Anar al contingut

Nothofagus alpina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nothofagus alpina, Raulí by Pato Novoa.jpg
raulí (Nothofagus alpina)


El raulí (Nothofagus alpina), també cridat ruili o roblí, és una espècie arbòrea dels boscs subantárticos de Chile i Argentina, en importància ecològica i econòmica.

La sobreexplotació de la que va anar objecte en el passat per la calitat de la seua fusta, agravada per l'excés de pastoreig i incendis forestals recurrents varen dur a una situació crítica a moltes de les poblacions de l'espècie.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre monoico, caducifolio, frondós, de fins a 45 m d'altura i alcança 2 m o més de diàmetro; el fuste recte i cilíndric, ritidoma (corfa) grisácea, badada longitudinalmente.

Fulls alternes, pecíols de 3 a 12 mm de llarc, ovats oblongos a ovats lanceolados, en glándulas i pèls distribuïts regularment, màrgens ondulats i suaument serrats. Làmina de 4 a 12 × 2,5 a 5 cm, venación pinada, pilosa i molt notòria, sobretot en el envés. Ramillas noves pubescentes.

Florés menudes unisexuales; masculines en arracades de 3 flors, cortamente pediceladas, numerosos estams; flors femenines dispostes de 3 en #inflorescència sostingudes per un pedúncul d'1 cm de llarc. Florix entre octubre i novembre.

Frut format per una cúpula de 4 valvas angostes, en el seu interior 2 a 3 anous groguenques de 6 mm de llarc, alguna cosa peludes, sent les dos inferiors triangulars, trialadas i l'interna plana, bialada. La collita de lo fruts es realisa entre març i abril.

Distribució

[editar | editar còdic]

Creix en els boscs caducifolios, boscs laurifolios i boscs andino-patagónicos de Chile (Regió del Maule i Regió del Biobío) i Argentina (Província de Neuquén). També s'ha observat en la cordillera de la costa del centre de Chile.

La seua distribució en Argentina és molt reduïda i relativament fragmentada. Comprén una estreta franja entre 39° 25´ S i 40° 35´ S que no supera els 40 km en el seu ample màxim, seguint les valls de les distintes conques llacustres d'orige glacial.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Nothofagus alpina va ser descrita per (Poepp. & Endl.) Oerst. i publicat en Kongelige Danske videnskabernes Selskabs Skrifter, Naturvidenskabeli Mathematisk Afdeling 9: 354. 1871.[1]

Etimologia

Nothofagus: nom genèric compost de notho = "fals" i Fagus = "hi haja", nomenant-ho com "falsa hi haja".[2]

alpina: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en les montanyes.

Sinonímia
  • Fagus alpina Poepp. & Endl., Nov. Gen. Sp. Pl. 2: 69 (1838). basónimo
  • Fagus procera Poepp. & Endl., Nov. Gen. Sp. Pl. 2: 69 (1838), nom. illeg.
  • Fagus nervosa Phil., Linnaea 29: 43 (1858).
  • Nothofagus procera Oerst., Bidr. Egefam.: 24 (1872).
  • Nothofagus nervosa (Phil.) Krasser, Ann. K. K. Naturhist. Hofmus. 11: 163 (1896).[3][4]

Fusta d'excelent cotisació, de gra fi i bell to rosat, (0,6 kg/dm³) molt amprada en tot tipo de construcció, especialment per a rucas o cabanyas.


S'ha introduït com a ornamental en les illes britàniques i creix be en l'oest d'Escòcia en a on obté la pluja necessària per al seu bon creiximent, mínim 750 mm anuals. És un arbre molt prometedor para forestación en la Gran Bretanya a on es regenera molt fàcilment en la tala per refillols.[5] Eixemplars procedents de diferents llocs del seu mig ambient natural varen ser provats en cultiu en Escòcia, dels que els originaris de Neuquén, Argentina, varen anar els més resistents a la fredor. La selecció provinent de Malleco, Chile, va anar de les introduïdes a les illes britàniques la que va donar els primers bons resultats.[6] Ha segut introduïda, també en la costa nort del Pacífic d'Estats Units[7] i també en Noruega.[8]

Existixen híbrits en roure (N. obliqua).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Nothofagus alpina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de maig de 2012.
  2. En Noms Botànics
  3. «Nothofagus alpina». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 6 de maig de 2010.
  4. Nothofagus alpina en PlantList
  5. Huxley. A. 1992 The New RHS Dictionary of Gardening.MacMillan Press 1992 ISBN 0-333-47494-5
  6. M. B. Murray, M. G. R. Cannell, L. J. Sheppard and R. Lines. 1986. Frost Hardiness of Nothofagus procera and Nothofagus obliqua in Britain. Institute of Terrestrial Ecology, Bush Estigues Penicuik, Midlothian, Scotland. Forestry Commission, Northern Research Station, Roslin, Midlothian, Scotland.
  7. «Nothofagus procera (alpina) en Washington Park Arboretum». Seattle Government. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.
  8. «Raulí en Noruega». GIT Forestry Consulting. Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Donoso, C. 2005. Arbres natius de Chile. Guia de reconeiximent. Edició 4. Marisa Cuneo Edicions, Valdivia, Chile. 136p.
  • Hoffmann, Adriana. 1998. Flora Selvada de Chile, Zona Central. Edició 4. Fundació Claudio Gai, Santiago. 254 pp.
  • Rodríguez, R. i Quezada, M. 2003. Fagaceae. En C. Marticorena i R. Rodríguez [eds.], Flora de Chile Vol. 2(2), pp 64-76. Universitat de Concepció, Concepció
  • Bean. W. 1981 Trees and Shrubs Hardy in Great Britain. Vol 1 - 4 and Supplement. Murray

Enllaços externs

[editar | editar còdic]