En la mitologia dels aborigen australians de l'estat de Victoria, al surest d'Austràlia, les Karatgurk eren sèt germanes que representaven la constelació coneguda en l'astronomia occidental com les Pléyades.

Esta és una astrofotografía de la constelació de les Pléyades que va ser presa en l'observatori astronòmic d'Andrushivs'ka (A50, Ucrània) en una cambra digital PL 16803 (FLI, EE. UU.) del telescopi Zeiss-600 Cassegrain (el diàmetro de l'espill principal és de 60 cm). 'El pardal interestelar i els ulls' són punts en la cambra. Esta fotografia demostra cóm les imàgens falses en la astrofotografía poden distorsionar la comprensió de l'Univers.

Segons una llegenda contada pel poble Wurundjeri de la nació Kulin, en el Temps del Somi només les Karatgurk posseïen el secret del fòc. Cada una duya un carbó viu en l'extrem del seu pal de cavar, lo que els permetia cuinar els murnongs que excavaven en la terra. Les germanes es varen negar a compartir les seues brases en ningú, pero finalment varen ser enganyades per Crow per a que revelaren el seu secret. Despuix d'enterrar vàries serps en un formiguer, Crow va cridar a les dònes Karatgurk i els va dir que havia descobert larves de formiga més saboroses que els boniatos. Les dònes varen escomençar a cavar, lo que va enfurir a les serps, que varen atacar. Chillant, les germanes varen colpejar a les serps en els seus pals de cavar, colpejant-les en tanta força que les brases varen eixir volant. Crow, que havia estat esperant, va arreplegar les brases i les va amagar en una bossa de pell de cangur. Les dònes pronte varen descobrir el robo i ho varen perseguir, pero el pardal simplement va volar fòra del seu alcanç, i aixina es va dur el fòc a la humanitat.[1]

Despuix, les germanes Karatgurk varen ser arrastrades cap al cel. Les seues lluentes vares de fòc es varen convertir en el cúmul estelar de les Pléyades.[1]

Referències