Anar al contingut

Robo del fòc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Robo del fòc
Prometeo du fòc a l'humanitat (1817) d'Heinrich Füger

El robo del fòc per al benefici de l'humanitat és un tema recurrent en moltes mitologias a lo llarc del món, simbolisant l'adquisició de coneiximent o tecnologia i el seu impacte transformador en la civilisació.[1] Els seus temes recurrents inclouen figures embaucadoras com el lladre i guardians heròics sobrenaturals que acaparen el fòc de l'humanitat, a sovint per desconfiança cap als humans. [2] Estos mits reflectixen el profunt significat del fòc en el història humana, vist com un pas fonamental en el desenroll de la societat humana.

En la mitologia africana, els sant parlen de ǀKaggen, qui va furtar el fòc de l'esturç i li'l va dur als hòmens. En Amèrica, les tribus indígenes i de les Primeres Nacions atribuïxen el dò del fòc als animals. En les cultures euroasiàtiques, el robo del fòc adopta diverses formes. El Rigveda védico narra la recuperació del fòc amagat per l'héroe Mātariśvan. La mitologia grega relata el robo del fòc celestial per partix de Prometeo per a l'humanitat, una acció per la que va sofrir enormement. En Oceania, els mits polinesios solen presentar a Māui com el lladre del fòc, en diverses variacions segons la regió.

La metàfora del robo de fòc s'estén fins a l'época moderna, particularment en el context de les armes nuclears. El poder destructiu de les bombes atòmiques es compara en l'acte de Prometeo, simbolisant el perillós coneiximent adquirit per l'humanitat. Esta comparació s'ha establit en publicacions i debats, emfatisant les implicacions ètiques i morals de la tecnologia nuclear. Figures com Robert Oppenheimer i l'estadiste Henry Kissinger han invocat la metàfora per a destacar la responsabilitat que comporta tal poder. La narrativa destaca la naturalea dual de l'alvanç tecnològic, capaç d'impulsar la societat i de plantejar amenaces significatives.

Eixemples

Àfrica

Els pobles Sant, els caçadors-recolectors indígenes del sur d'Àfrica, conten cóm ǀKaggen, en forma de mantis, va dur el primer fòc al poble furtant-ho del esturç, que ho guardava baix les seues ales.[3][4] En una atra versió del mit, Piisi|koagu furta el fòc de l'esturç.[5]

Les Américas

Entre vàries tribus natives americanes del noroest del Pacífic i les Primeres Nacions, el fòc va ser furtat i entregat als humans per coyots, castors o gossos.[6]

En el mit algonquino, Conill va furtar el fòc a un vell i a les seues dos filles.[7]


En la mitologia Cherokee, en acabant de que la Zarigüeya i el Buitre no conseguiren furtar el fòc, la Yaya Arrapa va usar la seua taranyina per a infiltrar-se en la terra de la llum. Va furtar el fòc, ocultant-ho en un gorc de fanc o una ret de seda.[8]

Segons una llegenda mazateca, la zarigüeya va transmetre el fòc a l'humanitat. El fòc va caure d'una estrela i una vella ho va conservar per a sí. La zarigüeya va prendre el fòc de la vella i va dur la flama en la seua coa, lo que li va provocar la pèrdua de pèl.[9]

Segons els Muscogees/Creeks, Conill va furtar el fòc de les Comadrejas.[10]

En el mit Ojibwa, la llebre Nanabozho va furtar el fòc i li'l va donar als humans.cita requerida

Segons alguns membres de les Primeres Nacions de Yukón, Crow va furtar fòc d'un volcà en mig de l'aigua.

En una història del poble Llengua/Enxet del Gran Chaco paraguayà, un home li furta fòc a un pardal despuix de vore-ho cuinant caragols en pals encesos. El pardal es venja provocant una tormenta que danya el llogaret del home.[11]

Àsia

En la mitologia chinenca, Suiren és una antiga figura mitològica considerada un dels pioners de la civilisació. És famós per inventar el método de fer fòc, ensenyar a la gent a usar-ho per a calfar-se, cuinar i aüixar als animals salvages. Per això, Suiren és venerat com un dels "Tres Sobirans" del periodo dels "Tres Sobirans i els Cinc Emperadors" de l'història chinenca.[12][13]

En la mitologia hindú, segons el Rigveda védico (3:9.5), el héroe Mātariśvan va recuperar el fòc, que hi havia estat amagat a l'humanitat.[14][15]


Si ben Omoikane, en la mitologia japonesa, no està directament associat en el robo del fòc, encaixa en el tema més ampli de dur llum i coneiximent a l'humanitat, en paralel en el mit de Prometeo. Omoikane és venerat pel seu saber i pensament estratègic, especialment en el mit a on ajuda a orquestar el pla per a traure a la deesa del sol Amaterasu de la seua cova, tornant aixina la llum al món.[16][17]

En la mitologia mesopotámica, Enki, el deu del saber i l'aigua, és conegut pel seu paper en otorgar coneiximent i dons a l'humanitat, inclosa la creació de humans i la concessió de habilitats i arts essencials.[18][19]

Europa

En la mitologia grega, segons Hesíodo (Teogonía,[20] i Els treballs i els dies[21]) i Pseudo-Apolodoro (Bibliotheca),[22] el deu-titán Prometeo furta el fòc celestial per a l'humanitat, permetent el progrés de la civilisació, per lo que va ser castigat sent encadenat a una montanya i en la seua fege menjat per un àguila tots els dies fins a ser finalment lliberat pel héroe Heracles.[23][24]

En una de les versions del mit georgià, Amirani va furtar el fòc als ferrers, els qui es varen negar a compartir-ho (i el coneiximent de cóm crear-ho) en atres humans.cita requerida

El història de Fausto en el folclore i les llegendes alemanes s'alinea en el tema prometeico del robo del fòc, ya que també presenta a un protagoniste que busca coneiximent i poder prohibits per mig d'un pacte en el diable, Mefistófeles. Tant Fausto com Prometeo desafien els llímits divins, enfrontant finalment greus conseqüències per les seues transgressions.[25][26]

El héroe Vainakh, Pkharmat, va dur el fòc a l'humanitat i va ser encadenat al mont Kazbek com a castic.cita requerida

Oceania

En la mitologia polinesia, Maui és el lladre del fòc. Existixen moltes variants del mit. En la versió neozelandesa, una antepassada de Maui és la guardiana del fòc, i ho guarda en les ungles de les mans i els peus. Maui casi l'enganya per a que li done totes les seues ungles, pero ella ho atrapa i llança l'última ungla del peu al sol, envolent el sol en flames i casi matant a Maui.[27]

En la mitologia del poble Wurundjeri d'Austràlia, va anar el Cuervo qui va furtar el secret del fòc a les dònes Karatgurk.[28]

Armes nuclears

Des de poc despuix de la detonació de les primeres bombes atòmiques, el poder destructiu de les armes atòmiques ha segut comparat en el història de Prometeo i el robo del fòc.[29][30]

FL Campbell va escriure en "La ciència en marcha: Rajos atòmics", en l'edició de setembre de 1945 de The Scientific Monthly:

Els Prometau-vos moderns han assaltat novament el Mont Olimp i han dut de regrés per a el home els mateixos rajos de Zeus.[31]

La biografia de Robert Oppenheimer, escrita per Kai Bird i Martin J. Sherwin, es titula ___protected_title_1___ en referència al mit. S'han fet comparacions adicionals en Prometeo en publicacions de les Nacions Unides,[32] ___protected_title_2___ del MIT[33] i el Grup d'Estudi Nuclear d'Harvard.[34]


La metàfora de el "robo del fòc" també s'ha utilisat per a argumentar contra la proliferació d'armes nuclears pel Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm[35][36] i repetidament pel estadiste Henry Kissinger ya en 1957,[37] en la Conferència de Seguritat de Munich[38] i com a part de l'Iniciativa d'Amenaça Nuclear en el exsenador Sam Nunn, l'ex secretari de Defensa William Perry i l'ex secretari d'Estat George Shultz.[39][40][41] Els partidaris de l'energia nuclear han interpretat l'anècdota de forma més favorable.[42]

Vore també

Referències

  1. ↑ This narrative is classified in the Motif-Index of Folk-Literature as motif A1415. Thompson, Stith (1977). The Folktale. University of Califòrnia Press. p. 240. ISBN 0-520-03537-2.
  2. ↑ Groon, Gerald Henry(30 de maig de 2020).«Torches, Thieves, and Tinder: Recurring Themes in Mythical Origins of Fire».Carolina Digital Repository.doi:10.17615/1sep-8z59.Consultat el 2 de maig de 2022.(en anglés)
  3. ↑ Miller, Penny (1979). Myths and Legends of Southern Africa (en en), T. V. Bulpin. ISBN 978-0-949956-16-3.
  4. ↑ (2012) How the ostrich lost his fire and other stories (en en), Tals By Roohi. ISBN 978-1-4763-8843-4. Consultat el 17 de març de 2021.
  5. ↑ Tanaka, Jiro(Decembre de 1996).«The World of Animals Viewed by the San Hunter-Gatherers in Kalahari».African Study Monographs.22: 26.doi:10.14989/68379.(en anglés)
  6. ↑ Judson, Katharine B. Myths and Legends of the Pacific Northwest. Chicago, 1912.
  7. ↑ Alexander, Hartley Burr. The Mythology of All Races. Vol 10: North American. Boston, 1916.
  8. ↑ Erdoes, Richard and Alfonso Ortiz, eds. American Indian Myths and Legends. Nova York, 1984.
  9. ↑ «La llegenda del tlacuache que va dur el fòc a l'humanitat» (en es). Mèxic Desconegut (14 de decembre de 2018). Consultat el 22 de giner de 2019.
  10. ↑ Swanton, John. "Myths and Tals of the Southeastern Indians." Bureau of American Ethnology Bulletin 88: 1929.
  11. ↑ Frazer, James George (1930). Myths of the origin of fire: an essay (en anglés), Londres: Macmillan, pp. 123–124. Consultat el 2 de maig de 2022.
  12. ↑ Theobald, Ulrich. «Sui Ren 燧人 (www.chinaknowledge.de)» (en en). www.chinaknowledge.de. Consultat el 18 de setembre de 2024.
  13. ↑ «China Insight - Local, National, International» (en en-us) (3 de febrer de 2024). Consultat el 18 de setembre de 2024.
  14. ↑ «Matarisvan - The Indian Prometheus - Indian Mythology - Apam Napa: Exploring Hindu and Indian Mythology | Insights, Stories & Legends» (en en-us) (10 de setembre de 2024). Consultat el 18 de setembre de 2024.
  15. ↑ Seraphina (1 de juny de 2021). «Fire Folklore» (en en-gb). The Nest Collective. Consultat el 18 de setembre de 2024.
  16. ↑ Yu, A. C.. «Omoikane - Japanese Wiki Corpus». www.japanesewiki.com. Consultat el 18 de setembre de 2024.
  17. ↑ «Omoikane – Overcoming Numerous Difficulties with Wisdom» (en en). 國學院大學. Consultat el 18 de setembre de 2024.
  18. ↑ Mark, Joshua J. (9 de giner de 2017). «Enki» (en en). World History Encyclopedia. Consultat el 18 de setembre de 2024.
  19. ↑ «Enki» (en en). Digital Maps of the Ancient World (20 de setembre de 2023). Consultat el 18 de setembre de 2024.
  20. ↑ «HESIOD, THEOGONY - Theoi Classical Texts Library». www.theoi.com. Consultat el 2025-10-23.
  21. ↑ «HESIOD, WORKS AND DAYS - Theoi Classical Texts Library». www.theoi.com. Consultat el 2025-10-23.
  22. ↑ «APOLLODORUS, THE LIBRARY BOOK 1 - Theoi Classical Texts Library». www.theoi.com. Consultat el 2025-10-23.
  23. ↑ Hesiod, Theogony 526-8
  24. ↑ Greenberg, Mike; PhD (4 de maig de 2020). «Prometheus: The Complete Guide to the Greek Titan (2021)» (en anglés). Archivat des de l'original, el 11 de maig de 2021. Consultat el 11 de maig de 2021.
  25. ↑ «Faust – The legend of Faust from the Renaissance claves. The end of civilization.». www.faust.com. Consultat el 18 de setembre de 2024.
  26. ↑ «Faust Legends» (en anglés). sites.pitt.edu. Consultat el 18 de setembre de 2024.
  27. ↑ Bucková, Martina(2009).«Variations of myths concerning the origin of fire in eastern Polynesia».Asian and African Studies.19(2): 327–330.Consultat el 2 de maig de 2022.
  28. ↑ Mudrooroo (1994). Aboriginal mythology: An A-Z spanning the history of the Australian Aboriginal people from the earliest legends to the present day (en anglés), Londres: Thorsons, pp. 35–36. ISBN 978-1-85538-306-7.
  29. ↑ Boyer, Paul (21 d'octubre de 2005). By the Bomb's Early Light: American Thought and Culture At the Dawn of the Atomic Age (en en), Univ of North Carolina Press, p. 10. ISBN 978-0-8078-7570-4.
  30. ↑ Fousek, John (20 de juny de 2003). To Lead the Free World: American Nationalism and the Cultural Roots of the Cold War (en en), Univ of North Carolina Press. ISBN 978-0-8078-6067-0.
  31. ↑ Campbell, F. L.(Setembre de 1945).«Atomic Thunderbolts».The Scientific Monthly.61(3): 233–234.(en anglés)
  32. ↑ Neuneck, Götz(2017).«60 Jahre nuklearer Prometheus oder Sisyphos?».Vereinte Nationen: German Review on the United Nations.65(4): 170–176.ISSN 0042-384X.doi:10.35998/vn-2017-0051.(en anglés)
  33. ↑ (Juny de 1980) How Prometheus came to be bound: nuclear regulation in America (en en), Technology Review, p. 29.
  34. ↑ Albert Carnesale (1983). Living with Nuclear Weapons (en en), Harvard University Press. ISBN 978-0-674-53665-4.
  35. ↑ «Prometheus-bound: an end to nuclear explosive tests» (en anglés). Stockholm International Peace Research Institute (29 d'agost de 2016). Consultat el 5 d'octubre de 2021.
  36. ↑ «Extinguishing Prometheus' Nuclear Flame: International Day Against Nuclear Tests» (en en-us). South Àsia Journal (8 d'octubre de 2020). Consultat el 15 d'octubre de 2021.
  37. ↑ Kissinger, Henry A. (13 de març de 2019). Nuclear Weapons And Foreign Policy (en en), Routledge, p. 65. ISBN 978-0-429-71636-2.
  38. ↑ Kissinger, Henry A.. «Containing the fire of the gods», The New York Claves, 6 de febrer de 2009. Consultat el 5 d'octubre de 2021 (en en-us).
  39. ↑ «Next Steps in Reducing Nuclear Risks», The Wall Street Journal, 6 de març de 2013. Consultat el 15 d'octubre de 2021 (en anglés).
  40. ↑ Henry A. Kissinger (5 de març de 2013). «Next Steps in Reducing Nuclear Risks: The Pastura of Nonproliferation Work Today Doesn't Match the Urgency of the Threat». Nuclear Threat Initiative. Consultat el 15 d'octubre de 2021.
  41. ↑ Picard, Joe (13 de decembre de 2013). «Limiting nuclear weapons: Diplomacy and dialogue» (en en). The Hill. Consultat el 5 d'octubre de 2021.
  42. ↑ Watson, David de Caires (13 d'agost de 2021). «What Greek Myth Teaches Us About The Morality Of Nuclear Technology» (en en). The Kernel. Consultat el 15 d'octubre de 2021.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robo_del_fòc&oldid=1455762»