Canals chilotes
Els canals chilotes [Nota 1] són un conjunt de canals, ubicats en la regió sur de Chile, que comprenen aproximadament quatre graus de latitut, des del sen de Reloncaví fins a la península de Taitao.
Les marees de fins a huit metros d'amplitut, que succeïxen en alguns llocs, fan que les seues aigües pugen i baixen molt ràpidament, moviments que originen fortes corrents de fluix i refluix en la majoria dels canals. Lo anterior redunda que la seua navegació siga de major cuidat que la navegació dels canals patagónicos i fueguinos. El perill d'encallar és freqüent. Són relativament baixos i les seues riberes són suaus i sembrades de baixos fondos blans, d'arena o fango en mescla de cudols.[1]
Administrativamente depenen de la Regió dels Lagos, províncies de Chiloé, Llanquihue i Palena[2] i de la regió d'Aysén, província d'Aysén.[3]
La zona de Chiloé i illes aledaño, el canal de Chacao i el sen de Reloncaví eren habitades pel poble seminómade cridat cunco i des del sur del sen de Reloncaví fins a la península de Taitao per bandes de caçadors recolectors cridats chonos. Cap a fins del XVIII, el poble dels chonos hi havia ya desaparegut, mesclant-se definitivament en la població chilota.[4]
Recorregut
Els canals chilotes es formen entre les costes i illes que comencen en el sen de Reloncaví i terminen en la península de Taitao. Entre estos hi ha dos importants pel seu tràfic marítim: el de Chacao i el Moraleda. El restant són canals secundaris.
Encara que totalment distints dels canals patagónicos, també són d'una bellea difícil de descriure. A diferència de la soletat dels patagónicos, estos tenen l'atractiu de la permanent activitat que presenten pel tràfic d'embarcacions que es desplacen en totes direccions, unint les innumerables localitats que hi ha en la zona. Lo anterior és especialment notable en els canals que es formen al voltant de l'illa Gran de Chiloé.[5]
Canals principals i secundaris
Les costes de la regió de Llanquihue i Chiloé són en general molt tendides lo que sumat a les grans amplitut de les marees fa que en les bajamares es produïxquen grans desplayes. Estos desplayes dificulten la navegació pel perill de cometre errors en les situacions de les naus, pero per una atra part es presten favorablement per a la carena de bucs i embarcacions i fins a per a les construccions de naus.
Pel seu tràfic, hi ha dos canals principals: el canal de Chacao que separa la província de Llanquihue de la costa nort de l'illa Gran de Chiloé i el canal Moraleda que corre de nort a sur per l'orient del archipèlec de les Guaitecas i archipèlec dels Chonos. El restant es consideren canals secundaris.
Entre els canals secundaris es poden mencionar els numerosos passos i canals que separen l'illa Gran de Chiloé de les illes adjacents a la seua costa oriental: Caucahué, Quicaví, Chauques, Dalcahue, Quinchao, Apiao, Lemuy, De Yal, Queilén, Chiguao, Yelcho, Laitec, San Pedro i Huamblad.
Els canals travessers de les illes Guaitecas i Chonos que comuniquen el canal Moraleda en l'oceà Pacífic són: Tuamapu, King, Ninualac, Darwin, Pulluche i Chacabuco.
En la costa oriental del golf d'Ancud existixen els següents canals secundaris: Llanchid, Hornopirén, Cholgo, Marilmó, Comau i el canal Desertor que separa el golf d'Ancud del golf Corcovado. Després continuen cap al sur els canals Chaulinec i Apiao. En la costa oriental del golf Corcovado es troba el canal Refugi.
Entre la costa oriental del canal Moraleda i la costa continental es troben els següents canals: Jacaf, Frodden, Oelckers, Puyuguapi, Ferronave i Pilcomayo.
En la costa continental, en el tram que comença en el canal Pilcomayo i termina en l'istme d'Ofqui es troben els canals Rodríguez i Costa.[6]
Història
- Artícul principal → Història de la Patagonia.
La regió es creu que va estar habitada des de fa uns 6000 anys per indígenes que varen aplegar per via terrestre des del centre de Chile i que per mig d'embarcacions varen passar a l'illa Gran de Chiloé. Hi ha uns atres que postulen que l'arribe es va produir des del sur a través del istme d'Ofqui.
Els vestigis humans més antics estan datats en 5000-6000 anys i es varen trobar baix una vivenda en Pont Quilo en la comuna d'Ancud. Estos primers indígenes, que varen poblar fins al Golf de Penes, són coneguts com chonos, poble extinguit per l'home blanc a fins del sigle XVIII.
Vore també
Notes
- ↑ Es recomana llegir este artícul tenint a la vista un atles i/o les cartes de navegació de les zones que es mencionen.
Referències
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1981, pp. 45,46,47.
- ↑ Els Lagos, 2018.
- ↑ Aysén, 2018.
- ↑ Ser, 2016.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1981, p. 47.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1981, pp. 46,47.
Bibliografia utilisada
- (1981) Rumb de la Costa de Chile Volum II, 5 edició, Institut Hidrogràfic de l'Armada.
- Fitz Roy (1839). Robert Fitz Roy (ed.). Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the second expedition, 1831-36, under the command of Captain Robert Fitz-Roy, R. N. (en anglés), Londres: Henry Colburn.
- (2018).«Governe de Chile - Regió dels Lagos».Consultat el 11 d'abril de 2018.
- (2018).«Governe de Chile - Regió d'Aysén».Consultat el 11 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canales chilotes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.