Temps del Somi

La mítica pitó arcoíris dibuixada pels aborigen en una roca. Se li ha identificat en la pitón estora Morelia spilota o en l'extinta Wonambi naracoortensis.

En la mitologia aborigen australiana, El Somi o Altjeringa (també cridat Época d'Ensomi) és un 'érase una volta' sagrat; un temps més allà del temps en el qual els Sers Totémicos Espirituals ancestrals varen formar La Creació.

Fred Alan Wolf escomença el capítul nou de The Dreaming Universe (1994) titulat The Dreamtime en una cita de The Last Wave, un film de Peter Weir:

Els aborigen creuen en dos formes del temps; dos corrents paraleles d'activitat. Una és l'activitat diària objectiva, l'atra és un cicle infinit espiritual cridat el "temps de somi", més real que la realitat mateixa. Lo que siga que passe en el temps de somi establix els valors, símbols i les lleis de la societat aborigen. Es creïa que algunes gents de poders espirituals inusuals tenien contacte en el temps de somi.

Temps de Somi i El Somiar

"El somiar" és també usat a sovint per a referir-se al conjunt de creències o espiritualitat d'un individu o d'un grup. Per eixemple, un indígena australià podria dir que ells tenen "Somiar de cangur", o "Somiar de taburó", o "Somiar de formiga de mel", o qualsevol combinació de somiar pertinent a la seua "país". No obstant, molts indígenes australians també es referixen al temps de creació com "El somiar". El temps de somi expon els patrons de vida per a la gent aborigen. "El somiar" va ser el temps de creació.

Els contes de somi varien a través d'Austràlia, i hi ha diferents versions sobre el mateix tema. Per eixemple, el conte de cóm les aus varen obtindre els seus colors és diferent en Nova Gals del Sur i en Austràlia Occidental^{cita requerida}. Els contes cobrixen molts temes i tòpics, ya que hi ha contes o històries sobre la creació o de llocs sagrats, terra, gent, animals i plantes, lleis i costums. És una ret complexa de coneiximent, fe i pràctiques que deriven d'històries de creació, i que permean i informen tots els aspectes físics i espirituals de la vida d'un aborigen australià.

Ells creuen que cada persona existix d'una manera essencial eternament en el Somiar. Esta part eterna va existir ans que la vida de l'individu comence, i continua existint quan la vida de l'individu termina. Tant abans com despuix de la vida es considera que estos esperits infantils existixen en el Somiar i solament és iniciat a la vida en ser naixcut a través d'una mare. L'esperit de l'infant s'entén culturalment que entra al feto en desenroll durant el quint més d'embaràs, quan la mare sent que el chiquet es mou per primera volta en la seua pancha. Es considera que era obra de l'esperit de la terra en la que la mare es trobava en eixe moment. Despuix del naiximent, el chiquet és considerat ser un guardià especial d'eixa part del país i diu de les històries i llínees de cançó d'eixe lloc. Com indica Wolf (1994: p.14): "Un "tipo" ("fella" en anglés) negre pot considerar el seu tòtem o el lloc d'a on va vindre el seu esperit com el seu Somiar. Ell també pot considerar la seua llei tribal com la seua Somiar".

Una de les creències era que ans que les plantes, animals i humans anaren creats, estos eren ànimes que sabien que adquiririen qualitats físiques, pero desconeixien quàn. Posteriorment, sabrien quan el temps fora propici i dirien un per un "nosatres farem lo millor possible per a tractar d'ajudar a aquell que cuida de tots nosatres" i es varen convertir en animals i en les plantes. Despuix d'ells, l'última ànima es va convertir en la humana. Esta és la raó per la que els aborigen respecten el mig ambient i volen estar en la Naturalea, ya que la consideren la seua amiga.

Els pobles indígenes australians tradicionals acullen tots els fenomens i vida com a part d'un vast i complex sistema reticular d'interrelacions les chafades de les quals es poden seguir cap al passat fins als sers espirituals ancestrals totèmics del Somiar. Esta estructura de relacions, que inclouen aliments tabús, va ser important per al manteniment de la biodiversitat del mig ambient indígena i pot haver contribuït a la prevenció de la sobreexplotació cinegética d'espècies en particular.^{cita requerida}

El somiar, llei tribal i llínees de cançons

“Quan un chicon de la tribu murngin va a ser circuncidado, els seus pares i els vells li diuen: ‘El Gran Pare Serp olora la teua prepucio i ho demana.’ Els chicons creuen que açò és lliteralment cert, i es aterrorizan en extrem. Usualment es refugien en la seua mare, en la mare de la seua mare o en algun atre parent femení favorit, perque saben que els hòmens estan organisats per a dur-ho al terreny dels hòmens, a on la gran serp brama. Les dònes es llamenten en alta veu junt als chicons durant la cerimònia; açò és per a que la gran serp no li'ls engullga.

Géza Roheim, The Ethernal Ones of the Dream. (1945)

Es creïa que la creació era el treball d'héroes culturals que en l'época creativa varen viajar a través d'una terra informe, creant els llocs sagrats dels aborigen i llocs significatius d'interés en els seus viages. D'esta manera, les llínees de cançons varen ser creades i algunes de les quals podrien viajar a lo largo y ancho d'Austràlia, a través de tants com sis a dèu grups llingüístics diferents. Les cançons i danses d'una particular lletra de cançó varen ser mantingudes vives i actuades en grans reunions organisades en les estacions en millor clima.

En la visió del món de l'aborigen australià, cada event deixa un registre en la terra. Tot en el món natural és un resultat dels sers arquetípicos, sers les accions dels quals varen originar el món. Mentres que els europeus consideren estos ancestros culturals com màgics molta gent aborigen encara creuen en la seua existència lliteral. El significat de parages particulars i de criatures està lligat al seu orige en El Somiar. Certs llocs tenen un potencial particular que els aborigen criden el seu "somiar". En este somiar residix la sacralidad de la terra. Per eixemple, en Perth els noongar creuen que l'escarpa coneguda com Montes Darling són una representació del cos d'un "Wagyl", un ser serp que va vagar sobre la terra originant rius, rieres i llac. Es pensa que la Wagyl va crear el riu Swan (ric Cisne), en la Planicie Costera Swan.

En una versió, Altjira va ser el deu del Temps de Somiar; va crear la terra i despuix es va retirar mentres el Temps de Somiar es desvania. Noms alternatius per a Altjira en diverses llengües australianes inclouen Alchera, Alcheringa, Mura-mura i Tjukurpa.

El Somiar i les senderes dels Sers Espirituals són les llínees de cançons (o "Yiri" en l'idioma warlpiri). Les senyals dels Sers Espirituals poden ser d'essència espiritual, restants físics tals com els petrosomatoglíficos d'impressions corporals o de chafades de peu, entre els simulacres naturals i elementals. Per a citar un eixemple, el poble Yarralín de la vall del riu Victoria veneren l'esperit Walujapi com l'Esperit del Somiar de la Pitó de cap negre. Walujapi esculpió una sendera en forma de serp a lo llarc d'una de les cares del penya-segat i va deixar una impressió del seu atrasser quan ella es va assentar per a acampar.