Baïa Shark

La baïa Shark és una gran baïa de la costa índica d'Austràlia que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1991. Se situa en la regió de Gascoyne, en l'estat d'Austràlia Occidental. La seua localisació, a més de 800 quilómetros al nort de Perth, es tracta del punt més occidental d'Austràlia. Va ser batejada per William Dampier, un dels primers europeus que va visitar Austràlia, en juliol de 1699. La baïa Shark va ser el primer territori australià chafat per europeus, honor que va correspondre a Dirk Hartog en 1616. La llengua occidental de la baïa és cridada Denham Sound.

La denominació de «baïa Shark» pot referir-se a:

la pròpia baïa, junt en les seues penínsulas i les seues numeroses illas;
l'homònim comtat de Baïa Shark;
l'àmbit de la baïa Shark declarada Patrimoni de la Humanitat;
el Parc Marí de Baïa Shark.

L'àrea està habitada per una població de menys de 1000 persones i comprén un llitoral de més de 1500 km. Una mija dotzena de chicotetes comunitats, que formen esta població, ocupen menys del 1% de l'àrea total.

Patrimoni de la Humanitat

La pròpia baïa cobrix un àrea de 10 000 km², en una profunditat mija de 10 metros. Està dividida per bancs superficials i té moltes penínsules i illes. El llitoral té més de 1500 km de llongitut. Està localisat en la zona de transició entre les tres majors regions climàtiques i entre les dos majors zones botànicas. l'illa Dirk Hartog és de major importància històrica degut a que els primers exploradors varen desembarcar en ella.

Shark Bay és un àrea de gran importància zoológica. És llar d'uns 10 000 dugongos (vaques marines) i hi ha molts delfins, particularment en Monkey Mia. L'àrea alberga 26 espècies amenaçades de mamífers australians, més de 230 espècies d'aus i prop de 150 espècies de reptilés. És una important terra per a la reproducció i la crío de peixos, crustacis i cnidarios. Hi ha 323 espècies de peixos, en molts tiburonés i ralles.

Alguns delfins de nas de botella en baïa Shark mostren l'únic cas conegut d'utilisació de ferramentes en mamífers marins (aparte de les llúdries marines): protegixen el seu pico en una esponja mentres busca menjar en el fondo arenenc de l'mar. Aparentment, les mares ensenyen a les seues crío a fer açò.

La baïa Shark té el major àrea coneguda de praderies marines, que cobrix més de 4000 km² de la baïa. Inclou el Wooramel Seagrass Bank de 1030 km², el banc d'herba marina més gran del món. La baïa Shark també té el major número d'espècies d'herba marina registrat en un mateix lloc; s'han trobat dotze espècies, en més de nou convivint conjuntament en alguns llocs.

En Hamelin Pool, al sur de la baïa, les cianobacterias formen alguns dels eixemples més diversos i abundants d'estromatolitos actius del món.

La baïa Shark va ser reconeguda com un lloc Patrimoni de la Humanitat en 1991. El lloc cobrix un àrea de 23 000 km². Inclou moltes zones protegides i reserves de conservació, com el Parc Marí de Baïa Shark, Parc Nacional Francois Peron, Reserva Marina Natural de Hamelin Pool, Reserva Natural Zuytdorp i numeroses illes protegides. Denham i Useless Loop es troben dins dels llímits del lloc pero han segut exclosos específicament d'ell. La baïa Shark va ser la primera en ser classificada en la llista australiana de llocs Patrimoni de la Humanitat.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Baïa Shark.

Web oficials

Informació adicional

Centre de Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco: Baïa Shark, Austràlia Occidental

Este artícul conté una traducció derivada de «Bahía Shark» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.