Pisco (aguardiente)
Pisco és la denominació d'un aguardiente de raïms, produït en Perú i Chile, elaborat fonamentalment per mig de la destilació del producte de la vinya, com el brandy i el coñac, pero sense la prolongada criança en barricas de fusta.[1] Li'l sol incloure dins de la família o categoria dels brandis, i posseïx dos estàndarts diferents per a la seua producció —per al pisco peruà i per al pisco chilé—, per lo que es consideren tècnicament productes diferents, pero dins del grup de begudes espirituosas.
Antecedents
[editar | editar còdic]Des de la Conquista de l'Imperi incaico en 1533, els vins que consumien els espanyols en esta regió eren importats del seu país. Els primers raïms importats des d'Espanya varen aplegar al Virreinato del Perú l'any 1553, i aixina els colon espanyols varen escomençar a produir vi. Després, a finals de el XVI, com una alternativa al orujo, un aguardiente importat pels espanyols, s'escomença a produir l'aguardiente peruà. El pisco és distribuït al Alt Perú (hui Bolívia) i al sur del virreinato (hui territori chilé). En este últim, des d'inicis de el XVIII, s'escomença a produir un aguardiente chilé, diferent al peruà.
Abdós varietats, el pisco del Perú i el pisco chilé, tenen en comú el fet de ser aguardientes de raïm, obtinguts per destilació de ceps blancs i rosades de Vitis vinifera, aprovades per les seues respectives llegislacions com "raïms pisqueras".[1] Una atra situació en comuna és que molts, en els seus respectius països, les consideren begudas nacionals.
Aixina mateix, en abdós països, està prohibida l'importació del producte del país veí si ve etiquetat com «pisco»,[2][3] ya que la denominació d'orige és objecte de disputa i controvèrsia;[1][4] per l'existència d'una ciutat en el Departament peruà de Ica cridada Pisco, en el Perú no es comercialisa cap beguda en la denominació «Pisco» que no siga produïda en territori peruà,[5] i en el cas de Chile sí es comercialisa el pisco del Perú pero etiquetage com «aguardiente de raïm» o «destilat de vi».[6]
Diferències
[editar | editar còdic]Encara que entre estos productes és possible trobar característiques comunes, com per eixemple alguns tipos de raïms utilisats per abdós, no és menys cert que entre ells existixen importants diferències, més allà de la zona d'elaboració.[1]
| Pisco peruà | Pisco chilé | |
|---|---|---|
| Zones de producció | Ica (Prov. Pisco), Arequipa, Moquegua, Tacna i Llima Províncies | Atacama i Coquimbo |
| Raïms | Moscatell, Pedro Ximénez i Torontel | |
| Elaboració | Industrial o artesanal | Industrial o artesanal |
| Tipo de destilació | Discontínua | En partida única |
| Cort de destilació | Sense cort (destilació al grau) | Cor (alcohol base) |
| Número de destilació | Una | Sense llímit (destilació simple o pisco de doble o triple destilat) |
| Graduació | 38° a 48° (habitualment 42°) | 30° a 50° (habitualment entre 35° i 40°) |
| Repose | Estanys de repòs | Estanques de repòs (acer o fudres de raulí) |
| Añejado | No | Sí (pisco de guarda o envellit: en roure americà o carrasca francesa) No (pisco transparent) |
| Color | Transparent | Arroblado Transparent |
| Rectificació en H2O | No | Sí |
| Consum | Pur o en còctel | Pur o en còctel |
Pisco peruà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pisco del Perú.
La Norma Tècnica Peruana sobre el pisco (NTP211.001:2002), definix al «pisco» com el «aguardiente obtingut exclusivament per destilació de most frescs de raïms pisqueras recentment fermentats, utilisant métodos que mantinguen el principi tradicional de calitat establit en les zones de producció reconegudes».[7]
En el cas del pisco del Perú, les varietats usades i reconegudes llegalment com a «raïms pisqueras», són els raïms: quebranta, negra criolla, mollar, uvina ("no aromàtiques"); i raïm italia, moscatell, albilla i torontel ("aromàtiques").[7] Estos raïms provenen de les cinc regions pisqueras reconegudes per la denominació d'orige pisco en Perú: Ica (Prov. Pisco), Arequipa, Moquegua, Tacna i Lima.
En el Perú existixen oficialment quatre classes de piscos:[7]
- Pisco Pur (de varietats no aromàtiques),
- Pisco Aromàtic (de varietats aromàtiques),
- Pisco Most Vert (de mosts que encara no han culminat la fermentació) i
- Pisco Acholado (mescla de varietats aromàtiques i no aromàtiques).
El pisco del Perú es destila sense ajustar la seua graduació alcohòlica final en aigua o atres agregats. La graduació alcohòlica del pisco del Perú varia regularment entre els 38° i 48°, tenint habitualment 42º.
Pisco chilé
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pisco chilé.
El reglament chilé de la Denominació d'Orige Pisco (decret 521 de 2000 del Ministeri d'Agricultura), definix al «pisco» com el «aguardiente produït i envasament, en unitats de consum, en les Regions III i IV del país, elaborat per destilació de vi genuí potable, provinent de les varietats de vinyes que es determinen en este reglament, plantades en dites regions».[8]
En el cas del pisco chilé, el principal raïm usat és la Moscatell, en diverses varietats, i, en menor mida, la pedro ximénez i la torontel. La normativa chilena rebuja el raïm País, que compartix orige en la Quebranta, i qualsevol atra varietat no expressament considerada com a «raïm pisquera».
En Chile existixen quatre classes oficials de piscos, d'acort en la seua graduació alcohòlica mínima:
- Pisco Corrent (30°)
- Pisco Especial (35°)
- Pisco Reservat (40°)
- Gran Pisco (43°)
El pisco chilé es destila a al voltant de 70° i després es hidrata en aigua desmineralizada per a ajustar la seua graduació a la desijada, tal com es fa en l'elaboració del singani, el vodca i el güisqui. La graduació alcohòlica del aguardiente chilé varia regularment entre els 30° i 50°, sent més populars i consumits aquells d'entre 35° i 40°.
Controvèrsia sobre la denominació d'orige
[editar | editar còdic]Arguments
[editar | editar còdic]Hi ha una controvèrsia sobre la llegitimitat de l'us de la denominació «pisco», en referència al aguardiente de raïms produït en Perú i Chile.[4] Al respecte, existix una diferència històrica entre abdós països. Perú reafirma que el nom és una denominació d'orige exclusiva, mentres que Chile sosté que abdós tenen dret a usar-la.
Perú considera que el nom aplicat a la beguda espirituosa té una relació estreta en l'espai geogràfic a on originalment es produïx este aguardiente, en la ciutat de Pisco, fundada en 1640,[9] i les seues afores, de manera que deguera tindre l'exclusivitat en el seu us.[10] Estudis del nortamericà Brown Kendall i de l'alemà Jakob Schlüpmann donen conte que "l'expansió del mercat del vi i el aguardiente es va produir en l'últim terç de el XVI"[11] estenent-se a atres localitats. El nom de la Província de Pisco prové de la veu quechua «pisqu», que significa pardal o au, els antics pobladors li varen donar este nom per l'existència de numeroses aus que hi ha en la mar tanta en el port, en la baïa, península i illes.[12] Finalment, es va declarar denominació d'orige peruana per resolució administrativa en 1990, establint-se oficialment el seu territori de producció a l'any següent.[13]
Per la seua banda Chile sosté que el terme és igualment aplicable a la beguda destilada produïda a partir de raïms en el seu territori, a on existix una localitat que utilisa dit nom —Pisco Elqui, adoptada en 1936;[14] anteriorment coneguda com L'Unió i abans La Greda, i de tradició pisquera des d'inicis de el XVIII[15] —, establint-se llegalment com a denominació d'orige chilena i delimitant una zona geogràfica per a la seua producció en 1931.[16] No nega que tal producte haja pogut fabricar-se primer en Perú, pero argumenta que tal denominació ha segut usada per a designar l'aguardiente de raïms produït en abdós països, des de l'época colonial, per lo que pot ser utilisada tant per Chile com per Perú;[16] en eixe sentit, s'ha argumentat que seria un terme genèric,[4] defenent-se que la denominació d'orige de la seua varietat siga «pisco chilé», o que es tractaria d'una denominació binacional.[17]
La Real Acadèmia Espanyola en la seua obra Diccionari de la llengua espanyola, aixina com l'UNESCO, reconeix l'orige del terme «pisco» de Pisco, ciutat en el departament d'Ica en Perú.[18][19]
Des de 1988, en Perú, és considerat Patrimoni Cultural de la Nació.[20]
En 2024 varen ser trobats en l'Archiu de la Nació de Perú uns manuscrits comercials de 1583 i 1587 que indiquen que en el Perú ya es produïa i comercialisava destilat de raïm.[21] En decembre del mateix any, la Cancelleria de Chile respondria al succés, assegurant que "els documents no otorguen l'exclusivitat suficient per a que es reconega al pisco com un producte netament peruà", d'igual manera, el titular del gabinet d'agricultura chilé va qüestionar l'inscripció en la UNESCO, sugerint que el seu govern encara considera en disputa l'orige del pisco entre abdós països.[22] No obstant, dies despuix,[23] el 19 de decembre, l'UNESCO va entregar al Perú els certificats que reconeixen tals documents històrics, mateixos que varen ser inclosos en el seu Programa Memòria del Món el 27 de novembre despuix de la XXIV reunió Anual de el MOWLAC,[24] incloses 4 cartografia de rutes comercials.[25][26][27]Experts varen instar al govern peruà a prendre mides de reconeiximent internacional per a protegir la denominació d'orige, com el director d'Archiu General de la Nació, qui va precisar que estes accions es realisarien en el primer semestre del mateix any.[28] En eixa llínea, el 20 de març de 2025, es va formalisar l'inscripció dels mencionats manuscrits en el Registre Regional del [[Programa Memòria del
Món#Amèrica i Carib|Programa Memòria del Món per a Amèrica Llatina i el Carib]][29][30] sobre la decisió presa en novembre.[24]
En tant, en febrer de 2025, el govern chilé va celebrar l'aprovació de la seua solicitut d'incloure al seu Paisage Cultural Vitivinícola —zona de producció pisquera— en la LlistaTentativa de Chile per part del mateix organisme internacional, en complir en algun dels requisits, calificats de "escuets", pel representant Tècnic de Chile davant el Comité del Patrimoni Mundial.[31][32] Despuix d'este pas, dit govern nominaria el paisage per a ser declarat Patrimoni de la Humanitat i enfortir la denominació d'orige de la beguda com a pròpia.[33] cal precisar que els Cellers i Vinyes per a la Producció Tradicional de Pisco, i el Lloc Paleontológico de la Conca Pisco, abdós de Perú, estan en la mateixa llista respectiva des de 2019.[34]
Reconeiximent del pisco per països
[editar | editar còdic]A nivell internacional, diversos països s'han pronunciat respecte a esta controvèrsia reconeixent la denominació «pisco» (en o sense agregats) a favor de Perú, de Chile o d'abdós.
Un eixemple particular és el reconeiximent del pisco en l'Unió Europea, composta per 27 estats. Esta, conforme a una declaració conjunta en la República de Chile integrant de l'Acort d'Associació entre abdós de 2002, va reconéixer la denominació d'orige «Pisco» per a us exclusiu de productes originaris de Chile, sense perjuí dels drets que poguera reconéixer, ademés, per a Perú;[35] i, en 2013, a través de la Comissió Europea —i despuix d'un solicitut presentada per la República del Perú—,[36] l'Unió Europea va reconéixer al «Pisco» com indicació geogràfica de Perú, sense perjuí de l'utilisació de la denominació per als productes originaris de Chile en virtut de l'Acort d'Associació entre l'Unió Europea i Chile.[37] Per un atre costat, dels tres règims de calitat reconeguts per als productes agroalimentaris, vins i begudes espirituosas, l'Unió Europea només reconeix la de "indicació geogràfica (IG)" per a les begudes espirituosas, i no els règims de "denominació d'orige protegida (DOP)" i de "indicació geogràfica protegida (IGP)" els quals s'utilisen per a aliments i vins.[38][39] No obstant, abdós països poden utilisar el nom "pisco" per als seus destilats de raïm comercialisats en l'Unió Europea.
Per a 2025, un total de 42 estats reconeixen la denominació d'orige del pisco a abdós països (Perú i Chile), 30 la reconeixen exclusivament a Perú, i 3 la reconeixen exclusivament a Chile.
La llista detallada es mostra a continuació.
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.png){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Austral Spectator (2004). «Apuntes sobre Grapas, Piscos i Singanis», Vinyes, Cellers & Vins d'Amèrica del Sur, Buenos Aires, Argentina: Edicions Granica S.A., pp. 564-567. ISBN 987-20914-1-2.
- ↑ Plantilla:Cita LeyChile (artícul 30).
- ↑ Ministeri d'Indústria, Turisme, Integració i Negociacions Comercials Internacionals (03 de giner de 1995), Llei 26426: «Dicten disposicions referides a la producció i comercialisació de beguda alcohòlica nacional», consultat el 08/04/2012 (artícul 3º)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Chile i Perú: La disputa pel pisco». Consultat el 8 d'abril de 2012.
- ↑ «¿Per qué Perú prohibix l'ingrés de pisco chilé i d'atres països?». Consultat el 27 de giner de 2023.
- ↑ «Tasta: Els millors piscos peruans en Chile». Consultat el 8 d'abril de 2012.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Comissió de Reglaments Tècnics i Comercials - INDECOPI (02 de novembre de 2006), Norma Tècnica Peruana. NTP 211.001 2006: «Begudes alcohòliques. Pisco. Requisits», 7ª edició, consultat el 08/04/2012
- ↑ Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ «Ciutat de Pisco». Consultat el 20 de juliol de 1998.
- ↑ «El pisco, denominació d'orige peruana». Consultat el 21 de març de 2003.
- ↑ Hortes Vallejos, Lorenzo(2004).Revista Universum.19(2)
- ↑ «Etimologia de Pisco». Consultat el 6 de juliol de 2023.
- ↑ «Reglamente de la Denominació d'Orige Pisco». Consultat el 23 d'abril de 1996.
- ↑ Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ «la-vall-del-elqui Pisquera més antiga del món pertany al Valle del Elqui». Consultat el 9 d'abril de 2016.
- ↑ 16,0 16,1 Ministeri d'Agricultura (15 de maig de 1931), Decret en força de llei 181: «Llimita la zona productora de pisco als departaments que s'indiquen». Diari Oficial de 15 de maig de 1931, p. 2317.
- ↑ (2013).Chilean journal of agricultural research.Santiago:73(4)
- ↑ «pisco, pisca | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-04-09.
- ↑ «seu-orige-en-el-peru El pisco té història i raïl peruana: UNESCO certifica documents que proven el seu orige en el Perú» (en és-pe). www.gob.pe. Consultat el 2024-12-22.
- ↑ «a-patrimoni-cultural-de-la-nacion/ 30 anys del Pisco com a Patrimoni Cultural de la Nació» (en és-pe). Llima Gris. Consultat el 2025-02-10.
- ↑ «[1]», El Peruà. Consultat el 20 de juliol de 2024.
- ↑ «seu-valor-cultural-i-antiguedad/ Documents històrics del pisco peruà reben certificació de l'Unesco pel seu valor cultural i antiguetat» (en és-es). infobae. Consultat el 2025-02-10.
- ↑ «Unesco va entregar certificat que confirma que pisco és peruà» (en és). canaln.pe. Consultat el 2025-02-10.
- ↑ 24,0 24,1 UNESCO. «27 noves inscripcions en el Registre Regional Memòria del Món d'Amèrica Llatina i el Carib de la UNESCO». Consultat el 2025-04-21.
- ↑ «Inclouen cartografia que reafirma orige peruà del pisco en Registre Memòria del Món» (en és). andina.pe. Consultat el 2025-02-10.
- ↑ «[2]». Consultat el 2024-12-22 (en és-PE).
- ↑ «seua-denominacion/ “Són porfiados els peruans”: ministre chilé va qüestionar inscripció del pisco peruà en l'Unesco i defén la seua denominació» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-12-22.
- ↑ «a-patrimoni-documental-en-el seu-registre-regional/ Registre Memòria del Món de la UNESCO inscriu manuscrits que confirmarien orige del pisco – Archiu General de la Nació» (en és). Consultat el 2025-02-10.
- ↑ «¡Orgull nacional! Unesco certifica documents que proven els orígens del pisco peruà en els sigles XVI i XVII» (en és-es). infobae. Consultat el 2025-04-22.
- ↑ «AGN: UNESCO entrega reconeiximent oficial als manuscrits sobre els orígens del pisco peruà» (en és-pe). www.gob.pe. Consultat el 2025-04-22.
- ↑ «a-llocs CMN N° 30: LlistaTentativa de Bens Culturals de Chile a Ser Portulados com a Llocs del Patrimoni Mundial UNESCO | Consell de Monuments Nacionals de Chile». www.monumentos.gob.cl. Consultat el 2025-02-10.
- ↑ «"Cim del Pisco" va reunir als principals representants del sector públic i privat» (en és-cl). Diari el Dia. Consultat el 2025-02-10.
- ↑ «a-el-reconeiximent-mundial-es-aprova-el seu-inclusion-en-la#::text=Chile%20celebra%20un%20fita%20hist%C3%B3ric,futura%20declaraci%C3%B3n%20com%20Patrimoni%20Mundial. El pisco chilé alvança cap al reconeiximent mundial: s'aprova la seua inclusió en la LlistaTentativa de UNESCO | Servici Nacional del Patrimoni Cultural» (en és). www.patrimoniocultural.gob.cl. Consultat el 2025-02-10.
- ↑ Llocs del Patrimoni Mundial del Perú. «LlistaIndicativa» (en és).
- ↑ 35,0 35,1 Acort d'Associació entre la Comunitat Europea i els seus estats membres i Chile. Declaració conjunta relativa al «Pisco»
- ↑ «MAIN SPECIFICATIONS OF THE TECHNICAL FILE FOR ‘PISCO’» (en anglés). Consultat el 4 de decembre de 2013.
- ↑ 37,0 37,1 «Reglamente (UE) Nº 1065/2013 de la Comissió, de 30 d'octubre de 2013, que modifica l'anex III del Reglament (CE) Nº 110/2008 del Parlament Europeu i del Consell relatiu a la definició, designació, presentació, etiquetage i protecció de l'indicació geogràfica de begudes espirituosas». Consultat el 6 de giner de 2014.
- ↑ «Règims de calitat en l'Unió Europea».
- ↑ «Orige geogràfic de les begudes espirituosas».
- ↑ 40,0 40,1 40,2 «Decisions Andinas en Propietat Intelectual, Comunitat Andina».
- ↑ 41,0 41,1 «TODO SOBRE EL PERÚ-La Cultura-Gastronomia Peruana-Pisco-Reconeiximent Internacional de la Denominació d'orige del Pisco peruà». Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2011.
- ↑ «El Salvador confirma drets del Perú sobre denominació d'orige pisco».
- ↑ «Tractat de Lliure Comerç entre la República del Perú i la República de Guatemala».
- ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 BBCmundo.com (ed.): «Agre batalla pel pisco».
- ↑ «Ministeri de Relacions Exteriors del Perú - Portal Institucional». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2012. Consultat el 2021-09-06.
- ↑ «TRATO NACIONAL I ACCESO A MERCADOS DE MERCANCÍAS». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2012. Consultat el 2021-09-06.
- ↑ «NORMAS SOBRE IMPORTACION DE MERCANCIAS AL PAIS». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 2021-09-06.
- ↑ «Perú pert nova demanda contra Chile per pisco i omet tema en TLC en EE.UU.». Consultat el 18 de maig de 2013.
- ↑ «tlcperu-eeuu.gob.pe - Tracte Nacional i Accés de Mercaderies al Mercat». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2011.
- ↑ «http://www.eclac.org/washington/noticias/noticias/1/9071/TPC%20complete%20guide%20Jan19%20clean%20spa.pdf». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2011. Consultat el 25 de març de 2016.
- ↑ www.gob.mx/cms. «Tractat de Lliure Comerç Mèxic - Chile». Consultat el 17 d'agost de 2017.
- ↑ www.gob.mx/cms. «Tractat de Lliure Comerç Mèxic - Perú». Consultat el 17 d'agost de 2017.
- ↑ Ministeri de Ralaciones Exteriors del Perú (ed.): «Indonèsia registra denominació d'orige "Pisco" a favor del Perú». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2012.
- ↑ Ministeri de Relacions Exteriors del Perú (ed.): «Perú protegix denominació d'orige “Pisco” en República de Laos». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011.
- ↑ 55,0 55,1 «Chile - Brunei - Nova Zelanda - Singapur - ACUERDO ESTRATEGICO TRANSPACIFICO DE ASOCIACION ECONOMICA». Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2020. Consultat el 6 de setembre de 2021.
- ↑ «Artícul 3.10: Indicacions geogràfiques en concordancia en l'Anex 3.10». Consultat el 31 de març de 2017.
- ↑ «Acorde Perú-China. INDICACIONES GEOGRÁFICAS». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011.
- ↑ «TRATADO DE LIBRE COMERCIO ENTRE EL GOBIERNO DE LA REPÚBLICA DE CHILE I EL GOBIERNO DE LA REPÚBLICA POPULAR CHINA». Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2009.
- ↑ «Tractat Chile-Corea. DERECHOS DE PROPIEDAD INTELECTUAL». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007.
- ↑ «Acorde Perú-Corea. DERECHOS DE PROPIEDAD INTELECTUAL». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011.
- ↑ Ministeri de Relacions Exteriors del Perú (ed.): «Malàsia registra Indicació Geogràfica "Pisco" a favor del Perú». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2012.
- ↑ Acort de Lliure Comerç entre la República de Chile i Malàsia Artícul 3.13: Vins i Espirituosas.
- ↑ «Resultat Final de les Negociacions Comercials en Singapur». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011.
- ↑ Acorde Estratègic Transpacífico d'Associació Econòmica, Artícul 10.5: Indicacions Geogràfiques, en concordancia en l'Anex 10.A.
- ↑ Ministeriode Relacions Exteriors del Perú (ed.): «El Pisco aplega al mercat tailandés». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011.
- ↑ Tractat de Lliure Comerç entre la República de Chile i i el Govern del Regne de Tailàndia
- Archivat el 10 de juny de 2016 archivat en Wayback Machine. Artícul 11.9: Indicacions geogràfiques en concordancia en el
- ↑ Ministeri de Relacions Exteriors del Perú (ed.): «Vietnam reconeix la Denominació d'Orige Pisco com a indicació geogràfica del Perú». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2012.
- ↑ Tractat de Lliure Comerç entre la República de Chile i la República Socialista de Vietnam Artícul 3.10: Indicacions Geogràfiques.
- ↑ «http://www.direcon.cl/pdf/32%20-%20ANEXO%2015.pdf». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007.
- ↑ «a-originari-del-peru-impulsara-vendes-asia-739198.aspx reconeiximent d'índia al pisco».
- ↑ «a-chile-pisco-chilé-guanya-batalla-llegal-en-índia-i-obté-denominacion-de-orige-per a-competir-en-el seu-parell-peruà Un triumfo històric per a Chile: pisco chilé guanya batalla llegal en Índia i obté denominació d'orige per a competir en el seu parell peruà».
- ↑ «Ucrània va reconéixer denominació de pisco a favor del Perú». Agència Andina.
- ↑ «Pisco: ¿quants països reconeixen la denominació d'orige a Perú?». El Comerç. Consultat el 28 de febrer del 2025.
- ↑ Tractat de Lliure Comerç entre el Govern de la República de Chile i el Govern de la República de Turquia Artícul 36: Begudes Espirituosas.
- ↑ «Pisco» (en en-nz). Intellectual Property Office of New Zealand. Consultat el 2025-05-09.
- ↑ «Austràlia-Chile Free Trade Agreement». Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2011.
- ↑ «Austràlia també reconeix al pisco peruà». Correu. Consultat el 28 de febrer de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Austral Spectator (2004). «Apuntes sobre Grapas, Piscos i Singanis», Vinyes, Cellers & Vins d'Amèrica del Sur, Edicions Granica S.A..
- OImedo, Claudia i Greve, Daniel (2011). 40 graus. La primera guia del pisco chilé, Daniel Alfredo Greve. ISBN 4640160003.
- Schuler Rauch, Johnny (2006). Passió pel Pisco - Rutes I Sabors, E. Wong S.A., Lima, Perú.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pisco (aguardiente).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pisco (aguardiente)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.