Anar al contingut

Purneig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Chiquet jugant en una vesprada de purneig i boira terrera.

La purneig[1] és una precipitació que es caracterisa per tindre un tamany de gota menut (usualment menys 0,5 mm diàmetro 0,02 polzades) donant l'impressió de que les gotes suren en lloc de caure.[2] El purneig s'origina en núvols relativament baixos i de poc desenroll vertical com són els estratocúmulos o els estrat. En els països hispanohablante, és un fenomen de comuna ocurrència en la costa àrida de Chile i Perú, en la regió subtropical de Bolívia, i en la rebanc cantàbric d'Espanya.

Encara que la seua intensitat és necessàriament inferior a la de la «pluja», el purneig pot ser lo suficientment copiosa com per a produir acumulacions de l'orde de 1 mm/h i cantitats absolutes reseñables si esta es prolonga en el temps.

El tamany menut de les gotes de purneig fa que en moltes circumstàncies estes s'evaporen en gran mida abans d'aplegar a la superfície i poder ser detectades pels observadors sobre el terreny. El còdic METAR per a purneig és DZ.


Efectes

Encara que la majoria dels purnejos tan solament tenen un impacte immediat menor en els sers humans, una purneig gèlit pot conduir a condicions perilloses. Un purneig gèlit ocorre quan un purneig superenfriada cau a la terra sobre una superfície la temperatura de la qual esta baix zero. Estes gotes es congelen immediatament despuix de l'impacte, lo que du a l'acumulació de plaques de gèl (a voltes cridat «gèl negre») en la superfície de les carreteres.


Ocurrència

Presència de purneig en un camp.

El purneig tendix a ser la forma més freqüent de precipitació en àrees vastes dels oceans del món, sobretot en les regions més fredes de les zones subtropicales. Estes regions estan dominades per estratocúmulos superficials marines i vents alisios de núvols cúmulus, que existixen en la seua totalitat dins de la marina en la capa llímit.

A pesar de les baixes taxes d'acumulació en la superfície, s'ha observat que el purneig eixercix una influència important sobre l'estructura del núvol, cobertura i propietats radiactives en estes regions. Estos estudisPlantilla:Cuáles han demostrat que la cantitat de purneig està fortament lligada a la morfologia del núvol i tendix a estar associada en corrents ascendents dins de la capa de llimitació marítima. Les majors cantitats de purneig tendixen a trobar-se en els núvols marins que es formen en les masses d'aire net que tenen baixes concentracions de gotes de núvol. Esta interconexió entre els núvols i el purneig es pot explorar usant models numèrics d'alta resolució com la gran simulació de mola.


Diferències meteorològiques

Meteor Visibilitat Humitat Aerosol
Pluja < 3 km 100 % Aigua o gèl
Purneig < 1 km 100 % Aigua o gèl
Boira < 1 km 90-100 % Aigua o gèl
Boira terrera 1 a 10 km 80-90 % Aigua o gèl
Calina > 2 km < 80 % Partícules sòlides
Bruma < 2 km < 80 % Partícules sòlides


Noms

Noms Orige Significat Continent Països Regions Províncies
Chilchear Del quèchua. Purneig rala. Amèrica Bolívia
Camanchaca De l'aimara kamanchaka. Obscuritat. Amèrica Bolívia, Chile, Perú
Jarisna Purneig particularment fi. Amèrica República Dominicana
Garúa Del portugués dialectal caruja.[3] Purneig particularment fi. Amèrica Argentina, Perú, Chile, Uruguay, Paraguay, Costa Rica, Equador, Panamà
Del vasc garo(a).[4] Rocío matutino. Amèrica Veneçuela Usat articularmente en els estats de l'oriente veneçolà. Estat Anzoátegui, Bolívar, Nova Esparta, Monagas
Garuga Deformació de Garúa. Amèrica Chile
Chispear Veu onomatopèyica. Veu onomatopèyica. Amèrica Guatemala, Hondures, Mèxic, Espanya, Uruguay, Argentina, Chile
Europa Espanya
Orvallo De l'asturià. Purneig dèbil i persistent. Europa Espanya Astúries Astúries
Poalla En gallec. Europa Espanya Galícia La Corunya, Lugo, Orense, Pontevedra
Sirimiri Del vasc sirimiri o zirimiri. Veu onomatopèyica. Europa Espanya País Vasc
Chirimiri Del vasc xiri-miri o txirri-txirri o del vasc vizcaíno zir-zir o ziri-miri. Veu onomatopèyica. Europa Espanya Cantàbria, Castella i Lleó, Navarra, La Rioja
Calabobos Dels térmens calar i beco.[5] Pluja fina. Europa Espanya La Rioja, Castella i Lleó Tudela (Navarra), Calahorra (La Rioja).
Serenar Purneig llauger. [

[Europa]]

Espanya Canàries
Pringar Veu verbal "Està pringando". Purneig llauger. Amèrica Mèxic, Guatemala, El Salvador Sur de Mèxic
Chipichipi Veu onomatopèyica. Purneig molt fi. Amèrica Guatemala, Mèxic Centre i sur de Mèxic, Verapaz (Guatemala).
Bolva[6] o oraget[7][8]


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ «Orotariko Euskal Hiztegia» (en eu-es). www.euskaltzaindia.eus. Consultat el 28 de febrer de 2018.
  5. ↑ Diccionario de la lengua española
  6. ↑ «Duda resuelta: brizna o brisna». www.udep.edu.pe (19 de marzo del 2014).
  7. ↑ «Brizna». deleahora.com. Consultat el 25 de novembre de 2024.
  8. ↑ «Brisar». asale.org. Consultat el 25 de novembre de 2024.


Enllaços externs