Falla de Huincul
La falla de Huincul és una falla geològica d'orientació este-oest d'escala continental en Sudamérica, que s'estén des de la conca Neuquina cap a l'est fins a la plataforma continental patagónica.[1] Cap a l'oest s'ha propost que aplega inclús fins a la Cordillera de la Costa chilena, passant a través dels Andes.[2]
En la conca de Neuquén, la falla posseïx una trayectòria llaugerament curva, sent convexa cap al nort.[3] En ser una discontinuïtat geològica important, trunca l'orógeno pampeano d'orientació nort-sur, entre atres estructures. Per açò, s'ha propost com el llímit geològic nort de la Patagonia.[1][4]
Orige i desenroll
La falla es desenrolla en la zona de sutura entre els terranos de la Patagonia i Gondwana occidental.[5] En un sentit més ampli, la zona de falla de Huincul és un cinturó de deformació i, per lo tant, és la zona de sutura mateixa. La primera i principal fase de deformació a lo llarc de la zona de falla iniciada en l'era toarcianse va continuar fins a l'era valanginiense abans de desaparéixer en l'era albiense.[2] El moviment d'esgarre i esmonyida a lo llarc de la falla va escomençar en el toarcianse.[5] El vector de tensió principal (és dir, la direcció de compressió) estava originalment orientat al noroest, pero desplaçat a lo llarc del temps a l'oest-noroest. En el Mioceno tardà, l'última fase de deformació va escomençar en una compressió este-oest, seguida d'una extensió tectónica en temps del Plioceno.[2]
Les diferents etapes de deformació varen ser una conseqüència de la successiva subducción de les plaques de Aluk, Farallón i Naixca baix de les plaques de Gondwana i despuix de Sudamérica.[2]
Estructures geològiques
Una estructura associada en la falla, el zócalo o dorsal de Huincul, dividix la conca de Neuquén en dos parts.[5][6] La dorsal és una de les característiques més estudiades de la conca neuquina, donada la seua importància per a l'exploració i producció d'hidrocarburs.[6] Té una llongitut aproximada de 250 a 300 quilómetros (160 a 190 milles).[2][6] Hi ha hagut vàries idees sobre la naturalea d'esta estructura. En els anys 1970 i 1980 es va propondre que era una zona de falla transpresiva.[5][6] Més tart, Pángaro et al. la varen descriure com a compost de miges grabens invertides.[6] A l'est de la ciutat de Neuquén, la falla seguix aproximadament el curs superior del riu Negre. En esta regió, a lo llarc de la falla s'han format una série d'alts del zócalo i chicotetes conques de separació que reflectixen un moviment en el sentit de les agulles del rellonge.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ramos, V. A.; Riccardi, A. C.; Rolleri, E. O.(Decembre de 2004).«Llímits naturals del nort de la Patagonia».Revista de l'Associació Geològica Argentina.59(4): 785–786.ISSN 0004-4822.Consultat el 27 de març de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mosquera, Alfonso; Silvestro, José; Rams, Víctor; Alarcón, Martín(1 de juliol de 2011).«L'estructura de la Dorsal de Huincul».Geologia i recursos naturals de la província de Neuquén. Relatorio del XVIII Congrés Geològic Argentí.: 385–397.Consultat el 27 de març de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Kostadinoff, José; Gregori, Daniel; Raniolo, Daniel(2005).«Configuració geofísica-geològica del sector nort de la província de Riu Negre».Revista de l'Associació Geològica Argentina.60(2): 368-376.Consultat el 27 de març de 2018.
- ↑ Manuel Enrique Schilling; Richard WalterCarlson; AndrésTassara; Rommulo Vieira Conceição; Gustavo Walter Bertotto; Manuel Vásquez; Daniel Muñoz; Tiago Jalowitzki; Fernanda Gervasoni; Diego Morata (2017). The origin of Patagonia revealed by Re-Vos systematics of mantle xenoliths. Precambrian Research, volum 294: 15-32.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Mosquera, Alfonso; Rams, Víctor A.(31 d'agost de 2005).«Intraplate Foreland Deformation in the Neuquén Embayment».AAPG Annual Convention, Calgary, Alberta.Consultat el 27 de març de 2018.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Pángaro, Francisco; Pereira, Diego Martín; Micucci, Eduardo(2009).«El sinrift de la dorsal de Huincul, Conca Neuquina: evolució i control sobre l'estratigrafia i estructura de l'àrea».Revista de l'Associació Geològica Argentina.65(2): 265–277.ISSN 0004-4822.Consultat el 27 de març de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falla de Huincul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.