Teories de la conspiració judeua
Les teories de la conspiració judeua són una temàtica molt present en les teories de conspiració. Poden reflectir un sentiment o una ideologia antisemita i servir de propaganda antijudía. Diferixen del alegat antisemita en que tenen un autor o grup d'autors precís, aixina com una acusació precisa: la dominació.
Orige
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Carta dels judeus de Constantinopla.
En l'existència de rets organisades de solidaritat entre els judeus sefardíes expulsats d'Espanya en 1492 està l'orige, segons Joseph Pérez, del mit de la conspiració judeua mundial.[1]
.JPG){kind=link}
Provablement la primera obra en la que es parla de la suposta conspiració judeua va ser la Carta dels judeus de Constantinopla, una falsificació de Juan Martínez Silíceo, arquebisbe de Toledo des de 1546, que la va presentar com a «prova» per a convéncer al cabildo de la catedral de Toledo i al príncip regente, el futur Felipe II, que aprovaren i confirmaren, respectivament, l'estatut de neteja de sanc que estava empenyorat en establir en la sèu primada. Es tractava d'una pretesa carta de «Els Príncips de la Sinagoga de Constantinopla» dirigida als rabinos de Saragossa, que haurien demanat la seua opinió sobre l'actitut que deurien prendre davant el decret d'expulsió dels judeus d'Espanya en 1492. En la carta es dia als judeus, especialment als rics, que serien ben rebuts en Constantinopla «i als que açò no pudieredes hazer» se'ls recomanava batejar-se, «conservant sempre en el vostre pit vostra santa llei». A continuació es dia que com a venjança per l'injust tracte que havien rebut es feren advocats i els llevaren als cristians «els seus haziendas»; «meges i cirugians, i boticarios» per a llevar-los a ells, als seus fills i descendents les seues vides; i «puix dezis, que els dits Christianos vos han violat i profanat les vostres cerimònies i Synagogas, hazed els vostres fills clercs, els quales en facilitat podran violar els seus temples, i profanar els seus sacraments i beneficis».[2]
.jpg){kind=link}
Cent anys despuix Francisco de Quevedo aportava la «estructura narrativa» al mit de la conspiració judeua en L'Illa dels Monopantos.[3] Quevedo «sempre va sentir gran repulsió i odi als judeus» com ho va demostrar en el seu panflet Execración dels judeus en el que demanava la «total expulsió i desolació dels judeus» i denunciava l'actitut «projudía» del valgut del rei Felipe IV, el Comte-Duc d'Olivares, que pretenia «la recuperació econòmica del país en l'ajuda dels rics mercaders marranos [portuguesos], desplaçant als genoveses».[4]
En L'Illa dels Monopantos (1650) Quevedo descrivia una reunió secreta celebrada en Salónica —llavors una ciutat del Imperi Otomà a on vivien mils de sefardíes— entre judeus aplegats de todas partes d'Europa i els Monopantos, és dir, els cristians que estaven disposts a colaborar en ells per a acabar en el món cristià –entre els que es trobava Olivares-.[4]
Com ha destacat Joseph Pérez, «l'obra s'assembla molt a un dels panflets antisemites més famosos del món contemporàneu, Els Protocols dels Sabio de Sion, l'elaboració definitiva dels quals es va realisar en París, a finals del sigle XIX, en l'ambient antijudío que es va desnugar en motiu del cas Dreyfus». De fet, el hispanista holandés J.A. Van Praag, citat per Pérez, va aplegar a la conclusió en 1949 que Hermann Goedsche, l'autor d'un dels dos llibres en els que es «va inspirar» l'agent rus que va escriure en París els Protocols devia conéixer l'obra de Quevedo. «De ser certa esta asseveració –i sembla molt provable que aixina ho siga— el més feroç panflet antisemita de l'història vindria a tindre fonts hispàniques; l'esbós hauria naixcut en l'Espanya del sigle XVII, en l'ambient suscitat per l'extraordinari auge de les rets teixides pels sefardíes expulsats en 1492», afirma Joseph Pérez.[5]
Gonzalo Álvarez Chillida, resalta, per la seua banda, l'importància de la Carta als judeus de Constantinopla de Silíceo, perque es tracta de «una de les primeres falsificacions antisemites de l'història europea, precursora dels famosos Protocols dels Sabio de Sión».[6]
- Artícul principal → Conspiració Judeo-Masónica.
Hermann Goedsche, va escriure la novela «Biarritz» (1868) va baixar el pseudónimo de «Sir John Retcliffe» (de tant en tant escrit com «Sir John Readcliffe»). Dins d'ella hi ha un capítul nomenat «en el cementeri judeu de Praga» que descriu un discurs del rabino Eichhorn o Reichhorn, revelant una conspiració judeua contra la civilisació europea. Va servir de propaganda antisemita durant les décades següents en forma de panflet en el títul El discurs del rabino.[7]
En realitat Goedsche havia plagiat en el seu llibre a un atre, publicat tres anys abans en Brusseles per Maurice Joly en el títul Dialogue aux enfers entre Montesquieu et Machiavel i dirigit contra Napoleón III. Este llibre i el de Goedsche varen ser plagiats per l'agent de la policia secreta russa que va escriure en París Els Protocols dels Sabio de Sión, que es va publicar per primera volta en San Petersburgo en 1905 i que tindria una àmplia difusió en Europa i en Estats Units —ací baix el patrocini de l'antisemita i industrial Henry Ford— despuix del triumfo de la Revolució d'Octubre de 1917 en Rússia. En 1921 un periodiste anglés va demostrar que els famosos Protocols eren una falsificació i un plagi dels llibres de Joly i de Goedsche —qui a la seua volta havia plagiat a Joly.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pérez, 2009, p. 257.
- ↑ Álvarez Chillida, 2002, p. 46.
- ↑ Álvarez Chillida, 2002, p. 47.
- ↑ 4,0 4,1 Pérez, 2009, p. 257-258.
- ↑ 5,0 5,1 Pérez, 2009, p. 258-259.
- ↑ Álvarez Chillida, 2002, p. 46-47.
- ↑ What llaure "The Protocols of the Elders of Zion"? [1] archivat en Wayback Machine., 1 de juny de 1999
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2009) Els judeus en Espanya, Madrit: Marcial Pons. ISBN 84-96467-03-1.
- Álvarez Chillida (2002). L'Antisemitisme en Espanya. L'image del judeu (1812-2002), Madrit: Marcial Pons. ISBN 978-84-95379-49-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorías de la conspiración judía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.