i uns atres que ho són menys. En astrologia predictiva (direccions i progressions) se solen admetre orbes més estrets o exigents.

Els aspectes es classifiquen en benèfics o harmònics i en maléficos o inharmònics. La primera nomenclatura és arcaica i actualment es considera en desús per la majoria dels astròlecs. L'escola dominant hui dia advoca per considerar que els aspectes inharmònics (normalment els derivats de divisions pares del círcul) provoquen més tensió i obliguen a superar proves, en lo que el benefici és major, encara que es "sofrixca" més.[7]

Càlcul de la carta astral

Per a calcular una carta astral és necessari saber en exactitut la data (dia, més i any) i el hora (hora i minuts) del naiximent de la persona o de l'event. També és imprescindible conéixer la latitut i la llongitut del lloc (tant del naiximent com de l'event). Si no es coneix el hora o el lloc, és impossible establir la posició exacta de les cases, les quals són indispensables per a conéixer, entre unes atres tantes coses, el signe ascendent. La posició dels planetes pot calcular-se a partir de les efemérides planetàries sense conéixer el hora, perque per a la majoria d'ells n'hi ha prou en saber la seua posició a 0h de Temps Universal, que és com modernament es publiquen estes.

L'objectiu dels càlculs que seguixen és trobar la cridada A.R.M.C o Ascensió Recta del Mediocielo, o cim de la Casa X, per a poder situar les cases en el mapa natal.[8]

  • El hora de l'event (naiximent o qualsevol un atre) és normalment Hora Oficial. Cal restar les hores de bestreta corresponents (per horari d'estiu o per aforro energètic).
  • Es pren l'Hora Sidérea (HS) a 0h de Temps Universal d'unes efemérides planetàries, per al dia, més i any que interesse.
  • Es convertix la llongitut del lloc en graus, minuts i segons en temps (hores, minuts i segons) i se sumixca a la HS. Si la llongitut és Este, es restarà. En açò hem aplegat a la HS per a mijanit del lloc per al que es vol alçar el tema natal.
  • A este resultat se li sumen les hores, minuts i segons des de les 0h fins a el hora de naiximent. En açò obtenim la HS en el moment del naiximent o ARMC.
  • Tenint la ARMC (cim de la Casa X), ya es poden calcular el restant de les cases per mig de la suma de 180° per a obtindre les opostes.
  • Se situen els planetes.
  • Es calculen els graus de diferència entre els planetes i els punts sensibles de la carta natal. Els punts sensibles són els ànguls i els parts aràbics. Si la diferència de llongitut correspon a un aspecte (+/- un orbe establit), s'identifica eixa distància angular com a aspecte.
  • Es calculen alguns parts aràbics.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Astrology and Science: A Critical Examination».Psychological Reports.44(3_suppl)
    1231–1240.ISSN 0033-2941.doi:10.2466/pr0.1979.44.3c.1231.Consultat el 2024-09-22.
  2. ↑ Dumón, Eloy R., Astrologia predictiva, Kier, 1997, ISBN 950-17-0532-3, 9789501705324, pag. 40, 479 pàgines
  3. ↑ «EarthSky | The ecliptic is the path of the sun» (en en-us). earthsky.org. Consultat el 2024-09-22. «Though Western astrologers have only ever recognized 12 signs, there llaure actually 13 constellations that lie along the path of the zodiac. The 13th, which didn’t make the astrologer’s cut, is the constellation Ophiuchus. It’s the constellation of the Serpent-Bearer, partially located along the ecliptic between the summer constellations of Scorpius and Sagittarius.»
  4. ↑ Bertiche, María Eva, Manual d'astrologia, Edicions LEA, 2005, ISBN 987-1257-05-8, 9789871257058, pp. 18 i ss. 255 pp.
  5. ↑ André Barbault.Tractat pràctic d'astrologia. Visió llibres. 1980
  6. ↑ Tarotalia, ¿Qué és la carta astral? i beneficis que proporciona Tarotalia, ¿Qué és la carta astral? i beneficis que proporciona
  7. ↑ Cunningham, Donna. Guia astrológica del coneiximent personal, Kier, 2003, ISBN 950-17-0433-5, 9789501704334, pag. 185, 221 pàgines
  8. ↑ Leo, Alan, Cóm es fa un horòscop, Visió Llibres, 1981, ISBN 84-85456-35-1, 9788485456352, pag. 121, 467 pàgines

ru:Натальный гороскоп

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carta_astral&oldid=1495634»