Pas de l'Indi
El pas de l'Indi[Nota 1] està situat en l'oceà Pacífic en la regió austral de Chile, al sur del golf de Penes. És un dels canals patagónicos principals, llongitudinals, de la Patagonia chilena. És la continuació cap al sur de l'angostura Anglesa.
Administrativamente pertany a la província Última Esperança de la XII Regió de Magallanes i l'Antàrtica Chilena.[1]
Des de fa aproximadament 6.000 anys les seues costes varen ser habitades pel poble kawésqar. Al començament del sigle XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.
Ubicació
És la continuació de l'angostura Anglesa cap al sur. Comença a la quadra de l'illot Harwood en coordenades </noinclude> i termina a la quadra de l'illa Foot en coordenades </noinclude>.[2]
La seua direcció general és nort-sur i el seu llarc de 17 milles. El pas corre entre la costa ferma de la Patagonia chilena cridat en eixa àrea promontori Exmouth i la costa oriental de la part central de l'illa Wellington.
En la costa de l'illa Wellington, en la partix nort del pas està situat port Edén, única localitat habitada de l'àrea.
En el pas hi ha alguns baixos fondos, illots i roques en aigües profundes a la seua entorn. Com és habitual deu navegar-se seguint el track senyalat en les cartes de navegació.[2]
Geologia i orografia
Són una successió de terres altes i barrancosas en numerosos cims i promontoris molt semblats entre sí. Les seues vetes i puntes terminen en forma abrupta. Lo anterior, unit al silenci i soletat de l'entorn fan d'estes illes i canals una de les regions més belles del planeta.
Les costes són acantilades i els seus canals, en general són nets i oberts, a on hi ha esculls estos estan invariablement marcats per sargazos.
Existixen altures prou notables que servixen per a reconéixer l'entrada als diferents sens, canals o baïes. Estes estan clarament indicades en les respectives cartes i rumbs de la regió.[3]
En el passat es va produir un afonament del territori provocat per la trobada, front a la península de Taitao, de tres plaques tectòniques: la de Naixca i l'Antàrtica que es mouen cap a l'est, i la Suramericana que es desplaça cap a l'oest. Esta situació va ocasionar un notori afonament de la vora de la placa Suramericana baixant els sols al seu nivell actual, lo que es pot comprovar per la fragmentació del territori i la penetració de la mar en els llocs afonats, sorgint gran cantitat d'illes.
Data de l'época terciaria; i és producte de la mateixa causa geològica que va fer aparéixer primer la cordillera de la Costa i després la dels Andes. En l'edat glacial, va prendre el seu aspecte actual sent la continuació cap al sur de la cordillera de la Costa.
És d'orige ígneo per la classe de roca que ho constituïx i pel seu relleu asprós i irregular, característic de les cadenes d'erupció.[3]
Vore també
Notes
- ↑ 1.- Es recomana llegir este artícul tenint a la vista un atles i/o les cartes de navegació de les zones que es mencionen. 2.- La descripció de les costes està feta de nort a sur.
Referències
- ↑ Magallanes, 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Institut Hidrogràfic, 1982, p. 109.
- ↑ 3,0 3,1 Institut Hidrogràfic, 1982, pp. 37,38.
Bibliografia utilisada
- (2018).«Governe de Chile - Regió de Magallanes».Consultat el 11 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paso del Indio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.