Anar al contingut

Placa de Nazca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Placa de Nazca
Mapa de les plaques tectòniques. La de Nazca es veu casi el centre, de color vert blavenc.

La placa de Nazca[1]o Nasca[2]és una placa tectónica oceànica que es troba en l'oceà Pacífic oriental, front a la costa occidental d'Amèrica del Sur, més específicament al front a la costa septentrional i central de Chile, la costa pacífica Colombiana i la totalitat del llitoral de Perú, Equador.

Té un àrea aproximada de 15,600,000 km².[3]

La vora oriental de la placa es troba dins d'en una zona de subducción baix la placa suramericana, lo que ha donat orige a la cordillera dels Andes i a la fossa de Perú-Chile. El llímit austral de la placa de Nazca sobre la placa antàrtica està format per la dorsal de Chile, i el llímit occidental en la placa del Pacífic per la dorsal del Pacífic Oriental. En el nort el llímit de la placa de Nazca en la placa de Cocos està format en gran part per la dorsal de Galápagos.[4]Els llímits en estes tres plaques oceàniques són divergents encara que abunden també trayectes transformantes.

En l'occident de la placa de Nazca, específicament en les zones d'unió entre les plaques, existixen tres microplacas. La de les illes Galápagos es troba en l'unió de les de Nazca, del Pacífic i de Cocos. La de Juan Fernández en la vora entre la del Pacífic, la de Nazca i l'Antàrtica, i la d'illa de Pasqua en el llímit entre Nazca i del Pacífic, una miqueta més al nort que la de Juan Fernández.

Extrem septentrional de la placa de Nazca en la dorsal divergent de Galápagos en roig. Al nort d'esta es troba la placa de Cocos.

La subducción de la placa de Nazca front a les costes suramericanes, zona que forma part del cridat cinturó de fòc del Pacífic, ha provocat que esta àrea siga altament sísmica i volcàica. cal destacar el gran terremot de Valdivia de 1960, la magnitut del qual de 9,5 MW,ha segut el més fort moviment telúric medit en instruments en l'història de la humanitat, en el qual s'ha estudiat la zona Sur de Chile i es va descobrir una microplaca cridada placa de Chiloé que s'estén des de la península de Arauco pel nort fins a la península de Taitao en la confluència de les plaques suramericana, de Nazca i antàrtica.

Toponímia

El nom placa Nazca deriva de la regió de Nazca, localisada al sur del Perú.

Dorsals asísmicas


Referències

  1. ↑ (2019) Oxford Atles of the World. 26ª edició (en en), Nova York: Oxford University Press, pp. 74. ISBN 978-0-19-006581-2.
  2. ↑ «Nazca o Nasca» (en es). FundéuRAE (28 de juliol de 2009). Consultat el 11 de novembre de 2025.
  3. ↑ «Sizes of Tectonic or Lithospheric Plates» (en en). About.com Geology. Archivat des de l'original, el 5 de juny de 2016. Consultat el 11 de novembre de 2025.
  4. ↑ Johnson, G. L.; Vogt, P. R.; Hey, R.; Campsie, J.(1976).«Morphology and structure of the Galapagos Rise».Marine Geology.(en en)