Civilisació caral

Civilisació caral

La civilisació caral (antigament la civilisació del Nort Chic) va ser una societat complexa de la Amèrica precolombina, que es va desenrollar aproximadament entre 3500 i 1800 a. C., en el àrea norcentral de l'actual Perú. Li la considera com la més antiga civilisació d'Amèrica i un dels sis focs o llocs a on la civilisació es va originar per separat en el món antic.

Esta civilisació va florir a lo llarc de les valls de tres rius que recorren la província de Barranca, al nort de Lima: el Fortalea, el Pativilca i el Vaig saber, cada u dels quals conta en varis llocs o jaciments arqueològics de dita época, sent el de més antiguetat el lloc d'Huaricanga (Fortalea), datat en el 3500 a. C. Més al sur, en la vall del Huaura, existixen també llocs associats. Pero de totes eixes valls destaca el de Vaig saber, en a on en a penes 40 quilómetros des de la mar, s'han identificat uns vint assentaments d'esta civilisació, sent el de major dimensió i complexitat la cridada ciutat de Caral, que el seu datat radiocarbónico més antic és de 2700 a. C. D'este lloc és d'a on es deriva el nom donat a la civilisació, aixina com a la seua societat i a la seua cultura. Destaca també el lloc d'Asprós, en la desembocadura del Vaig saber, que va estar molt vinculat a la ciutat de Caral.

Els estudis rigorosos han demostrat que esta civilisació va ser contemporànea d'atres civilisacions primigènies del món, com les d'Egipte, Índia, Sumerio o China, pero a diferència d'elles (que varen intercanviar els seus guanys), Caral es va desenrollar en complet aïllament sense rebre els aportes d'atres civilisacions. En Amèrica, Caral és la més antiga de les civilisacions prehispánicas, superant en edat a la cultura olmeca de Mesoamérica, que anteriorment era considerada com la més antiga civilisació americana. Supera també en antiguetat a la cultura chavín (1200-200 a. C.), que durant molt temps havia segut considerada com la primera alta cultura o cultura mare del Antic Perú. Actualment, segons tots els indicis, es pot afirmar que a partir de la civilisació caral es va originar la civilisació andina.

En la cronologia arqueològica, Caral és una cultura precerámica del Arcaic Tardà precolombino. És dir, caria de ceràmica, que suplia en atres materials. Mostres del seu art són menudes estatuillas antropomorfas molejades en argila. També cultivaven la música, puix s'han trobat instruments musicals d'ossos d'aus (flautes i quenas). El seu guany més impressionant va ser la seua arquitectura monumental, que incloïa grans piràmides de plataformes superpostes i places circulares afonades. Varen utilisar tècniques constructives com la dels shicras. L'evidència arqueològica sugerix també que varen desenrollar la tecnologia textil, a pur de fibra de cotó i d'atres vegetals. Es presumix que es va requerir d'un govern sofisticat per a administrar tot eixe àmbit territorial.

Els arqueòlecs ya coneixien els llocs antics de l'àrea de Caral des d'a lo manco la década de 1940. Els primers treballs es varen realisar en Asprós, en la zona costera a on desemboca el riu Vaig saber, un lloc identificat ya des de 1905. Més vesprada, en 1948, es va identificar el lloc de Chupacigarro, situat més cap a l'interior de la vall. A mitan de la década de 1990, la zona va ser estudiada per un equip d'arqueòlecs peruans encapçalats per Ruth Shady, directora del Proyecte Arqueològic Caral, posteriorment convertit en el Proyecte Especial Arqueològic Caral-Vaig saber. Este equip va enfocar la seua investigació en Chupacigarro Gran, el nom de la qual va ser canviat pel de Caral, i en els seus treballs va proporcionar la primera documentació extensa d'esta civilisació, a la que varen denominar Caral-Vaig saber. Un artícul de 2001 en Science, que oferix un estudi de l'investigació de Caral, i un artícul de 2004 en Nature, que descriu el treball de camp i la datació per radiocarbono en un àrea més àmplia, va revelar la plena importància de Caral-Vaig saber i va conduir a un interés generalisat per la seua investigació. Paralelament han treballat en el restant de valls de la zona l'equip d'arqueòlecs del Proyecte Arqueològic Nort Chic, encapçalat pels nortamericans Jonathan Haas i Winifred Creamer.

Ubicació geogràfica

Segons la tesis de Shady i el seu equip, l'àrea de desenroll i influència de la civilisació caral, és l'anomenada àrea norcentral peruana o Nort Chic, de 400 per 300 km, que comprén les valls de la costa (Santa, Nepeña, Sechín, Culebras, Huarmey, Fortalea, Pativilca, Vaig saber, Huaura, Chancay i Chillón), els carrerons serrans d'Huaylas i Conchucos junt en el altiplano de Junín, i les conques dels rius Marañón, Huallaga i les capçaleres del Ucayali en la selva.

En tota esta àrea destaca clarament la vall de Vaig saber, ubicat en la província de Barranca, departament de Lima, a on en a penes 40 quilómetros des de la mar, s'han identificat 25 assentaments d'esta civilisació, les extensions de la qual van de 0,16 hectàrees fins a casi 80 hectàrees. Huit d'ells són els de major tamany, entre els que destaca nítidamente per la seua complexitat la ciutat sagrada de Caral, de la que deriva el nom de la cultura. Va ser, sense dubte, la capital de la regió. Els atres assentaments en construccions monumentals són Poble Nou, Cerro Colorat, Allpacoto i Llapta (en la marge dreta del Vaig saber); i Lurihuasi, Miraya i Chupacigarro (en la marge esquerra). En el llitoral propenc a la desembocadura del Vaig saber destaca Asprós, que va anar segons tots els indicis la ciutat peixquera de Caral.

Ya abans del descobriment d'esta cultura, es coneixia l'existència de diversos assentaments precerámicos a lo llarc d'eixa àrea norcentral peruana, a partir dels quals s'havia plantejat l'existència d'organisacions socials de nivell jefatural. Destaquen els de La Galgada, en el carreró dels Conchucos, Piruro en el Marañón, Huaricoto en el carreró de Huaylas, Kotosh en el Huallaga, Les Haldas en Casma, Els Gavilans en Huarmey, Asprós en Vaig saber, Bandurria i Riu Sec en Huaura i El Paraís en el Chillón.

Cronologia

En la cronologia arqueològica, la civilisació caral correspon al denominat Formatiu Inicial (abans Arcaic Tardà o Precerámico Tardà), aproximadament entre el 3500 i 1800 a. C. Cal distinguir els datats radiocarbónicos obtinguts en la ciutat de Caral, el més antic dels quals és de 2700 a. C. (encara que Shady menciona sempre el 3000 a. C. com la seua major antiguetat), d'atres obtinguts en els jaciments del Nort Chic, estudiats per l'equip d'arqueòlecs encapçalats per Jonathan Haas, que han tirat datats més antics, que tentativamente apleguen al 3500 a. C., com és el cas del lloc d'Huaricanga, en la vall de Fortalea.

Esta antiguetat s'ha confirmat a través de múltiples datats ràdio carbónicos realisats en els Estats Units.

La troballa de Caral va canviar aixina els esquemes que fins a llavors es tenien sobre el sorgiment de les antigues civilisacions americanes. Anteriorment es considerava a Chavín de Huántar com el foc cultural de més vella data del Antic Perú, en un màxim de 3200 anys d'antiguetat (1200-200 a. C.).

Característiques generals

Encara que en llocs com Valdivia, en Equador, es produïa ceràmica des de 4000 a. C., en Caral no es va utilisar; d'allí ve la denominació de precerámica, encara que la doctora Ruth Shady, la seua descobridora, preferix parlar de acerámica (sense ceràmica), puix en dispondre els antics pobladors de Caral d'una gran cantitat de mates (cucurbitáceas) que usaven com a recipients, no necessitaven de la alfarería.

El guany més impactant d'esta primera civilisació va ser la construcció d'extenses ciutats, en edificis monumentals, construïts d'una manera molt ingeniosa en pedra, fanc i materials vegetals, en cestos teixits i tancats en dimensions i pesos molt variats (shicras) pero prou homogéneus per a facilitar les llabors d'acort a la fortalea física dels seus albañil i constructors. Les formes predominants són les piràmides escalonades, les places circulares o semicirculares afonades en els fronts, en escales que donaven accés al cim, a on s'observen habitacions i espais per a rituals i ceremoniales.

L'evidència arqueològica mostra també una significativa producció agrícola de cotó per a rets de peixca i penyores teixides en tècnica torzal, aixina com molt sofisticades expressions d'art musical en la confecció de flautes en figures incisas d'animals mítics que sugerixen un caràcter religiós.

Les diferències de tamany entre els assentaments i els seus edificis evidencien jerarquia entre les poblacions que els varen ocupar, i inclús l'existència d'una organisació política que va fer possible la seua construcció.

Descobriment

Els arqueòlecs coneixien l'existència de llocs monumentals en la vall de Vaig saber des de principis de el XX (per eixemple, Asprós va ser estudiat per Max Uhle en 1905 i Juliol César Tello en 1937, i per Willey i Moseley en els 60's.) El mateix lloc arqueològic va ser explorat en 1948 per Paul Kosok i Richard Schaedel, i publicat en el seu nom original Chupacigarro, dèsset anys despuix, encara que cap dels dos exploradors va poder determinar la seua antiguetat. Frederic Engel va estudiar el lloc en els anys 1970, i va informar de la naturalea precerámica del lloc en 1987, no obstant les seues afirmacions no varen ser acceptades pels arqueòlecs, com pot vore's en la lliteratura arqueològica, fins a 1997.

En 1994 Ruth Shady va iniciar una prospecció en la vall de Vaig saber, en excavacions en 1996, els resultats de les quals va publicar en 1997, afirmant obertament la naturalea precerámica de la ciutat sagrada de Caral, i de la primera civilisació andina. Esta afirmació va ser novament rebuda en escepticisme i rebuig per part dels arqueòlecs. No obstant, en l'alvanç de les investigacions i noves publicacions, aixina com les vàries i successives decenes de proves de ràdio carbono 14, quedaria finalment demostrada l'antiguetat, originalitat i naturalea acerámica de la civilisació caral.

L'Àrea Norcentral Peruana, territori formatiu de la civilisació andina

La regió andina ha segut reconeguda com una de les sis àrees del món a on va tindre lloc el desenroll indígena de la civilisació, sent una de les úniques dos zones de l'Hemisferi Occidental, junt en Mesoamérica, a on tal event es va desenrollar pero en forma aïllada una d'una atra per l'espai i el temps: els Olmecas varen aparéixer 2000 anys més vesprada que Caral. Lo cert és que Caral-Vaig saber ha ampliat l'horisó de les civilisacions complexes en la regió peruana per més d'una dotzena de sigles. La cultura Chavín, ca. 900 a. C., durant molt temps va ser considerada la primera civilisació del subcontinent suramericà i és encara citada com a tal, d'una manera regular, en numerosos treballs generals.

El descobriment de Caral ha canviat el foc d'atenció de les zones altes dels Vages (a on Chavín, Wari, Tiahuanaco i els Incas varen tindre els seus majors centres) cap a la Costa o la regió llitoral. Caral-Vaig saber s'ubica en l'àrea norcentral de la costa, a aproximadament 182  km al nort de Llima, estesa aproximadament fins a la vall de Casma cap al nort i fins al de Lurín pel sur. Comprén quatre valls costeños: Huaura, Vaig saber, Pativilca i Fortalea. Els llocs coneguts es troben entre els últims tres valls, que es formen en una planura costera comuna. Les tres valls principals cobrixen solament 1.800 km², i les investigacions han emfatisat la densitat dels centres poblats. La costa peruana apareix com un candidat "improvable, inclús aberrant" per al desenroll "prístino" de la civilisació, comparat en atres centres mundials. És extremadament àrit, lindado per dos ombres orogràfiques (causades pels Vages a l'est i el anticiclón del Oceà Pacífic per l'oest). De qualsevol modo, la regió és creuada per més de 50 rius que transporten l'aigua de la cordillera, i el desenroll de la irrigación extensiva a partir d'estes fonts sembla ser decisiu en l'emergència de Caral-Vaig saber. Tots els jaciments d'arquitectura monumental varen ser trobats prop de canals de irrigación.

El datat en radiocarbono fet per Jonathan Haas i colaboradors va trobar que 10 de 95 mostres preses en les àrees de Pativilca i Fortalea varen donar dates anteriors al 3500 a. C.. El més antic, datat al 9210 a. C., proveïx "llimitades indicacions" de l'assentament humà durant l'Arcaic Primerenc. Dos dates del 3700 a. C. estan associades en arquitectura comunal, pero semblen ser anómales. És a partir del 3200 a. C. en avant que apareixen clarament l'assentament humà a llarga escala i la construcció comunitària. Mann, en una revisió de la lliteratura en el 2005, sugerix "algun moment abans del 3200 a. C., i possiblement abans del 3500 a. C." com a data inicial del periodo formatiu de Caral-Vaig saber. El seu treball nota que la data més primerenca associada en certea a una ciutat és el 3500 a. C., en Huaricanga, en l'àrea nortenya de Fortalea, basat en les dates de Hass.

Les dates primerenques del tercer mileni de Haas sugerixen que el desenroll de llocs costers i interiors va ocórrer paralelament. Pero, de 2500 a 2000 a. C., durant el periodo de major expansió, la població i el desenroll varen canviar decisivament cap als llocs interiors, com Caral, encara que estos varen permanéixer depenents de la peixca i recolecció de mariscs de la costa. Estes dates estan en consonancia con les dates de Shady en Caral, que mostren una plena habitabilitat de 2627 a 2020 a. C.

Cap a 1800 a. C., la civilisació caral va començar a declinar, #lo que coincidix en l'aparició de centres més poderosos al sur i al nort, a lo llarc de la costa, i a l'est dins del cinturó dels Vages. Els caralinos varen abandonar els seus centres poblats, desconeixent-se les raons (possiblement es va deure a #catàstrofe naturals, com a terremots i el fenomen del Chiquet, que varen colapsar la seua economia agrícola), pero la continuïtat de la civilisació andina es va mantindre i sigles despuix va sorgir una atra gran cultura peruana, la Chavín.

Caral, breçol de la civilisació andina

S'ha plantejat sobre Caral, que va ser sèu d'una comunitat formada per varis linajes i dirigida pels caps o representants de dits linajes en a on un d'ells seria el Curaca principal i els atres els seus contrapartes. Els Curacas d'estos linajes conduirien i organisarien la vida dels habitants de les diverses ciutats i pobles contemporàneus a Caral com a Asprós, Allpacoto, Miraya, Kotosh i La Galgada entre uns atres. Tots ells compartien una mateixa tradició i varen formar una àmplia i ben organisada ret de reciprocitat i intercanvi. Caral va deure ser el cap de tota esta ret.

El factor d'integració social i cultural que va mantindre units als habitants de la vall Caral-Vaig saber deu haver segut la religió, que potser es va utilisar com un mig de cohesió i coerció. La religió en eixa época va ser la política de l'Estat per al control de la població, de la producció de bens i la seua circulació. Això està representat en els grans monuments de caràcter religiós (les piràmides) en les seues places, atris i altars del fòc sagrat en a on es varen portar a terme les diferents festivitats del calendari ceremonial, símbol de la seua identitat cultural. Les periòdiques reunions i activitats conjuntes com la renovació de les piràmides permetien el reconeiximent del poder i enfortien l'identitat cultural. No obstant, això ha d'haver gravitado d'una manera no menys significativa en la generació de lo que podríem denominar una civilisació de pau puix no s'observen ni s'han trobat armes ofensives ni estructures defensives. En canvi, semblaria ser que l'art i el comerç varen ser utilisats de manera pròdiga per a mantindre la producció econòmica d'una manera activa i efectiva.

Tot lo anteriorment expost serviria de base per a l'ulterior civilisació andina en el cas de Wari, aixina com en els Quechuas del Cuzco, i estan presents en Caral com els exponents més antics de les principals institucions peruanes de l'época prehispánica, tals com la reciprocitat (sistema d'intercanvi i circulació de bens i servicis), el calendari ceremonial (lligat a la producció, el cultiu i la peixca) o la construcció i renovació dels temples i infraestructura comunal, entre les més destacades.

El llingüiste Alfredo Torero Fernández de Córdova va plantejar l'hipòtesis de que la població de la civilisació Caral hauria parlat una varietat llingüística de la família quechua anterior al idioma protoquechua, que va cridar "paleoquechua". L'hipòtesis ha segut acollida per Ruth Shady, encara que no goja de consens entre els especialistes en llingüística andina.

Manifestacions culturals

Organisació econòmica

La societat de Caral formava part d'una ret de llocs que s'estenien i articulaven a lo llarc de la conca del riu Vaig saber. En esta ret hi havia assentaments costers i atres ubicats en zones més altes (serra); entre tots ells es va donar un intercanvi de productes (comerç de trueque), sent la ciutat de Caral evidentment el centre de tota eixa ret. Vist aixina, s'entreveu l'importància que va alcançar l'especialisació, és dir, l'aparició de grups especialisats en determinades activitats econòmiques.

Peixca

L'extracció de productes marins (peix i mariscs) va ser la principal proveïdora de proteïnes. Es va desenrollar principalment en la localitat costera d'Asprós, des d'a on es repartia el producte marí cap a tots els assentaments de la vall. En Asprós es varen desenrollar tècniques de peixca, consistents en l'us d'hams, cordeles, embarcacions i rets de fibra de cotó en gomes fetes de mates i pesos confeccionats en pedres nugades.

S'entreveu l'importància d'esta activitat per la cantitat de restants d'espècies marines trobats en la ciutat de Caral. Destaca la presència abundant de la anchoveta; també varen capturar sardina, jurel, lorna, corvina, cabinza, pejerrey, bonico, furta-ho, coco, cachema, machet, tollo; i varen recolectar machas, choros, pechines i closques de palmito. També s'han trobat restants de ballena blava i taburó blanc.

Agricultura

Els hòmens de Caral varen desenrollar una agricultura intensiva en la vall de Vaig saber. Varen amprar ferramentes senzilles com a pals i astes per a cavar. Varen construir també canals de rec molt simples que duyen l'aigua del riu cap als camps de cultiu. Les plantes alimentícies que varen cultivar varen ser: mat o carabassa, achira, pacae, pajuro, maní, ají, guayaba, lúcuma, papa, pallar, camote, frijol, palta i dacsa. I d'especial importància va ser el cultiu del cotó, la fibra del qual varen aprofitar en gran escala.

Comercie

Els pobladors intercanviaven el seu producte per mig del trueque: els de el llitoral, brindaven els seus productes extrets de la mar (peix i mariscs), els de les valls costeños, cotó i frutes, i els de les zones altes, els seus productes agrícoles (cultius alimenticis) i de pastoreig (camélidos). El centre de tota eixa ret era indubtablement la Ciutat Sagrada de Caral.

És també evident que dita ret es va prolongar a llocs més lluntans, puix en la zona de Caral-Vaig saber s'han trobat productes de la serra (pals de lloque, plomes de còndor), la selva (congompe, pells de primats, plomes d'aus) i la costa equatorial (spondylus). No solament varen intercanviar productes materials sino també coneiximents i elements culturals.

Organisació política

Cada assentament estaria representat per una autoritat o curaca, ademés dels principals dels seus ayllus o grups de famílies; lo que constituiria el germen d'una forma de govern que hauria de prolongar-se milenariamente en totes les societats andinas. La classe dirigent es conformava en rebre la tributació dels habitants, tant en bens com en prestació de servicis.

Organisació social

S'ha determinat que existia una gran diferenciació social, és dir, la població es dividia en classes socials, cada una de les quals complien determinades funcions i estaven organisades de manera jeràrquica. Uns grups s'encarregaven de la planificació i la presa de decisions (governants i sacerdots), i uns atres de les tasques manuals, com la peixca, la construcció, l'agricultura, etc.

Art

Arquitectura

Els eixemples més rellevants d'arquitectura monumental es donen en la Ciutat Sagrada de Caral. Els seus edificis principals són piràmides escalonades o temples, fetes a pur de atobó i pedra; com a elements complementaris, s'usaven troncs i fibres vegetals. Són estructures de divers tamany. El més imponent, tant en altura com en volum, és el cridat Edifici Piramidal Major (o simplement la Piràmide Major de Caral).

Les parets de l'estructura piramidal estan lluïdes en fanc i pintades de blanc o groc clar, i, rarament, de roig. Cada edifici tenia una escala central que conduïa cap a la part superior, a on es trobaven varis quartos. En el quarto principal hi havia plataformes baixes ubicades en dos o tres dels seus costats, i en el centre, un foguer compost per un clot en el sol, recobert en fanc. Els indicis indiquen que el foguer tenia una funció ritual; allí es cremarien diversos aliments com a ofrenes.

Escultura

En Caral no es va desenrollar la tècnica alfarera (açò és, peces modelades en argila i cuites al fòc). I és que, en la pràctica, els caralinos no necessitaven de ceràmica puix contaven en mates de carabassa com a recipients, culleres tallades en fusta i plats tallats en pedra.

Encara que si modelaven menuts ídols antropomorfos en argila, deixant-los secar al sol. Estes estatuillas, que representen figures masculines i femenines, s'han trobat fragmentades i formarien part de rituals relacionats en la renovació dels edificis i el cult de la fertilitat. A pur de estes representacions es pot inferir la vestimenta, el tocat i el pentinat dels habitants de Caral.

Música (instruments)

Es varen descobrir tres conjunts musicals conformats per instruments de vent:

• Un conjunt de 38 cornetas, fetes d'ossos de huanaco i venado.
• Un conjunt de 32 flautes traversas, d'ossos de còndor i pelícano, en dissenys zoomorfos.
• Un conjunt de 4 antaras (flauta de pa), de carrizo i fils de cotó.

Este descobriment sugerix la pràctica musical colectiva, aixina com una organisació complexa de la societat de Caral. Possiblement, la música acompanyava a les pràctiques rituals i socials.

Ornamentació personal

Els caralinos s'adornaven en collars de contes i dijes elaborats en closques marines (com el choro i el mullu o spondylus), ossos d'animals marins, pedres semipreciosas, minerals com la crisocola, andesita i rodocrosita. Molts d'estos productes eren duts des de regions lluntanes. Les closques eren alisadas, polides, i algunes voltes gravades en dissenys senzills, com l'espiral. Atres collars tenien plomes amarrades en fils de cotó.

Ciència

Matemàtica

És evident que varen contar en coneiximents d'aritmètica i geometria, necessaris per al disseny i construcció dels seus edificis.

Astronomia

S'han trobat evidències de que els habitants de Caral contaven en coneiximents d'astronomia, que aplicaven en l'elaboració del calendari, relacionat en la celebració de festivitats i atres activitats econòmiques, religioses i cíviques. Dits coneiximents els varen aplicar també en l'orientació dels edificis públics. S'han trobat, per eixemple, geoglifos i llínees escampats en les planicies desérticas, al costat de pedres tallades disperses; aixina com un recint subterràneu originalment techado, que sembla ser un observatori. És de destacar també un monolit o huanca estacat en el sol d'una plaça pública, que hauria segut un instrument d'observació astronòmica.

Sistema de registre (quipus)

En la piràmide La Galeria s'ha trobat un restant textil que ha segut interpretat com un quipu, el conjunt de fils en nucs que els incas utilisaven com a instrument mnemotècnic (és dir, com a mig de conservació d'informació estadística o mensages per a comunicar-se). Seria puix, el més antic quipu trobat en el Perú i evidenciaria l'antiguetat milenària del seu us. Corroborant l'us del quipu en Caral, es varen descobrir representacions pictòriques de dits objectes sobre tres blocs líticos de les plataformes de la piràmide Menor de Caral.

Medicina

El coneiximent mèdic està evidenciat per la presència recurrent de plantes medicinals, moltes d'elles trobades en contexts funeraris. Per eixemple, són numerosos els paquets de tallos i fulls de sauce, usat contra els maldecaps (este arbre conté el principi actiu de l'aspirina).

Tecnologia

Tecnologia constructiva

Els constructors de Caral usaven la tècnica de les shicras, bosses fetes en fibres vegetals i plenes de blocs de pedra, en les que reblien les plataformes dels temples, colocant-les llaugerament separades. D'eixa manera conseguien estabilitat en les estructures. En ocórrer un fort sisme o terremot, eixe núcleu de shicras que feya de base de l'edifici es movia en la vibració, pero de manera llimitada, puix les pedres eren contingudes en les bosses. Després, les shicras es reacomodaban trobant un nou punt d'estabilitat. La shicras tenien puix, una funció antisísmica.

Tecnologia agrícola

Les evidències trobades indiquen que va haver grups especialisats en millorar les espècies i el rendiment dels cultius alimenticis i industrials. Per mig de l'experimentació i la manipulació genètica de les diverses varietats de plantes, es varen produir llavors millorades. Això va permetre la producció de plantes en fruts de millor calitat i tamany, i més resistents a les plagues. Un eixemple seria el cotó, que va passar per un procés de mejoramiento genètic per a conseguir una fibra més llarga, varietat de colors (pardo, marró, crema i beige) i major rendiment.

Tecnologia textil

El desenroll que va alcançar la textilería s'evidencia per la troballa de cantitat de llavors i motas de cotó. En les fibres d'este producte es teixien els vestits, que eren peces planes, sense decoració. S'amprava la tècnica de l'entrellaçat i el torzal. També varen elaborar calcer, bosses, sogues, rets de peixcar, cordeles, etc. Conjuntament en la fibra de cotó es varen usar les d'atres vegetals, com totora, junc, cabuya, etc.

Religió

La religió, com ya s'ha dit, va deure ser el factor d'integració social i cultural que va mantindre units als habitants de la vall Caral-Vaig saber. La classe dirigent va deure ser la mediadora entre el grup social que representava i el poder sobrenatural dels ancestros i deus.

Per la monumentalitat dels seus temples o piràmides escalonades, la Ciutat Sagrada de Caral va deure ser el centre religiós d'esta civilisació. Allí devia afluir gent vinguda d'atres llocs de la vall, i inclús de regions més lluntanes, per a participar de les cerimònies rituals. Estes tindrien com a centre els foguers dels temples, a on es cremaven ofrenes, que consistien sobretot en aliments (peixos i moluscs), cotó, cuarzo, mechones de cabell i atres objectes. També s'enterraven en caràcter votivo estatuillas d'argila (prèviament trencades), i conglomerats de vegetals.

Crítiques a la metodologia i al model de Shady i el seu equip

Si ben el plantejament bàsic de Shady i del seu equip d'arqueòlecs sobre la civilisació caral ha segut àmpliament acceptat per la comunitat acadèmica mundial, no ha carit de crítiques de part d'atres arqueòlecs.

L'arqueòloga Rosa Fung Pineda, que va ser professora de Shady en Sant Marcos, va qüestionar el canvi del nom de Chupacigarro Gran pel de Caral, en considerar que incomplia l'us científic de la pràctica arqueològica. En una carta seua que va publicar el diari El Comerç l'11 de decembre de 2006, va qüestionar també la data de 3000 a. C. que comunament Shady aplica al lloc de Caral, puix el datat radiocarbónico més antic mencionat és de 2627 a. C., segons l'artícul publicat en la revista Science en 2001.

Les crítiques més importants a Shady han vingut de l'equip d'arqueòlecs del Proyecte d'Arqueologia del Nort Chic encapçalat per Jonathan Haas. Est sosté haver trobat en les atres valls del Nort Chic llocs més extensos i més antics que el propi Caral (el més antic seria Huaricanga, de 3500 a. C.). Rebuja el model de Shady de posar a Caral com un Estat centralisat, en la seua capital en la ciutat del mateix nom, i considera que en dits valls, a lo llarc de tota l'etapa precerámica, varen florir centres que varen estar en competència o en relació paritària, no detectant l'hegemonia d'algun d'ells.

Atres arqueòlecs com Krzysztof Makowski i Rafael Vega-Centeno varen criticar les #metodologia de Shady per a explicar el fenomen caral, i inclús l'us de conceptes occidentals com ciutat o Estat. Posen en qüestió l'existència d'un Estat prístino (originari) i la capacitat dels seus líders per a crear un poder centralisat en els llocs de la regió, en especial en Caral.

Krzysztof Makowski ha qüestionat aplicar el concepte de ciutat per als llocs prehispánicos en general. Considera que el contrast entre ciutat i camp, molt important per a determinar l'evolució de les societats del Vell Món, no és vàlit per al món andino. Les anomenades “ciutats” del món andino no sembla que anaren llocs d'habitació de núcleus poblacionals permanents i tenien solament una funció ceremonial. Rebuja el concepte de ciutat-estat aplicat a Caral, i qüestiona que esta cultura haja segut el breçol o l'orige de la civilisació andina. Senyala que llocs d'arquitectura monumental similars a Caral han existit en atres llocs de l'Antic Perú de manera contemporànea, i que el mateix concepte de civilisació prístina o originària és errat i discriminatori.

Vega-Centeno també qüestiona el model de l'Estat prístino de Caral, en base en els seus treballs en la zona de la vall de Fortalea, particularment en el lloc de Cerro Lampay (2007). Planteja la possible existència de relacions heterárquicas (no jerarquizadas) en tot el Nort Chic, en una diversitat de desenroll sociopolític.

Fi de Caral

Tot apunta que cap al 1800 a. C., tots els assentaments de la cultura caral en la vall de Vaig saber varen ser abandonats. S'ignora les raons exactes, pero es presumix que va ser a conseqüència d'events naturals, com a terremots i el fenomen del Chiquet, que varen obligar als pobladors a emigrar a atres llocs.

Efectivament, s'han trobat indicis de forta activitat sísmica en diversos temples monumentals, com en la Huaca de Sacrificis d'Asprós i el Temple Piramidal Major de Caral. Mostren grans clavills i desnivells entre els pisos que posteriorment varen ser coberts per noves construccions. Eixos sismes varen deure ser d'una magnitut de 7 a 8 graus en l'escala de Richter.

Pero possiblement lo que més va afectar va ser un o varis events catastròfics del Chiquet, caracterisats per pluges torrencials i desbordes de rius, que causarien sense dubte un gran colapse en l'economia agrícola, en quedar convertides en ciènages i pantans les zones dedicades al cultiu; una atra conseqüència seria el arenamiento de les plages. També els vents inusitados del Chiquet ocasionarien grans tormentes d'arena que cobririen els camps de cultiu de la vall de Vaig saber.

Els pobladors es vorien aixina obligats a emigrar atres llocs a on varen construir sense dubte nous assentaments i varen aplicar les seues tecnologies. Coincidentemente, varen sorgir per eixa época atres temples i centres administratius en les valls costeres propenques a Caral, aixina com més al nort i en la serra. Entre ells estan Vichama (Végueta, Huaura), Sechín, La Galgada i Huaricoto (Áncash), i Kotosh (Huánuco). Estos centres demostren, efectivament, la continuïtat de la civilisació andina, el foc primigeni de la qual és indubtablement Caral.

Vore també

• Asprós
• Caral
• Proyecte especial arqueològic Caral-Vaig saber

Bibliografia

• (2020) «Tema 15. La Prehistòria d'Amèrica», Prehistòria. Les primeres etapes de la humanitat, 3.ª edició, Espanya: Editorial Universitària Ramón Areces. ISBN 9788499613796.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFung2004">Fung (2004). Quefers de l'arqueologia peruana. Plantilla:Sense cursiva, 1.ª edició, Llima: Museu d'Arqueologia i Antropologia, Centre Cultural de Sant Marcos, Universitat Nacional Major de Sant Marcos. ISBN 9789972997709.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFIkeharaRodríguez2015">Ikehara; Rodríguez, {{{nom2}}} (2015). Cultures antigues del Perú: Chavín. Un gran centre ceremonial andino, 1.ª edició, Llima: Editorial Setembre S.A.C.. ISBN 978-612-308-122-5.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFKaulicke2010">Kaulicke (2010). Història del Perú: El Perú Antic I (9000 a.C-200 a.C.). Els periodos arcaic i formatiu, 1.ª edició, Llima: Empresa Editora El Comerç S.A. ISBN 978-612-4069-86-4.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFKirby2018">Kirby, Mayson (2018). «Early American Civilizations», History of Civilizations, UK: Ed Tech Press. ISBN 978-1-83947-277-0.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMannStefoff2009">Mann; Stefoff, Rebeca (2009). Before Columbus: The Americas of 1491, 1.ª edició, New York: Atheneum Books for Young Readers. ISBN 978-1-4169-4900-8.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMakowski2021">Makowski (2021). Urbanisme Andino. Plantilla:Sense cursiva (eBookeBook), 2.ª edició, Llima: Apus Graph Edicions SAC. ISBN 978-612-5007-13-1.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRodríguez2015">Rodríguez (2015). Cultures antigues del Perú: Caral. Cap a la primera civilisació d'Amèrica, 1.ª edició, Llima: Editorial Setembre S.A.C.. ISBN 978-612-308-121-8.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFShady2006">Shady (2006). saber-la-civilizacion-2008.pdf Caral-Vaig saber, la civilisació més antiga d'Amèrica, 1.ª edició, Llima: Proyecte Especial Arqueològic Caral-Vaig saber / Institut Nacional de Cultura.
• Shady, Ruth; Cáceda, {{{nom2}}} (2008). Asprós, la ciutat peixquera de la civilisació Caral, 1.ª edició, Llima: Proyecte Especial Arqueològic Caral-Vaig saber / Institut Nacional de Cultura. ISBN 978-612-45179-0-7.
• Shady, Ruth; Cáceda, {{{nom2}}}; Crispín, {{{nom3}}}; Machacuay, {{{nom4}}} (2009). Caral. La civilisació més antiga de les Américas: 15 anys develando la seua història, 1.ª edició, Llima: Zona Arqueològica Caral-Vaig saber / Ministeri de Cultura del Perú. ISBN 978-612-45179-0-7.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFTantaleán2021">Tantaleán (2021). «Capítul 4. Caral», Els antics estats andinos. Plantilla:Sense cursiva (eBookeBook), 1.ª edició, Llima: Institut d'Estudis Peruans. ISBN 978-612-326-036-1.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Civilisació caral.
• Sitie web oficial [1] archivat en Wayback Machine. Ministeri de Cultura del Perú.
• SABER-ELS-ORIGENES-DE-LA-CIVILIZACION-ANDINA-I-LA-FORMACION-DEL-ESTAT-PRISTINO-EN-EL-ANTIC-PERU-2003.pdf La Ciutat Sagrada de Caral-Vaig saber. Els orígens de la civilisació andina i la formació de l'Estat prístino en l'Antic Perú. Llibre digital, 346 pps.
• Caral - Arqueologia del Perú [2] archivat en Wayback Machine.
• Informació detallada de Caral
• Vídeo sobre l'orige de Caral (49.03 minuts). BBC Learning.
• Obra urbana: La ciutat sagrada de Caral Ministeri de Cultura del Perú.