Mefistófeles
Mefistófeles (també cridat Mefisto i atres variants) és un dimoni del folclore alemà. És comunament considerat com un subordinat de Satanás encarregat de capturar ànimes, o be com un personage tipo de Satanás mateix.
Durant el Renaixença, era conegut pel nom de Mefostófiles, forma de la qual es deriva una de les seues possibles etimologies, segons la qual el nom procedix de la combinació de la partícula negativa grega μὴ (no), φῶς (llum), φιλής (el que ama), o lo que és lo mateix: el que no ama la llum. No obstant, el significat de la paraula no s'ha establit per complet. E. M. Butler menciona que el nom sugerix conjectura en idiomes grec, persa o hebreu. Entre els noms sugerits, estan Mefotofiles (enemic de la llum), Mefaustofiles (enemic de Fausto), o Mefiz-Tofel (destructor-boler).[1]
Estés pel Romanticisme i universalizado pel Fausto, simbolisa el procés de pèrdua de fe i concreció a lo pràctic segons un sistema moral propi de les societats alvançades com a conseqüència de la Revolució científica i l'industrial.
Mefistófeles és presentat moltes voltes com una figura tragicómica, atrapat entre la seua victòria en conseguir que les grans masses deixen de considerar a Deu el centre de totes les coses, i la seua derrota en perdre rellevància ell també pel mateix motiu. En l'aspecte gràfic, Mefistófeles ha segut mostrat com la representació més refinada del mal, caracterisat en robes fastuosas pròpies de la noblea i en una ment freda, racional i en un alt nivell de llògica, la mateixa que utilisaria per a atrapar mentalment a les persones i fer que seguiren els seus designis.
Etimologia
[editar | editar còdic]Els estudiosos tradicionals de la mitologia germànica solen utilisar la grafia "Mefistófeles", basada en una comprensió transliteral de la grafia del personage de el XV.cita requerida La paraula pot derivar del hebreu מֵפִיץ (mêp̄îṣ) que significa "dispersor, dispers", i tophel, abreviatura de ט֫פֶל שֶׁ֫קֶר (tōp̄el šeqer) que significa "lluït de mentires".[2] El nom també pot ser una combinació de tres paraules gregues: μή (mḗ) com a negació, φῶς (phō̃s) que significa "llum", i φιλις "philis" que significa "amant", lo que fa que signifique "no amant de la llum", possiblement parodiant el llatí "Lucifer" o "portador de llum".[3][4]
En la lliteratura
[editar | editar còdic]Mefistófeles és un personage clau en totes les versions de Fausto, sent d'estes la més popular la de l'escritor alemà Johann Wolfgang von Goethe. No obstant, ya en l'obra de Christopher Marlowe, anterior al Fausto de Goethe i inspiració d'est, apareix este personage. Ací convé no oblidar que la célebre materialisació teatral de Marlowe té com a referent directe el Faustbuch, publicat en Fráncfort en 1587. En La tràgica història del doctor Fausto, Mefistófeles se li apareix al Dr. Fausto (un vell científic cansat de la vida i frustrat per no aplegar a posseir els coneiximents tan amplis que desijaria tindre) que decidix entregar-li la seua ànima a canvi d'alcançar el cim del saber, ser rejovenit i obtindre l'amor d'una bella donzella.
En decembre de 1936, H.G. Wells publica "The New Faust", relat cinematogràfic. Una revisió tant del mit de Fausto com d'un relat que ell mateixa va publicar en 1896, "El història del difunt senyor Evelsham". En "El nou Fausto", el doctor McPhister (Mefisto) és un científic que propon al vell i adinerat Evelsham "una transferència de cervell a cervell" i poder viure en un cos més jove eternament, ya que "quan haja gastat el seu segon cos... llavors podria escomençar de nou una atra volta".
En la música
[editar | editar còdic]El compositor de música clàssica Franz Liszt, compositor hongarés romàntic, compon els Vals de Mefisto, entre els anys de 1859 a 1862, entre 1880 i 1881, en 1883 i en 1885.
En l'òpera Arrigo Boito presenta en 1868 en La Scala de Milà la seua òpera Mefistofele. L'estrena no és ben rebut i provoca desórdens i baralles pel seu supòsit "wagnerisme"; despuix de dos representacions, la policia interromp les funcions. Boito fa vàries revisions de l'òpera i realisa corts (la part de Fausto, escrita per a un baríton, és reescrita per a tenor). La nova versió, presentada en 1876 en el Teatre Comunal de Bolonya, és un gran èxit i a partir de llavors forma part del repertori més conegut d'òperes i és presentat en freqüència. El paper més famós del tenor Beniamino Gigli (1890-1957) va ser justament el de Fausto d'esta Mefistofele.
El grup musical Enigma va crear un tema cridat Dancing with Mephisto (Ballant en Mefisto) en l'any 2006, en el que este personage, a través de la vora, busca tentar al seu interlocutor dient-li: «Seguix-me, / veuen i veu / l'infinitat, l'eternitat».
El grup de power metal Kamelot posseïx una cançó anomenada «March Of Mephisto» («la marcha de Mefisto») en el seu disc The Black Halo. El grup noruec de black metal Dimmu Borgir en el seu quint àlbum d'estudi té una cançó denominada «The Maelstrom Mephisto» Sting també ho cita en «Wrapped Around Your Finger» per a referir-se a l'obscur saber del personage de la seua cançó (The Police: disc «Synchronicity», 1983):
La cançó cita també a personages de la mitologia grega, i el seu significat aludix a la relació de possessió entre dos amants, en la que la direcció de sumissió més vesprada s'invertix.
Radiohead ho cita en la seua cançó «Videotape» de l'àlbum In Rainbows: «Mephistopheles is just beneath and he's reaching up to grab em» («Mephistopheles està baix de mi i està estirant-se per a agarrar-me»).
La banda sueca de death metal Arch Enemy té «Sinister Mephisto» en el seu segon àlbum Stigmata escrita pel seu líder Michael Amott.
Trans-Siberian Orchestra, en el seu àlbum Beethoven's Last Night (òpera roc en la qual relata una història fictícia de Ludwig van Beethoven), té dos cançons referents a Mefistófeles: El tema 5 de l'àlbum («Mephistopheles») i el tema 22 («Mephistopheles's Return»).
El personage «Mr. MacPhisto» seria una versió presentada per Bono, el cantant de la banda U2, durant la gira «ZOO TV» a principis dels anys 90.
La banda colombiana Els Petitfellas ho cita també en la seua cançó Els verps de l'àlbum Formes Per a Perdre-se o I.D.E.A.S: "et cante algunes cançons ebri de Mefisto"
El grup nortamericà One Republic també ho menciona en una estrofa del seu senzill Love Runs Out llançat en 2014: "There's a maniac out in front of em. Got an angel on my shoulder, and Mephistopheles"
En l'àlbum "The Pale Emperor" del cantant Marilyn Manson, una de les cançons té el nom "The Mephistopheles of Los Angeles" la qual fa referències religioses en la lletra.
El grup de metal portugués, Moonspell, també va compondre un tema en el nom de "Mephisto". Es tracta de la novena cançó del disc titulat "Irreligious" (1996).
El grup de heavy metal suec Ghost, té una cançó "Call Em Little Sunshine" de l'àlbum Impera a on se li menciona.
El grup britànic MUSE en l'àlbum "Absolution" té una cançó "The Small Print" que és el punt de vista de Mephistofeles recordandole a Fausto sobre la seua condició en el contracte pactat i les conseqüències d'est.
En els videojocs
[editar | editar còdic]Mefisto és un dels dimonis als que cal véncer en el joc Diable II i en la seua expansió Diable II: Lord of Destruction. En este joc se li coneix com a Senyor de l'odi que junt als seus dos germans (Baal, Senyor de la destrucció, i Diable, Senyor del terror), conformen els cridats dimonis majors.
També es troba en el videojoc Neverwinter Nights: Hordes of the Underdark, com a cap final i duent el nom de Mefistófeles. En este joc (i en tota la cosmologia de Dungeons & Dragons), Mefistófeles és senyor indiscutible de Cania, l'infern gelat de l'octava capa de Baator, solament superat en poder per Asmodeus, senyor de la novena capa i junt a ella de tots Els nou inferns de Baator. Mefistófeles intenta per mig dels seus enganys fer caure a el héroe en la seua trampa, intercanviant en ell el seu lloc en el pla material pel de el diable en l'infern de Cania, a on reina baix les órdens de Asmodeus. Finalment és derrotat per mig de l'ingeni/la força i tornat al seu lloc d'orige/posat a les órdens del héroe.
Ademés, és possible trobar-ho en Devil May Cry 4 com un dels subdiablos alados. És possible que aparega en el Demon's Souls com a enemic o aliat depenent del color de l'ànima del jugador. El nom del personage Mephiles The Dark, pertanyent a l'univers de Sonic The Hedgehog, està basat en Mefistófeles (Mefistófeles en anglés s'escriu Mephistopheles)
En els còmics
[editar | editar còdic]En l'univers Marvel hi ha un vilà en el mateix nom (Mefisto). És un dimoni timador, tramposo i capaç de lo que siga per a apoderar-se de les ànimes, archienemigo principal de Ghost Rider (Johnny Blaze).
En el mànega Saint Seiya: The Lost Canvas és una de les puntes de llança de l'eixèrcit del deu Hades: Youma de Mefistófeles, Estrela Celestial del Liderage. La seua personalitat es basa en la coneguda manipulació del dimoni sumat a que el seu poder és jagantesc al punt de manipular el temps i l'espai.
En el mànega Shaman King el personage Fausto VIII, qui utilisa la necromancia, és descendent del Fausto que va pactar en Mefisto.
En el mànega Ao no Exorcist apareix un misteriós personage en el mateix nom, que és el director de l'Acadèmia "Vora Cruz" (creu verdadera). Casualment, eixe personage és un dimoni.
És també un dels personages principals del webcómic Soul Cartell, en el que es reinterpreta la llegenda de Fausto 501 anys despuix.[5]
En els còmics Puppet Master de Action Lab Comics, en el que s'enfronta als porritos de André Toulon junt a Anapa.[6]
En Digimon existixen dos criatures basades en Mefistófeles, cridades Mephismon[7]que té apariència de mascle cabrío i Phelesmon[8]que té una apariència més similar a un diable.
Atres adaptacions
[editar | editar còdic]«Mr. Mistoffelees», el nom del qual també és una versió de Mefistófeles, és un personage de El llibre dels gats habilidosos del vell Possum de T.S. Eliot, el qual també apareix en Cats —adaptació musical del llibre— d'Andrew Lloyd Webber, sent un dels personages principals. Es caracterisa per l'engany i el misteri, pero no d'una manera negativa o sinistra.
En Argentina existix el personage «Mefisto Félez», interpretat per l'actor Casper Uncal. Esta adaptació mostra una faceta contemporànea i en extrem capitaliste d'este dimoni, que la seua característica és el discurs irònic i mordaz.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Butler, E. M. El mit del mac. Cambridge University Press, Cambridge, 1997, p. 181. ISBN 84-8323-015-1.
- ↑ Online Etymology Dictionary. «Mephistopheles». Dictionary.com.
- ↑ von Goethe, Johann Wolfgang. «The Tragical History of Doctor Faustus», The Broadview Anthology of British Literature Volume 2: The Renaissance and Early Seventeenth Century, Second Edition, 3rd edició, Peterborough, Ontario, Canada: Broadview Press, p. 423.
- ↑ Lewis, James R. (2001). Satanism Today, Santa Barbara, Califòrnia: ABC-CLIO, p. 173.
- ↑ http://comic.naver.com/webtoon/list.nhn?titleId=423384&weekday=thu&page=1
- ↑ https://puppet-master.fandom.com/wiki/Mephistopheles
- ↑ «メフィスモン | デジモン図鑑» (en ja). デジモンウェブ | デジモン公式総合サイト. Consultat el 2024-07-19.
- ↑ «フェレスモン | デジモン図鑑» (en ja). デジモンウェブ | デジモン公式総合サイト. Consultat el 2024-07-19.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jeff Grubb, Bruce R. Cordell, David Noonan. 'Manual dels plans'. Devir, Barcelona, 2001, p. 122. ISBN 84-95712-16-4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mefistófeles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.