Anar al contingut

Monasteri de Santa Catalina de Siena (Arequipa)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cloister Monastery Santa Catalina Arequipa Peru.jpg
Monasteri de Santa Catalina de Siena (Arequipa)


El Monasteri de Santa Catalina de Siena, o Convent de Santa Catalina, és un complex turístic religiós ubicat en el centre històric d'Arequipa, departament de Arequipa, Perú.

Ubicació

[editar | editar còdic]
Archiu:Peru - Arequipa - Santa Catalina Monastery (Monasterio de Santa Catalina de Siena) - 023.jpg
Mur exterior del convent de Santa Catalina

La ciutadella es va ubicar al sur del Perú en la ciutat d'Arequipa, fundada el 10 de setembre de 1579 i ubicada en una zona que destaca per la seua bellea natural, clima acollidor i que dispon d'un gran material en el qual es construïx i se seguix fent l'arquitectura d'esta ciutat, el sellar. En el monasteri existixen dos tipos, el sellar blanc, que prové del volcà Chachani, i el rosat del Misti, este últim emblema de la ciutat.

La ciutadella ocupa un terreny de 20.426 metros quadrats i està absolutament aïllada de la ciutat, a pesar de que s'ubica en el cor d'esta. Un gran i sòlit mur de 4 metros d'altura aïllava la vida de les dònes que habitaven el monasteri des de finals de el XVII.

Resenya històrica

[editar | editar còdic]
Archiu:Entrada al monestir de santa Catalina des del carrer homònim.jpg
Portada del monasteri

El virrey Francisco de Toledo otorga la llicència necessària per a la fundació del tan desijat monasteri que solicitava la ciutadania. Donya María de Guzmán, viuda de Diego Hernández de Mendoza, decidix recloure's en el monasteri en construcció, com a primera pobladora. El 10 de setembre de 1579 es realisa la memòria de la fundació del monasteri firmada pel Cabildo, regiment de la ciutat i el bisbat del Cusco, nomenant a María de Guzmán com la “Primera pobladora i priora de dit Monasteri”. El 2 d'octubre de 1580 es realisa una missa major en la ciutat per a que des d'eixe dia es prengueren els hàbits.

Les dònes que varen ingressar com a monges al monasteri varen ser criollas i mestizas pertanyents a famílies adinerades. El història conta de l'ingrés de les denominades “monges pobres” a els qui els veïns de la ciutat varen socórrer en el pagament de la dot realisant colectas. Se sap que, a mitan de el XVIII, la ciutadella contava en més de 300 dònes de hàbit i donzelles de servici.

El 13 de juny de 1747, un grup de quatre religioses del Monasteri de Santa Catalina, es va traslladar al recent construït Monasteri de Santa Rosa, ubicat en el cantó dels carrers Sant Pedro i Santa Rosa, per a fundar una nova comunitat religiosa, que seguix allí fins a l'actualitat.

El Convent de Santa Catalina es va envoldre en un vel de misteri i silenci fins a 1970, en que una part gran del convent va obrir les seues portes al públic. Les religioses varen permetre que una empresa privada ho administrara. Encara viuen monges en l'àrea oest del complex.

Antigament es podia ingressar al monasteri de Santa Catalina partir dels 12 anys, per a poder prendre hàbit (iniciar el noviciado) i es podia realisar vots de professió a partir dels 16 anys, d'acort en el Concilie de Trento, per a passar un procés d'entre 1 a 4 anys per a convertir-se en monges de clausura, per ad açò es devia pagar entre 500 i 1000 pesos d'argent en el temps d'obertura del Monasteri i entre 1000 i 2400 monedes d'argent a partir de finals de el XVII, sent este segon monte equivalent aproximadament a uns 200 000 dólars actuals.

Actualment ingressen en majoria d'edat o, si són menors d'edat, en el permís oficial respectiu dels pares i tenen que complir 12 anys de preparació

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Art Iboamericano, Editorial Art Universal, Any 2009
  • Guia de la Regió de Arequipa, Editorial Planeta Perú, Any 2011
  • Bel Mondo Perú, Any 1993