President de Paraguai

El president de la República del Paraguay, ostenta la màxima autoritat en calitat de cap d'Estat i cap de Govern. És el càrrec que representa la posició política de major jerarquia en el país en térmens d'influència i reconeiximent. El president lidera la branca eixecutiva i eixercita el paper de comandant en cap de les Forces Armades del Paraguay. El primer ocupant d'este càrrec va ser Carlos Antonio López, en 1844.

La Constitució de Paraguai assigna al president una série de deures i atribucions, que inclouen representar i dirigir l'administració general del país. Ademés, se li otorga el paper de comandant en cap de les Forces Armades de Paraguay, una funció que no pot ser delegada. El president té la facultat de dictar els reglaments militars, aixina com de dispondre i organisar les forces armades. També té l'autoritat per a nomenar i destituir als comandants de la força pública. En cas de necessitat, el president pot prendre les mides necessàries per a la defensa nacional. Aixina mateix, té la capacitat d'otorgar graus en totes les branques militars i, en l'acort del Senat, els graus superiors.

D'acort en la Constitució actual, el president de Paraguai és elegit junt en el vicepresident per mig del sufragi universal. Per a ser declarat guanyador de les eleccions, es requerix obtindre la majoria simple dels vots. Estes eleccions generals es porten a terme entre 90 i 120 dies ans que expire el periodo constitucional vigent.

El periodo de govern del president és de cinc anys sense possibilitat de reelecció. En 2016, el sector del Partit Colorat que recolzava al llavors president, Horacio Cartes i per la seua banda, el Front Guasú dirigit per l'expresident Fernando Lugo, varen propondre introduir la reelecció presidencial. Açò va causar una crisis política en protesta davant dit intent. Durant les protestes, forces policials varen ingressar a la sèu del principal partit d'oposició, el Partit Lliberal Radical Autèntic (PLRA). Allí varen assessinar al militant lliberal Rodrigo Quintana.

L'investidura presidencial, es realisa davant el Congrés, en una solemne cerimònia a on assistixen diferents caps i caps d'Estat i representacions diplomàtiques, en les que el president electe presta el seu jurament de complir les seues funcions constitucionals, assumint la més alta jefatura de l'Estat.

Des de 1912, la data establida de la pren de possessió ha segut el 15 d'agost, dia de l'aniversari de la capital del país. Des del 27 de novembre de 1942, durant el govern del general Higinio Morínigo, la residència oficial del president paraguayà ha segut Mburuvicha Róga.

Règim constitucional

Carlos Antonio López, primer president constitucional de la República del Paraguai (des del 14 de març de 1844 fins al 10 de setembre de 1862).

L'artícul 226 de la Constitució de Paraguai establix que el Poder Eixecutiu és eixercit pel president de la República.

Requisits per a ser president i vicepresident

L'artícul 228 de la Constitució de Paraguai establix els requisits per a ocupar els càrrecs de president o vicepresident, incloent la nacionalitat paraguayana natural, tindre a lo manco 35 anys d'edat, i estar en ple eixercici dels drets civils i polítics.

Duració del mandat i reelecció

D'acort en l'artícul 229, tant el president com el vicepresident eixerciran les seues funcions durant un periodo improrrogable de cinc anys. Està prohibida la reelecció presidencial en qualsevol circumstància.

Procediment electoral

L'artícul 230 establix que tant el president com el vicepresident són elegits per mig de votació directa del poble, entre noranta i cent vint dies ans que termine el periodo constitucional vigent.

Elecció i transició

Pren de possessió

Segons l'artícul 232, la pren de possessió dels càrrecs de president i vicepresident deu portar-se a terme davant el Congrés Nacional, en una cerimònia a on els electes presten jurament de complir en les seues funcions constitucionals. Si no es conseguix el cuórum, la cerimònia es realisa davant la Cort Suprema de Justícia de Paraguay.

Successió presidencial en cas de vacancia

L'artícul 234 regula el règim d'acefalía, determinant la successió presidencial en cas d'absència o impediment del president. El vicepresident reemplaçarà al president, i en la seua absència, successivament ho faran el president del Senat, de la Cámara i de la Cort Suprema de Justícia. La carta magna aclarix que en cas que la Presidència de la República quedara vacant abans o despuix de la proclamació del president, el vicepresident electe deurà eixercir la Presidència fins a la finalisació del periodo constitucional. Si la vacancia definitiva de la Vicepresidència ocorreguera durant els tres primers anys del periodo constitucional, es convocarà a eleccions per a cobrir-la. Si la mateixa tinguera lloc durant els dos últims anys, el Congrés, per majoria absoluta dels seus membres, designarà a qui deu eixercitar el càrrec pel restant del periodo.

Case Març Paraguayà

Artícul principal → Març Paraguayà.

Durant la vigència de l'actual Constitució, la llínea de successió va cobrar importància en la coneguda crisis del Març Paraguayà. El 23 de març de 1999, el vicepresident de la república Luis María Argaña va ser assessinat i les fortes pressions de la ciutadania varen fer que el president del Paraguay, Raúl Cubas Grau, renunciara el 27 de març. Aixina quedaven vacants les figures de president i vicepresident del país, per lo que el llavors titular del Senat, Luis Ángel González Macchi, va tindre que assumir la presidència del Paraguay. En les eleccions vicepresidencials de l'any 2000, el lliberal Juliol César Franco va ser elegit per a ocupar el càrrec de vicepresident que havia quedat vacant des del magnicidio contra Argaña.

Vore també

• Poder Eixecutiu de Paraguay
• Anex:Presidents de Paraguay