Raïm quebranta
El raïm quebranta és una varietat que resulta de la mutació genètica de la raïm negra duta pels espanyols a Perú, induïda per l'adaptació de la planta (Vitis vinifera) a les condicions ambientals de sol pedregoso i del clima desértico propi de la província de Pisco, que s'estén a les valls dels departaments de Llima, Ica, Arequipa, Moquegua i algunes valls del Departament de Tacna a on existixen condicions similars.
El raïm quebranta és la més forta de totes les varietats de raïm pisquera. És de família no aromàtica, per lo que encara que té un llauger aroma és elegant. Per la seua classificació no aromàtica s'aprecia millor en boca i no tant en nas. Sent el més fort dels varietales, és el més adequat per al clima desértico coster del Perú i considerat natiu de la zona. La quebranta és una varietat no aromàtica, d'un gust molt peculiar, que dona el sabor inconfundible al aiguardent de raïm Pisco.
Característiques
El raïm quebranta és de baya casi redona, hollejo dur i gros. Generalment és gran, encara que el seu tamany i coloració depenen de diversos factors relacionats en el seu cultiu. La seua polpa és carnosa i dolça, pero una miqueta asprosa al paladar. Pot considerar-se com una varietat peruana per excelència degut a que no guarda similitut en aquelles conegudes en atres parts del món.
El seu rusticitat, producte de la seua aclimatació al sol de les valls vitivinícolas de la costa sur del Perú, li ha permés ser resistent a l'insecte de la filoxera. S'ha pogut comprovar la presència de nòduls i encara de l'insecte pròpiament dit en les raïls del raïm quebranta, pero sense que això afecte en absolut la producció de raïm. Esta característica fa que les ceps de raïm quebranta servixquen com porta esgalls.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uva quebranta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.