Canal Oest

El canal Oest és un dels canals patagónicos principals de la Patagonia chilena, és un canal colateral transversal. Separa l'illa Mare de Deu de l'illa Duc de York comunicant el canal Concepció en l'oceà Pacífic.

Administrativamente pertany a la província Última Esperança de la XII Regió de Magallanes i l'Antàrtica Chilena.

Des de fa aproximadament 6000 anys les seues costes varen ser habitades pel poble kawésqar. Al començament del XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.

Història

A contar de 1520, en el descobriment del estret de Magallanes, poques regions han segut tan explorades com la dels canals patagónicos. En les cartes antigues la regió de la Patagonia, entre els paralels 48° i 50° Sur, apareixia ocupada casi exclusivament per una gran illa denominada “Campana” separada del continent per el “canal de la nació Calén”, nació que es va supondre va existir fins al XVIII entre els paralels 48° i 49° de latitut sur.

Des de mediats del XX eixos canals són recorreguts en seguritat per grans naus de totes les nacions, gràcies als numerosos reconeiximents i treballs hidrogràfics efectuats en eixes perilloses costes . Per més de 6.000 anys estos canals i les seues costes han segut recorregudes pels kawésqar, indígenes, nómades canoeros. Hi ha dos hipòtesis sobre la seua arribada als llocs de poblament. Una, que procedien del nort seguint la ruta dels canals chilotes i que varen travessar cap al sur creuant l'istme d'Ofqui. L'atra és que procedien des del sur i que a través d'un procés de colonisació i transformació de poblacions caçadores terrestres, procedents de la Patagonia Oriental, varen poblar les illes de l'estret de Magallanes i varen pujar pels canals patagónicos fins al golf de Penes. Al començament del XXI este poble havia segut pràcticament aniquilat per l'acció de l'home blanc.

Aspecte de les costes

Les costes que lo circundan són en general baixes, especialment les del costat nort, per lo que des de la distància el canal té un aspecte més ample de lo que és en la realitat. Les seues vetes i puntes terminen en forma abrupta. Lo anterior, unit al silenci i soletat de l'entorn fan d'estes illes i canals una de les regions més belles del planeta.

Les costes són acantilades i els seus canals en general són nets i oberts, a on hi ha esculls estos estan invariablement marcats per sargazos.

Existixen altures prou notables que servixen per a reconéixer l'entrada als diferents sens, canals o baïes. Estes estan clarament indicades en les respectives cartes i rumbs de la regió. La costa nort té cerros desolats de color plomizo i en vegetació només en els llocs abrigats del vent NW i W. Té cims de 481 metros, cerro Manassero, i de 900 metros, mont Tarleton. La costa sur presenta en tota la seua llongitut chicotetes escotaduras de fins a 2 milles de sac. En ella es troba el mont Vallejo de 829 metros d'altura.

Bibliografia utilisada

• (2018).«Governe de Chile - Regió de Magallanes».Consultat el 11 d'abril de 2018.