Anar al contingut

Myriophyllum quitense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Myriophyllum quitense.JPG
vinagrilla (Myriophyllum quitense)


La vinagrilla (Myriophyllum quitense)[1] és una espècie de planta aquàtica del gènero Myriophyllum, nativa de chapullés del sur de Sudamérica. És amprada com a planta d'aquari.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Habita des del nivell marí fins als 4500 m s. n. m., En l'Argentina li l'ha colectado en l'oest i sur, en les províncies de: Buenos Aires, Catamarca, Chubut, Còrdova, Jujuy, La Pampa, Mendoza, Neuquén, Riu Negre, Santa Creu, Santa Fe, i Sant Joan, encara que possiblement també habite en La Rioja, Bota, San Luis, i el nort de Terra del Fòc Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.[2]

També es distribuïx per l'àrea altiplánica de l'oest de Bolívia, en tot Chile, i el sur del Uruguay, en els departaments de Montevideo i Sant Josep.[3]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Soporta temperatures de l'aigua molt fredes, en la superfície congelada durant varis mesos hivernals. És amprada per moltes espècies d'aus aquàtiques per a construir els seus nius, i sobre esta utilitat destaca el paper que eixercita en la conservació del macá tobiano (Podiceps gallardoi).[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Myriophyllum quitense va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 6: 89. 1823.[5]

Sinonímia
  • Myriophyllum elatinoides Gaudich.
  • Myriophyllum elatinoides Gaudich. var. ternatum
  • Myriophyllum ternatum Gaudich.
  • Myriophyllum ternatum Gaudich. var. tetraphyllum
  • Myriophyllum titikakense Remy
Etimologia

Myriophyllum: nom genèric que deriva del grec "myri" i que significa (massa per a contar) i "phyll" (full).

quitense: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Quito.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Myriophyllum quitense en ITIS.
  2. ↑ Negritto, M. A. & Novara, L. J. (1995) Haloragaceae, Flora del Valle de Lerma. Aportes Bot. Bota, Ser. Fl. Vol: 3(4) Pág:1-8 issn:0327-506X
  3. ↑ Orchard, A. I. (1981) A revision of South American Myriophyllum (Haloragaceae), and its repercussions on some Australian and North American species. Brunonia Vol: 4 Pág:27-65
  4. ↑ Myriophyllum quitense en la llista roja de la UICN.
  5. ↑ «Myriophyllum quitense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de maig de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Cronquist, A.J., N. H. Holmgren & P. K. Holmgren. 1997. Vascular plants of the intermountain west, O.S.A., subclass Rosidae (except Fabales). 3A: 1–446. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  5. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  6. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  7. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  1. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  2. Mora-Osejo, L. I. 1984. Haloragaceae. 3: 1–178. In P. Pinte-Escobar & P. M. Ruiz (eds.) Fl. Colòmbia. Universitat Nacional de Colòmbia, Bogotà.
  3. Novelo Retana, A. 1983 [1984]. Registres nous de plantes aquàtiques mexicanes I: Myriophyllum quitense H.B.K. (Haloragaceae). Bol. Soc. Bot. Mèxic 45: 147–149.
  4. Orchard, A. I. 1981. A revision of South American Myriophyllum (Haloragaceae), and its repercussions on some Australian and North American species. Brunonia 4(1): 27–65.
  5. Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
  6. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Myriophyllum_quitense&oldid=709100»