Purneig
La purneig[1] és una precipitació que es caracterisa per tindre un tamany de gota menut (usualment menys 0,5 mm diàmetro 0,02 polzades) donant l'impressió de que les gotes suren en lloc de caure.[2] El purneig s'origina en núvols relativament baixos i de poc desenroll vertical com són els estratocúmulos o els estrat. En els països hispanohablante, és un fenomen de comuna ocurrència en la costa àrida de Chile i Perú, en la regió subtropical de Bolívia, i en la rebanc cantàbric d'Espanya.
Encara que la seua intensitat és necessàriament inferior a la de la «pluja», el purneig pot ser lo suficientment copiosa com per a produir acumulacions de l'orde de 1 mm/h i cantitats absolutes reseñables si esta es prolonga en el temps.
El tamany menut de les gotes de purneig fa que en moltes circumstàncies estes s'evaporen en gran mida abans d'aplegar a la superfície i poder ser detectades pels observadors sobre el terreny. El còdic METAR per a purneig és DZ.
Efectes
Encara que la majoria dels purnejos tan solament tenen un impacte immediat menor en els sers humans, una purneig gèlit pot conduir a condicions perilloses. Un purneig gèlit ocorre quan un purneig superenfriada cau a la terra sobre una superfície la temperatura de la qual esta baix zero. Estes gotes es congelen immediatament despuix de l'impacte, lo que du a l'acumulació de plaques de gèl (a voltes cridat «gèl negre») en la superfície de les carreteres.
Ocurrència

El purneig tendix a ser la forma més freqüent de precipitació en àrees vastes dels oceans del món, sobretot en les regions més fredes de les zones subtropicales. Estes regions estan dominades per estratocúmulos superficials marines i vents alisios de núvols cúmulus, que existixen en la seua totalitat dins de la marina en la capa llímit.
A pesar de les baixes taxes d'acumulació en la superfície, s'ha observat que el purneig eixercix una influència important sobre l'estructura del núvol, cobertura i propietats radiactives en estes regions. Estos estudisPlantilla:Cuáles han demostrat que la cantitat de purneig està fortament lligada a la morfologia del núvol i tendix a estar associada en corrents ascendents dins de la capa de llimitació marítima. Les majors cantitats de purneig tendixen a trobar-se en els núvols marins que es formen en les masses d'aire net que tenen baixes concentracions de gotes de núvol. Esta interconexió entre els núvols i el purneig es pot explorar usant models numèrics d'alta resolució com la gran simulació de mola.
Diferències meteorològiques
| Meteor | Visibilitat | Humitat | Aerosol |
|---|---|---|---|
| Pluja | < 3 km | 100 % | Aigua o gèl |
| Purneig | < 1 km | 100 % | Aigua o gèl |
| Boira | < 1 km | 90-100 % | Aigua o gèl |
| Boira terrera | 1 a 10 km | 80-90 % | Aigua o gèl |
| Calina | > 2 km | < 80 % | Partícules sòlides |
| Bruma | < 2 km | < 80 % | Partícules sòlides |
Noms
| Noms | Orige | Significat | Continent | Països | Regions | Províncies |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Chilchear | Del quèchua. | Purneig rala. | Amèrica | Bolívia | ||
| Camanchaca | De l'aimara kamanchaka. | Obscuritat. | Amèrica | Bolívia, Chile, Perú | ||
| Jarisna | Purneig particularment fi. | Amèrica | República Dominicana | |||
| Garúa | Del portugués dialectal caruja.[3] | Purneig particularment fi. | Amèrica | Argentina, Perú, Chile, Uruguay, Paraguay, Costa Rica, Equador, Panamà | ||
| Del vasc garo(a).[4] | Rocío matutino. | Amèrica | Veneçuela | Usat articularmente en els estats de l'oriente veneçolà. | Estat Anzoátegui, Bolívar, Nova Esparta, Monagas | |
| Garuga | Deformació de Garúa. | Amèrica | Chile | |||
| Chispear | Veu onomatopèyica. | Veu onomatopèyica. | Amèrica | Guatemala, Hondures, Mèxic, Espanya, Uruguay, Argentina, Chile | ||
| Europa | Espanya | |||||
| Orvallo | De l'asturià. | Purneig dèbil i persistent. | Europa | Espanya | Astúries | Astúries |
| Poalla | En gallec. | Europa | Espanya | Galícia | La Corunya, Lugo, Orense, Pontevedra | |
| Sirimiri | Del vasc sirimiri o zirimiri. | Veu onomatopèyica. | Europa | Espanya | País Vasc | |
| Chirimiri | Del vasc xiri-miri o txirri-txirri o del vasc vizcaíno zir-zir o ziri-miri. | Veu onomatopèyica. | Europa | Espanya | Cantàbria, Castella i Lleó, Navarra, La Rioja | |
| Calabobos | Dels térmens calar i beco.[5] | Pluja fina. | Europa | Espanya | La Rioja, Castella i Lleó | Tudela (Navarra), Calahorra (La Rioja). |
| Serenar | Purneig llauger. | [
[Europa]] |
Espanya | Canàries | ||
| Pringar | Veu verbal "Està pringando". | Purneig llauger. | Amèrica | Mèxic, Guatemala, El Salvador | Sur de Mèxic | |
| Chipichipi | Veu onomatopèyica. | Purneig molt fi. | Amèrica | Guatemala, Mèxic | Centre i sur de Mèxic, Verapaz (Guatemala). | |
| Bolva[6] o oraget[7][8] |
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Orotariko Euskal Hiztegia» (en eu-es). www.euskaltzaindia.eus. Consultat el 28 de febrer de 2018.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Duda resuelta: brizna o brisna». www.udep.edu.pe (19 de marzo del 2014).
- ↑ «Brizna». deleahora.com. Consultat el 25 de novembre de 2024.
- ↑ «Brisar». asale.org. Consultat el 25 de novembre de 2024.