Atles agroclimático de Chile
El Atles agroclimático de Chile és una enciclopèdia que ilustra en detalle les variables climàtiques que afecten el territori de Chile. La seua primera edició va ser publicada en 2017 i esta dirigida sobretot a agricultors, productors, inversionistes, investigadors i dissenyadors de política pública per a oferir-los informació agroclimática d'alta resolució, ya siga en la situació actual com la de potencials canvis climàtics, per a millorar la presa de decisions.[1]
L'edició va ser finançada pel Ministeri d'Agricultura de Chile a través de la Fundació per a l'Innovació Agrària (FIA) i compilada per un grup professional dirigit per Fernando Santibáñez, director del Centre d'Agricultura i Mig ambient (AGRIMED) de la Facultat de Ciències Agronómicas de l'Universitat de Chile.
La llista de 134 districtes agroclimáticos de l'Atles i la seua descripció pot ser vista en Anex:Llista de districtes agroclimáticos de Chile, una breu descripció en Anex:Districtes agroclimáticos de Chile i les senyes climàtiques en Anex:Senyes dels districtes agroclimáticos de Chile. Els mapes de cada u dels districtes estan a disposició en c:Category:Atles agroclimatico de Chile (xdistritos).
Antecedents
[editar | editar còdic]La classificació climàtica de Koeppen proporciona un método objectiu i simple per a distinguir diversos tipos de clima. No obstant, quan es desija aplicar eixos coneiximents a l'agricultura, es deuen considerar atres factors que influïxen en la producció. Açò a dut a la definició de districte agroclimático, una zona en característiques interrelacionadas entre el clima i els sistemes de cultius, per a prendre millors decisions en el maneig agronómico dels cultius.[2][3]
En 1992 es va publicar una "Zonificación agroclimática de la X Regió" i en 2016 la "Classificació agroclimática per a la XV Regió".
F. Santibáñez i J. M. Uribe varen publicar un "Atles Agroclimático de Chile" en 1990 per a les Regions V i Metropolitana i en 1993 per a les Regions VI, VII, VIII i IX[4][5][6]
L'any 2012 va ser publicat per Juan M. Uribe, Rodrigo Cabrera, Andrés de la Font i Manuel Paneque el "Atles bioclimàtic de Chile".[7]
Contingut
[editar | editar còdic]La publicació està composta de sis toms:,[8]
- Tom I: Regions de Arica i Parinacota, Tarapacá i Antofagasta
- Tom II: Regions de Atacama i Coquimbo
- Tom III: Regions de Valparaíso, Metropolitana, del Libertador Bernardo O’Higgins i del Maule
- Tom IV: Regions del Biobío i La Araucanía
- Prenc V: Regions dels Rius i Els Lagos
- Prenc VI: Regions de Aysén i Magallanes
El seu contingut són mapes, fiches i gràfics en informació sobre els climes actuals i les modificacions que podrien experimentar en el futur. Una secció d'evaluació de riscs i events climàtics extrems permet prevore les conseqüències que estos canvis podrien tindre sobre els recursos hídrics, els ecosistemes, la productivitat agrícola i els potencials de producció agropecuaria en el país. La seua resolució alcança fins a 1 km².[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Fundació per a l'Innovació Agrària, Llancen Atles Agroclimático de Chile del sigle XXI, 12 de decembre 2017
- ↑ Martínez Fonseca, Jorge Luis, Tijerina Chávez, Leonardo, Arteaga Ramírez, Ramón, Vázquez Penya, Mario Alberto, & Becerril-Román, A. Enrique. (2007). Determinació de zones agroclimáticas per a la producció de mànec (Mangifera indica L. "Manila") en Veracruz, Mèxic. Investigacions geogràfiques, (63), 17-35. Recuperat en 11 d'agost de 2023, de http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0188-46112007000200003&lng=és&tlng=és
- ↑ a-la-pren-de-decisions/ Zonificación agroclimática, una poderosa ferramenta per a la presa de decisions
- ↑ Atles Agroclimático de Chile per a les Regions V i Metropolitana, Universitat de Chile, Facultat de Ciències Agràries i Forestals, Departament d'Ingenieria i Sols, Laboratori de Agroclimatología. Santiago, Chile. 65 p.
- ↑ Atles Agroclimático de Chile: Regions VI, VII, VIII i IX. Universitat de Chile, Facultat de Ciències Agràries i Forestals. Departament d'Ingenieria i Sols, Laboratori de Agroclimatología. Santiago, Chile. 99 pàgines
- ↑ Atles agroclimatico de Chile. Regions IV a XI per CIREN, CORFO.
- ↑ Uribe Meneses, Juan; Cabrera, Rodrigo; Font, Andrés de la; Paneque Corrals, Manuel, Atles bioclimàtic de Chile, Santiago: Universitat de Chile, Facultat de Ciències Agronómicas, 2012. 232 p.
- ↑ Universitat de Chile, Atles agroclimático de Chile
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atlas agroclimático de Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.