Anar al contingut

Lapageria rosea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lapageria rosea1.jpg
Lapageria rosea

Artícul bo

Lapageria rosea, cridada popularment copihue, és una planta enredadera perennifolia[1] pertanyent al orde Liliales i integrant de la família Philesiaceae,[2][3][4][5][6][7] conforme a la classificació filogenético, o Smilacaceae,[2][8][9] segons la classificació biològica. Esta espècie, l'única del gènero monotípic Lapageria,[2][1][10][11] va ser descrita pels botànics espanyols Hipólito Ruiz i José Pavón en 1802.[12][2][8]

Esta monocotiledónea[10] és endèmica de Chile,[12][2][8][3][13][14] a on creix en els boscs templats del centre i centre-sur, i florix entre febrer i juliol.[12][4] Té vinticinc varietats, entre selvats i cultivarés, les flors dels quals cobrixen la gama entre el roig sanc intens i el blanc inmaculado;[11][15] i es distinguix principalment pel seu valor com planta ornamental.[10][14][16][17][18]

Encara que l'UICN no ha evaluat la seua estat de conservació, Lapageria rosea va ser oficialment declarada «en greu perill d'extinció» pel governe chilé en 1971. El copihue, que ha inspirat llegendas mapuches i ha segut celebrat tant en la lliteratura com en la música chilenes,[1][3][15][19][20][21] va ser oficialment declarat «flor nacional de Chile» el 24 de febrer de 1977.[22]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nomene del gènero al que pertany, Lapageria, homenaja a la primera esposa de Napoleón Bonaparte, Marie Josèphe Rose Tascher de la Pagerie,[12][2][8][1][23] qui es va dedicar a la botànica en els jardins del seu castell de Malmaison. En tant, l'epítet específic, rosea[12] (forma femenina de l'adjectiu llatí rŏsĕus, 'rosa, rosáceo, purpúreo, bermejo, encarnat'),[24] es deu al color roig rosàceu que predomina en les flors de les varietats selvades.[1][11]

En mapudungún, la planta es denomina kolkopiw; la flor, kodkülla; el frut, kopiw o kopiwe;[3] i la enredadera, fokikopiwe.[25][n 1] El seu nom comú, «copihue»,[12] prové de kopiw o kopiwe —el nom del seu frut, informalment conegut com a «pepino» en espanyol—,[27] que a la seua volta s'origina en kopün, 'estar boca avall'.[3] La planta també rep l'apelatiu de «copihuera».[14][26][28][29] El seu nom comú en anglés, «Chilean bellflower»[1][20][30][23] ('flor-campana chilena'), fa referència tant al seu orige geogràfic com a la forma de les seues flors.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

És una planta monocotiledónea[10] endèmica de Chile.[12][2][8][3][13][14] És originària i característica dels boscs esclerófilo,[10] caducifolio i laurifolio[31] del centre i centre-sur de dit país,[1][20][32][33] a on coexistix en variades espècies arbòrees —com el boldo, el coigüe, el colliguay, el llorer, el lingue, l'olivillo, el quillay, l'ulmo i vàries notofagáceas—.[10] Creix en sols humits en bon drenage i bona aireación, en alt contingut de matèria orgànica i molt fèrtils,[17] de pH àcit[18] o neutral i de tipo arcilloso o arenenc.[34] El seu hàbitat de desenroll és el llitoral i les cordilleres de la Costa i d'els Vages,[31] a altituts inferiors a 700 m s. n. m.[10]

Segons el naturaliste francés Claudio Gai, en la primera mitat de el XIX es trobava «principalment en la Araucanía, i en el Nort alcançant fins als 34 graus de latitut [sur] i no molt llunt del mar».[35] La seua actual àrea de distribució comprén des de la Regió de Valparaíso[n 2] fins a la d'Els Lagos,[10][14][31] especialment el territori entre les ciutats de Concepció i Temuco,[36] en temperatures que fluctuen entre els 10 i els 20 °C.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Vergara et al., 2009.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Van Houtte, 1849.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 de Mösbach, 1992.
  4. ↑ 4,0 4,1 Humaña y Riveros, 1994.
  5. ↑ Conran y Clifford, 1998.
  6. ↑ Jara-Seguel y Zúñiga, 2004.
  7. ↑ Valdivia, 2006.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Gai, 1853.
  9. ↑ Cronquist, 1981.
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 Hoffens, 2008.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Gieleghem, Noel. «Lapageria - Cultivars» (en en). www.roselandhouse.co.uk. Consultat el 5 d'octubre de 2011.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 Ruiz y Pavón, 1802.
  13. ↑ 13,0 13,1 Villagrán y Hinojosa, 1997. «El percentage de gèneros endèmics [...] és molt alt (32 %), lo que sugerix antiguetat de l'aïllament geogràfic. [Entre els gèneros] endèmics dels boscs de Chile central-sur [es conten, entre uns atres:] [...] Gomortega, Jubaea, Lapageria, Lardizabala, Latua [...]»
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Marticorena et al., 2010.
  15. ↑ 15,0 15,1 Song, Jr., Leo C.. «Lapageria rosea, la flor nacional de Chile» (en en). www.roselandhouse.co.uk. Consultat el 5 d'octubre de 2011.
  16. ↑ Riedemann y Aldunate, 2003.
  17. ↑ 17,0 17,1 Núñez, 2011.
  18. ↑ 18,0 18,1 Saldías Peñafiel, 2011.
  19. ↑ Guzmán, 1957.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Reed, 1964.
  21. ↑ Plath, 1973.
  22. ↑ Plantilla:Cita LeyChile
  23. ↑ 23,0 23,1 «Lapageria rosea (Chilean Bellflower, Copihue): History, Cultivation and Propagation» (en en). www.roselandhouse.co.uk. Consultat el 25 d'abril de 2014.
  24. ↑ (1981) Diccionari llatí-espanyol, Barcelona: Ramón Sopena S.A, p. 430. ISBN 84-303-0755-9.
  25. ↑ Hoffmann, 1982.
  26. ↑ 26,0 26,1 Baeza R., 1930.
  27. ↑ Pardo B. y Pizarro T., 2005.
  28. ↑ Chilebosque. «Trepadoras i epífitas: Lapageria rosea». www.chilebosque.cl. Consultat el 11 de maig de 2017.
  29. ↑ Corporació Chilena de la Fusta (CORMA). «Trepadoras: Lapageria rosea». www.corma.cl. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2017. Consultat el 11 de maig de 2017.
  30. ↑ Royal Botanic Gardens, Kew. «Kew, History & Heritage - People - John Smith (1798-1888)» (en en). www.kew.org. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2012. Consultat el 15 de març de 2014. «In 1847 the most beautiful flower in [...] Chile, a woody climber with transluscent pink waxy flowers, the Chilean Bellflower (Lapageria rosea) was brought to England»
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Enciclopèdia de la flora chilena. «Lapageria rosea». www.florachilena.cl. Consultat el 23 de decembre de 2010.
  32. ↑ Catalogue of Life. «Species details» (en en). www.catalogueoflife.org. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2015. Consultat el 13 de març de 2014.
  33. ↑ Royal Botanic Gardens, Kew. «World Checklist of Selected Plant Families - Lapageria rosea: Name Overview» (en en). apps.kew.org. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2012. Consultat el 25 d'abril de 2011.
  34. ↑ Real Societat d'Horticultura. «Lapageria rosea AGM» (en en). apps.rhs.org.uk. Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2013. Consultat el 24 de giner de 2014.
  35. ↑ Gay, 1853.
  36. ↑ (1999) «Zona 9 Concepció i Sur del Biobío - Sector C Arauco», Turisme i Comunicacions S.A. (ed.). Turistel-Guia Turística de Chile - Sur, 14.ª edició, Santiago, Chile: Cochrane S.A, p. 45. ISBN 956-7264-45-7.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lapageria_rosea&oldid=816005»