Província de Castella
La província de Castella és una de les huit províncies que conformen el departament de Arequipa, en el sur del Perú. Llimita pel nort i l'oest en la província de Condesuyos, per l'est en la província de Caylloma i pel sur en la província de Camaná.
Història
editarLa província va ser nomenada en honor al gran mariscal Ramón Castella a petició del poble d'Aplao per mig d'acta subscrita per 410 ciutadans de la vall de Majes el 7 de març de 1854. Va ser creada per mig de decret suprem del 21 de març de 1854, sobre la base de les parròquies de Aplao; Andagua; districte de Chachas, Chachas; districte de Huancarqui, Huancarqui; districte de Pampacolca, Pampacolca; districte de Viraco, Viraco, i districte de Choque, Choque.
Capital
editarLa capital de la província és la ciutat de Aplao.
Població
editarLa província té una població de 38 425 habitants i tenen registrats 477 centres poblats, 17 en l'àmbit urbà i 460 en l'àmbit rural. En l'àmbit urbà, la província conta en tres ciutats, dos viles i dotze pobles. En canvi, en l'àmbit rural, la província conta en 8 pobles, 189 caserius, 72 Anexos, 178 organisacions agropecuarias ademés de 13 campaments miners. [1]
Divisió administrativa
editarLa província té una extensió de 7634,85 km² i es troba dividida en 14 districtes.
Comarques
editarEn la província de Castella existixen tres comarques o regions:
- Castella Baixa: En la conca Majes-Camanacon. Formada pels districtes d'Aplao, Huancarqui i Uraca-Corire.
- Castella Mija: En les subcuencas del Capiza i del Colca. Formada pels districtes de Machaguay, Pampacolca, Tipán, Uñón i Viraco.
- Castella Alta: Integrada per les subcuencas de Mamacocha, en els districtes de Chilcaymarca i d'Orcopampa; de Molloco, en els districtes de Choque i de Chachas; d'Ayo, en els districtes d'Andagua i d'Ayo.
Fisiografía
editarLa província de Castella presenta cinc tipos de paisage:
Replanell estructural: Entre els 1000 i els 1800 m s. n. m., caracterisada per les molt àmplies planicies, irrigables, en planura aluvial elevada, sols de prou calitat agroecológica millorada en sistemes de irrigaciones encara que tradicionals i en pendent d'1,6 % màxima, en tossals ondulats.
Montanyes i tossals: Entre els 1800 i els 2500 m s. n. m., caracterisada per la formació de relleus irregulars, empinats, sols residuals, subzonas d'aridez, part de la seua zona yunga i quechua baixa.
Ales de montanya: Entre els 2500 i els 3900 m s. n. m., ubicada en declius oriental i occidental del massiç andino. En clima templat i benigno. Relleu empinat i sumament accidentat en quebrades de pendent moderada. D'agricultura en us intensiu de la terra.
Altiplà: Entre els 4000 i els 5000 m s. n. m., caracterisada pel seu clima fret, en temperatures miges per baix dels 0 °C durant varis de l'any. En relleu accidentat en lomas, cerros, cims andinas i en planures. De sols en gramíneas, malezas leñosas, tola propis per a l'alimentació del ganado de camélidos suramericans.
Cordillera nival: Entre els 5000 i els 5800 m s. n. m., en neu perpètua d'alta montanya a on naixen rius com el Molloco o el Capiza, en alts nivells de congelació sense vegetació. El Coropuna i l'Huarahuire són els nevats més significatius.
Sistema hidrogràfic
editarLes aigües superficials conten com a major colector al oceà Pacífic i sent en menor proporció, el 10 % aproximadament al oceà Atlàntic, sent irrigat el seu territori per dos conques hidrogràfiques:
Conca Camaná-Majes
editarEls afluents del riu Majes estan conformats pel riu Colca, el riu Capiza, el riu Ayo, el riu Mamacocha i el riu Molloco.
Conca Apurímac
editarUbicada en la part alta nort originant-se dels estanys de Chillinga, Tesque, Antopulguay entre les més grans i dels nevats de Huarahuire i Yaiculle. Formada pels rius Tesque, Taslaquiña i Chocochacanca, que són afluents del riu Cayarani, el que va a formar el riu Velille.
Autoritats
editarRegionals
editar- Consellers regionals
- 2023-2026[2]
- Antonio Lizandro Llerena Sales
- Natividad Francisca Paraulota Cova
Municipals
editar- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Castella.
- 2023-2026 [2]
- Alcalde: Renzo Paul Pastor Alatrista
- Regidors:
- Pamela Zevallos
- Juan De Deu Del Carpio Medina
- Alberto Cornejo
- Antonio Quispe
- Janis Salazar Andia
- Ebony Llerena Tàpia
- Freddy Fonts Gutiérrez
Principals atractius turístics
editarEsta província conta en una immensa varietat d'atractius turístics capaços de satisfer al viager més exigent, es pot realisar turisme d'aventura en les caudalosas aigües del riu Majes que travessa la vall del mateix nom, visitar Andagua coneguda com el vall dels Volcans per la presència d'estes formacions geològiques que en gran cantitat ocupen el seu territori, oferint un espectàcul incomparable a la vista, o simplement respirar de la pau que es goja en els seus camps.
Conte també en un dels canons més profunts, el canó de Majes, descobert i batejat aixina per Gonzalo de Reparaz, espanyol que en els anys cinquanta va recórrer tot el Perú realisant un gran aporte a la cartografia peruana. Les parets d'este canó estan formades pel cerro Yahirgua (en el districte de Uñón) i Lucería (districte de Huancarqui), ubicat en conseqüència en la província de Castella.
L'exquisita gastronomia l'ingredient principal de la qual són els camarones d'incomparable sabor i la tradició de vis i piscos estesa en moltes valls de la província com Ayo, Majes, etc., asseguren al visitant una estància inoblidable.
Les recentment descobertes chafades de dinosauris en l'anex de Querulpa (districte de Aplao), els petroglifos de Bou Mort (districte de Uraca) transporten als viagers en una càpsula del temps a la prehistòria oferint aixina una chicoteta mostra de les riquees que guarda esta província en tot el seu territori.
Referències
editar- ↑ D'acort al Cens Nacional XI de població i VI de vivenda 2007
- ↑ 2,0 2,1 «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 17 d'abril de 2019.
Vore també
editarEnllaços externs
editar
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Castilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.