Solimana

Solimana

El Solimana és un volcà del Perú ubicat en la cordillera Occidental dels Vages. És classificat com estratovolcán i en els seus 6.093 m d'altitut, és una de les principals elevació del departament de Arequipa. Presenta tres cims, que es troben sempre cobertes per la neu. Este volcà pertany a un dels varis grups volcànics que formen el denominat Cinturó de Fòc del Pacífic, format per l'intensa activitat de les convergents en l'oceà Pacífic suroriental, que data possiblement de l'era cenozoica. Molt prop del Solimana, a uns 25 km al surest (medits en llínea recta), es troba un atre important volcà: El Coropuna (6.425 m). El riu Arma discorre entre abdós volcans.

Descripció

El volcà Solimana està situat en el llímit de les províncies de L'Unió i Condesuyos, en el departament de Arequipa, a uns 20 Quilómetros al sur del poblat de Cotahuasi. El Solimana és un volcà dormit en ales molt erosionades a causa de la neu i en el que els restants de l'antic cràter formen els seus tres cims. La principal és el cim central en 6.093 m s. n. m., el cim nort propenca a la principal conta en una miqueta més de 6 mil metros d'altitut i el cim suroest la més baixa, té aproximadament 5.898 m s. n. m. Els desgels del Solimana donen lloc a menuts cursos d'aigua, que alimenten la conca del riu Ocoña.

Apu

Esta montanya, de la mateixa manera que la majoria de cims en el sur del Perú, va anar durant l'época de l'imperi dels Incas una montanya sagrada, lloc d'adoració i inclús de sacrificis humans. Les investigacions arqueològiques en el nevat varen començar en el 2003 fins al 2007, a on s'ha pogut evidenciar una concentració d'assentaments procedent del periodo Intermig Tardà, aixina com la presència inca. En l'ala Este del volcà, a 4760 m d'altitut es va descobrir l'assentament inca de Minticocha, a on la part més imponent d'este lloc, és una plaça ceremonial de 50 m d'ample, en un edifici denominat kallanka, de més de 26 m de llarc, proveït de 4 portes.

Ascensions històriques

Primera ascensió al cim principal(pico central), 6’093m. (19’990ft), el dia 1° d'agost de 1970, per Mario Bignami (CAI) Itàlia, i Julián Blanco Herrera, Perú. En 1952, Mathias Rebitsch, Piero Ghiglione, Anders Bolinder i Alberto Parodi varen escalar el pico nort, el segon pico més alt (vejau l'Informe de A. Parodi "AAJ 1971", aixina com el volum de Mario Fantin, Tom II "Alpinisme Italià nel Mondo", en les pàgines 633 i 699).