Anar al contingut

Eucryphia cordifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Eucryphia cordifolia.jpg
Eucryphia cordifolia (Eucryphia cordifolia)


Eucryphia cordifolia, conegut com ulmo,[1] roure de Chiloé[2] o muermo, és una espècie d'arbre de la família Cunoniaceae.


Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originari de Chile i Argentina. El seu hàbitat natural a lo llarc de la Cordillera dels Vages de 38 a 43 ° lat.S, i fins a 700 metros sobre el nivell de l'mar. I ve de la família dels Cunoniaceae. També s'ha introduït en la Costa del Pacífic Nort dels Estats Units i creix be en Escòcia. Està amenaçat per la tala la seua espècie i la pèrdua d'hàbitat.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre molt elegant en un tronc gros i copa àmplia i pot aplegar a tindre més de 40 m d'alt. Florix en febrer i març, segons la latitut i l'altitut. Les seues flors de color blanc-marfil contenen un molt apreciat néctar aromàtic per a la fabricació de mel. El frut és una càpsula d'aproximadament 1,5 cm de llongitut. Fusta: marró clar a marró, pesada, moderadament ferm, prou dur i molt resistent a la descomposició.

Destaca pel seu us principalment com flora apícola. El néctar de les seues flors recolectat per les abellas permet recolectar una mel que es comercialisa com "mel de ulmo"; la qual presenta una consistència i color característic, la qual té un aroma agradable i un sabor dolç delicat, sent junt a la mel de Quillay, unes de les varietats de mels més cotisades en Chile.[3]

Igualment pel seu gran i bella floració, destaca com arbre ornamental.

La seua fusta s'utilisa localment per a la construcció, i molt àmpliament com llenya.

Propietats

[editar | editar còdic]

l'Eucrifina un ramnósido de cromona, pot ser aïllat de la corfa de I. cordifolia.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Syzygium formosanum va ser descrita per Antonio José Cavanilles i publicat en Icones et Descriptiones Plantarum 4: 49, t. 372. 1798.[5]

Sinonímia
  • Eucryphia patagonica Speg.
  • Eucryphia pinnatifolia Gai
  • Fagus glutinosa Poepp. & Endl.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  3. Montenegro et al. Aplicació de la Norma Chilena Oficial de denominació d'orige botànic de la mel per a la caracterisació de la producció apícola. Cienc. Inv. Agr. [online. 2008, vol.35, n.2, pp. 181-190. ISSN 0718-1620]
  4. Eucryphin, a new chromone rhamnoside from the bark of Eucryphia cordifolia. R. Tschesche, S. Delhvi, S. Sepulveda and I. Breitmaier, Phytochemistry, Volume 18, Issue 5, 1979, pages 867-869, doi:10.1016/0031-9422(79)80032-1
  5. «Eucryphia cordifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de juliol de 2014.
  6. «Eucryphia cordifolia». The Plant List. Consultat el 20 de juliol de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  2. Zuloaga, F. O. & O. N. Morrone. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de la república Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
  3. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Eucryphia cordifolia en el Viccionari.