Guerra contra la Confederació Perú-Boliviana

La guerra contra la Confederació Perú-Boliviana (també com a guerra de la Confederació Perú-Boliviana) o guerra de la Restauració peruana per la coalició anticonfederada, va anar un conflicte militar ocorregut principalment en el territori de la Confederació Perú-Boliviana i la frontera comuna entre l'Estat Bolivià i la Confederació Argentina, que va enfrontar al Eixèrcit Confederado Perú-Bolivià (compost per bolivians i peruans), comandado pel Protector de la Confederació Perú-Boliviana Andrés de Santa Creu contra les tropes que tenien com a objectiu dissoldre la Confederació Perú-Boliviana: per un costat, l'Eixèrcit Unit Restaurador (compost per chilens i peruans), comandado per Manuel Blanco Encalada (1836-1837) i Manuel Bulnes (1837-1839), i, per un atre costat, la Confederació Argentina, comandada per Juan Manuel de Roses.

Abans de crear-se l'Eixèrcit Restaurador del Perú i l'Eixèrcit Unit Restaurat, Felipe Salaverry va prendre el poder eixecutiu del Perú per mig d'un colp d'Estat i, al mando del Eixèrcit del Perú, es va enfrontar al naixent Eixèrcit Confederado Perú-Bolivià en la guerra civil peruana de 1835-1836, la qual va culminar en la victòria del Eixèrcit unit i el fusilament de Felipe Salaverry, i en açò, la creació de la Confederació Perú-Boliviana.

Els peruans restauradores, que varen ser desterrats a Chile, desijaven la reunificació del Perú per lo que varen demanar el respal del Govern de Chile, els qui en una primera expedició comandada pel chilé Manuel Blanco Encalada, varen desembarcar en Arequipa, pero davant la superioritat del Eixèrcit Confederado, es rendixen davant est en Paucarpata i firmen el tractat homònim.

Simultàneament, la Confederació Perú-Boliviana es va enfrontar a la Confederació Argentina per disputes territorials sobre Tarija, Bota i Jujuy, en la qual l'Eixèrcit Confederado comandado per Otto Philipp Braun, va conseguir prevaldre davant l'Eixèrcit del Nort de l'Argentina i, entre maig i juny de 1838, l'Eixèrcit Confederado va véncer a les tropes de Juan Manuel de Roses en una série de trobades menors sent el més important el combat de Montenegro, lo que va provocar la retirada argentina de la lluita que, a partir de llavors, va mantindre una postura defensiva.

No obstant, el Govern de Chile va desconéixer el tractat firmat entre Blanco Encalada i Santa Creu i mana una segona expedició, esta volta molt més numerosa, la qual desembarcaria en Ancón, i l'arribada de la qual coincidix en l'independència del Estat Nor-Peruà de la Confederació, la qual ara passaria a denominar-se República Peruana. Davant l'arribe del Eixèrcit Confederado Perú-Bolivià a Llima, els restauradores es retiren al Departament d'Huaylas i esta expedició finalment culmina en la victòria del Eixèrcit Unit Restaurador en la batalla de Yungay, determinant en açò la dissolució de la Confederació Perú-Boliviana i el arrancamiento d'Andrés de Santa Creu del poder que tenia sobre el Perú i Bolívia. La Confederació Argentina quedava també victoriosa indirectament, puix Santa Creu va ser derrocat del càrrec de president de Bolívia pels generals bolivians José Ballivián i José Miguel de Velasco, este últim, despuix d'una disputa de poders, assumix com a nou president de Bolívia negociant la pau i la devolució de Tarija, Bota i Jujuy a l'Argentina.

Antecedents

Durant l'época virreinal, el territori que constituïa la Real Audiència de Charcas o l'Alt Perú, dependent en un primer moment del Virreinato del Perú, des de 1776 va passar a formar part del Virreinato del Riu de l'Argent. Este territori va ser independisat en 1825, naixent la República de Bolívia.

Idees sobre l'unió entre Perú i Bolívia

El proyecte de Federació o Confederació entre els antics Alt Perú i Baix Perú es va mantindre latent durant els primers anys de vida independent en cada república. D'esta manera, líders de l'independència com Andrés de Santa Creu i Agustín Gamarra favorien estes idees, sent la principal diferència entre abdós, el control polític de l'unió. Santa Creu proponia una Confederació Perú-Boliviana de tres estats i Gamarra la creació d'un sol estat, integrant Bolívia al Perú.

Les idees d'unió tenien un ampli respal en el sur del Perú, donats els importants llaços econòmics i polítics que unien a esta regió del Perú en Bolívia. Arequipa i Cuzco, interessades en trencar el liderage polític de Llima en els primers anys de la república, eren les ciutats que es mostraven més inclinades cap al proyecte d'una Confederació.

En Bolívia havia ascendit al govern Andrés de Santa Creu qui va impulsar una série de medides reformistes, conseguint el progrés del seu país. Santa Creu era el propulsor d'una confederació en el Perú per lo que va obtindre partidaris en el Perú, aixina com en el restant d'Amèrica.

El caudillisme en Perú i la sublevació de Salaverry

Despuix de l'independència, en Perú es vivia époques de guerres internes entre diferents caudillos que es barallaven pel poder.

En 1833 el general Luis José d'Orbegoso era elegit president provisorio del Perú. En el seu govern, seguint en el problema intern que sofria el país va tindre que enfrontar a caudillos com Bermúdez i Gamarra en una guerra en 1834 que va finalisar el 24 d'abril d'eixe any en l'Abraç de Maquinhuayo en la que es reconeixia la definitiva autoritat d'Orbegoso.

En 1835 s'ocasiona un atre problema ya que alegant la acefalia en que havia quedat el poder a causa del viage del president provisional Luis d'Orbegoso al sur, el general Felipe Santiago Salaverry es autoproclamó com a Cap Suprem de la República desconeixent a Orbegoso el 23 de febrer de 1835 i estenent paulatinament la seua autoritat en el restant del país. Orbegoso es va replegar cap al sur i va instalar el seu precari govern en Arequipa.

Per una atra part, entre el general Gamarra que es trobava desterrat en Bolívia i el general Andrés de Santa Cruz planejaven davant la crisis en Perú una confederació entre eixe país i Bolívia. Per a açò, Gamarra es va comprometre a ingressar al Perú per Puno i ocupar el Cuzco per a començar el pla; per la seua banda Santa Creu es va comprometre a obtindre el respal d'Arequipa i l'eliminació d'Orbegoso.

Alarmat per la presència de Gamarra en sol peruà, Orbegoso va solicitar l'auxili de Bolívia, fent us d'una autorisació del congrés donada durant la guerra civil de 1834, que li permetia solicitar ajuda estrangera en cas que la República travessara sério perill. Santa Creu es va mostrar interessat en esta proposta, que li va semblar molt ventajosa, i va decidir llavors deixar de costat els seus tratatives en Gamarra. Cal destacar que Orbegoso desconeixia els acorts entre Santa Creu i Gamarra.

L'aliança entre Orbegoso i la Bolívia de Santa Creu es va firmar el 15 de juny de 1835, i per ell es va acordar que Santa Creu passaria al Perú en les seues forces, com a acte preparatori per a l'establiment d'una Confederació entre Perú i Bolívia. Eixe mateix dia 5000 soldats bolivians al mando del mateix Santa Creu varen creuar la frontera peruà-boliviana per a recolzar a Orbegoso.

Guerra i establiment de la Confederació Perú-Boliviana

Artícul principal → Guerra entre Salaverry i Santa Creu.

Gamarra es va enfurir en el gir pres per Santa Creu, fins a feya poc el seu aliat, i per la seua banda es va aliar en Salaverry per a fer front a l'invasió boliviana, sent el primer en eixir en campanya. Pero Santa Creu ho va derrotar en la batalla de Yanacocha (13 d'agost de 1835). Gamarra va ser pres presoner i deportat. Varen quedar llavors front a front Santa Creu i Salaverry.

Santa Creu i Orbegoso es varen posar d'acort sobre l'estratègia a seguir: el primer, al mando de l'eixèrcit bolivià, aniria contra Salaverry, qui alvançava cap a Arequipa; i el segon marcharia a Llima en les forces peruanes, precedides per les alvançades de l'eixèrcit santacrucista.

En Lima, els bandolers, aprofitant la situació, es dedicaven al saqueig i a l'assessinat. El general Francisco Vidal, al mando de la Guàrdia Nacional va ocupar Llima i va fusilar al bandoler León Escobar (30 de decembre de 1835); després va tornar el poder a Orbegoso, qui va ingressar triunfalmente en Lima, per tercera volta i sense haver combatut (8 de giner de 1836).

A pesar de que el mandat de dos anys que el Congrés li havia conferit en 1833 ya havia vençut, Orbegoso va tornar a eixercir el poder per algun temps més. En eixe lapsus va mamprendre campanyes de pacificació en el nort i centre del país, relativament fàcils.

Mentrestant, en el sur, Santa Creu derrotava a Salaverry en la sanguinosa batalla de Socabaya (7 de febrer de 1836). Salaverry va ser capturat i fusilat en Arequipa, i Santa Creu en amplis poders va poder al fi escomençar a edificar la Confederació Perú-Boliviana.

El 9 de maig de 1836 la Confederació va ser oficialment promulgada pels representants de les tres regions en el Congrés de Tacna, antecedida per les pertinents decisions de dividir el Perú en dos estats i aünar-se-li la República de Bolívia. Eixe mateix dia, Santa Creu va prendre el poder com a Suprem Protector de la Confederació Perú-Boliviana, quedant Orbegoso com a president de l'Estat Nor-Peruà que es crearia. Santa Creu va establir com a sèu de govern el Palau de descans del Virrey Pezuela, en Lima.

En Perú i Bolívia va haver un cert descontent per les mides administratives de cóm s'anava a conformar la Confederació demorant-se la ratificació d'acorts. En Bolívia un congrés va rebujar sumar-se a la Confederació i després de vàries reunions esta es va unir recent el 3 de maig de 1838.

El govern de Joaquín Prieto front a la Confederació

L'establiment en Chile de la República Conservadora es va caracterisar per l'arribada de Diego Portals al govern, concentrant tanta autoritat en les seues mans que en la pràctica va terminar opacando al llavors president Joaquín Prieto. El Govern de Chile, baix la direcció de Portals, va procedir a crear i establir una marina mercant i a convertir a Valparaíso en el port més important del Pacífic en Sudamérica.

L'idea o creació d'una Confederació o Unió entre el Perú i Bolívia va crear recel en alguns sectors en Chile. El ministre Portals va persuadir a Prieto per a terminar en l'influència de la Confederació, indicant com a raons la competència comercial naixcuda despuix de la busca d'hegemonia dels ports d'abdós nacions i l'influència que poguera eixercir la Confederació en els seus territoris propencs.

En la posterior circular de Declaració de Guerra de l'Estat de Chile a la Confederació Perú-Boliviana s'expondrien els motius de la participació de Chile contra la Confederació. Entre estos, destaca que el creiximent de la Confederació amenaçava l'independència d'atres repúbliques americanes, l'acusació contra Santa Creu per la mort de Diego Portals, i que el Perú baix l'influència de Santa Cruz havia motivat una guerra civil en Chile prestant naus peruanes per a desestabilisar el govern chilé. En els temes econòmics de l'intervenció de Chile, es trobava les exigències per part de Chile cap al Perú del pagament del deute d'este últim, contreta durant les lluites d'independència i la guerra de tarifes aduanero entre els ports chilens i peruans ya que el tractat d'Amistat, Comerç i Navegació, firmat en giner de 1835 va ser revocat el 14 de febrer de 1836, despuix que Felipe Santiago Salaverry és fusilat i Orbegoso assumix el poder. Finalment no va esclatar la guerra en eixos moments.

Tensió contra la Confederació

L'Expedició de Freire partix de Lima a Chile

Erro al crear miniatura:

El general Ramón Freire i la seua expedició libertadora en Chiloé va tindre com a principal objectiu derrocar el govern de Prieto.

Artícul principal → Expedició de Freire.

Un dels exiliats en el Perú despuix de la victòria conservadora en Chile va ser l'ex director suprem, el capità general Ramón Freire. En circumstàncies estranyes per a l'época, Freire va conseguir adquirir por intermedio de tercers l'arrendament de dos bucs de guerra confederados, segons pareix contant al mateix temps en el respal tácito de Luis Orbegozo i Andrés de Santa Creu. Si ben l'únic propòsit que Freire tindria en eixos bucs era derrocar al govern dictatorial de Prieto; existixen proves contradictòries sobre la responsabilitat i coneiximent d'Orbegozo i Santa Creu. Mentres diversos historiadors argumenten que abdós desconeixien de la situació, uns atres qüestionen açò, prenent com a prova de culpabilitat una de les moltes cartes que Orbegozo va escriure a Santa Creu:

Els generals O’Higgins i Freire són els meus amics, i abdós desigen una variació en el govern de Chile [...] El segon m'ha visitat confidencialmente, i assegurat que té tots els mijos, i que contaria en seguritat l'èxit, si yo li proporcionara un buc en municions i alguns canons en celler i fusils. Yo li he contestat que, encara que el meu desig seria vore variat un govern que nos fa tants mals, no donaria pas algun sense acort d'Ud. en assunt de tanta gravetat [...] He escrit al general Moren per a que faça una visita al general Freire i en tota reserva li diga que estem convinguts, i que prenga en el major sigilo les seues mides, que a la nostra arribada a Lima acordarem sobretot.

Carta d'Orbegozo a Santa Creu, 5 de juliol de 1836

Aixina, el Orgebozo i el Monteagudo varen partir a Chile. L'expedició de Freire consistia en aplegar a l'Illa Gran de Chiloé, establir la seua autoritat en eixa part del país i invadir el territori chilé continental. Si ben el Orbegozo va complir el seu objectiu en capturar un dels forts més importants de l'archipèlec, el Monteagudo es va sublevar i es va entregar a mans governamentals. Freire, qui no sabia d'estos acontenyiments, va ser enganyat per la tripulació rebel del Monteagudo, pres presoner i exiliat a Austràlia per órdens directes de Diego Portals.

Qualsevol siga el cas, el resultat i la culpabilitat de l'Expedició de Freire seria una de les causes principals que provocarien el distanciament i posterior ruptura entre Luis Orbegozo i Andrés de Santa Creu, en conseqüències fatals per a la Confederació.

Els unitaris argentins es refugien en Bolívia

De la mateixa manera que lo ocorregut entre la Confederació i Chile per Ramón Freire, la derrota dels unitaris en Argentina obliga a molts d'ells a buscar refugi en Bolívia. Juan Manuel de Roses, tement que el seu govern podria sofrir un atac com el de Freire, va optar per mantindre una postura clarament hostil cap a Santa Creu.

"En 1836 Roses temia que Santa Creu intentara usar als unitaris per a atraure a les províncies del noroest argentí a la seua òrbita, com lo havia fet en Perú. Roses i els governadors provincials varen percebre la confirmació d'açò en la documentació duta des de Chile, en setembre de 1836, per l'agent confidencial davant el govern de Buenos Aires, Francisco Javier Rosers"

Història general de les relacions exteriors de la República ArgentinaGGC11C

Diego Portals acusa a Santa Creu de recolzar a Ramón Freire

Erro al crear miniatura:

El ministre chilé Diego Portals.

Estos fets varen fer que Diego Portals considerara les accions de Freire com un intent finançat per Andrés de Santa Creu d'alluntar-ho del poder. Decidit a que l'única forma d'evitar açò era mantenint una política hostil i ofensiva cap a la Confederació, Portals confia al marí espanyol Victorino Garrido la missió d'assestar un colp decisiu contra l'esquadra confederada fondejada en el port d'El Callao.

En la nit del 21 d'agost de 1836, sense prèvia declaració de guerra, marins chilens a bordo del bergantín Aquiles, comandados pel capità de fragata Pedro Angulo Novoa, varen prendre control de la barca Santa Creu, el bergatín Arequipeño i la goleta Peruviana. La Captura de Bucs de la Confederació (si ben poc armats i sent el Santa Creu l'únic dels tres en tripulació que va oferir resistència) va provocar l'ira del Protector Santa Creu, qui va ordenar l'arrest immediat de l'embaixador chilé Ventura Lavalle per considerar-ho còmpliç de l'atentat, encara que va ser lliberat poc despuix en mires a un apany pacífic en Garrido.

En lloc d'iniciar una guerra directament, que posaria en perill a la naixent Confederació, Santa Creu va intentar entaular negociacions en el govern chilé. Per estos motius, va acceptar totes les condicions propostes per Garrido, consistint estes en que no s'hostilisarien les naus i que si Ramón Freire i els seus companyers retornaven al Perú, se'ls jujaria com a rebels.

Vore també

• Guerra entre Salaverry i Santa Creu
• Guerra entre la Confederació Argentina i la Confederació Perú-Boliviana
• Guerra entre Perú i Bolívia

Enllaços externs

• Mapa detallat de la guerra