Oceà mundial
Oceà mundial o oceà global (de les expressions angleses world ocean i global ocean) és el sistema interconectado de masses d'aigua oceàniques o marines de la Terra. Comprén la major part de la hidrosfera. L'expressió «oceà planetari» s'utilisa més habitualment en planetología per a denominar a la massa oceànica de qualsevol planeta oceànic.
L'unitat i continuïtat de l'oceà mundial, en un intercanvi relativament lliure entre les seues parts, és de fonamental importància per a l'oceanografia.[1] Està dividit en vàries zones oceàniques principals que estan delimitades pels continents i que tenen diferents característiques oceanogràfiques. Estes divisions són: l'oceà Atlàntic, l'oceà Àrtic (a voltes considerat com una mar de l'Atlàntic), l'oceà Índic, l'oceà Pacífic i l'oceà Antàrtic o Austral (a voltes, considerat solament la partix sur dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic). A la seua volta, les aigües oceàniques estan intercaladas per molts marés més menuts i atres cossos d'aigua.
L'oceà mundial ha d'haver tingut una o una atra forma d'existència en la Terra des dels primers eones (orige de l'aigua en la Terra),[2] i va ser essencial per al orige i el desenroll de la vida. La seua forma no ha segut constant, ya que la deriva continental l'ha anat canviant contínuament (en l'escala de temps geològic —tectónica de plaques—). Per al periodo (finals del Paleozoico i començos del Mesozoico) en que la major part de les terres emergides formaven un únic continent, que els paleogeólogos denominen Pangea («tota la terra»), es denomina Panthalassa («tota la mar») a eixe oceà únic. En distintes ocasions de l'història geològica s'han format supercontinentes i superocéanos.
La percepció de la seua existència es remonta a l'antiguetat clàssica, quan li'l divinizaba (Ώκεανός -Okeanós-). L'acunyament del concepte contemporàneu de «oceà mundial» es deu al oceanógrafo rus Yuly Shokalsky,[3] que va utilisar l'expressió en la seua obra Oceanografia (1917) per a descriure lo que és bàsicament un oceà continu i únic, que cobrix la major part de la Terra i rodeja totes les masses continentals.
Mentres que continu, l'oceà mundial es pot visualisar com centrat en l'oceà Antàrtic. L'Atlàntic, Índic i Pacífic poden ser vists com a grans baïas o lòbuls estenent-se cap al nort des de l'oceà Antàrtic. Més al nort, l'Atlàntic s'obri en l'oceà Àrtic, que està conectat en el Pacífic pel estret de Bering:
- L'oceà Pacífic, el major dels oceans, s'estén cap al nort des de l'oceà Austral fins a l'oceà Àrtic. S'estén en la brecha compresa entre Austràlia, Àsia, Amèrica i Oceania. L'oceà Pacífic troba a l'Atlàntic al sur del d'Amèrica del Sur, en el veta de Forns.
- L'oceà Atlàntic, el segon més gran, s'estén des de l'oceà Antàrtic, entre Amèrica del Sur, Àfrica, Amèrica del Nort i Europa, fins a l'oceà Àrtic. L'Atlàntic es reunix en l'oceà Índic al sur d'Àfrica, en el veta Agulhas.
- L'oceà Índic s'estén cap al nort des de l'oceà Antàrtic fins a l'Índia, entre Àfrica i Austràlia. L'oceà Índic s'unix en l'oceà Pacífic a l'est, prop d'Austràlia.
- L'oceà Antàrtic és l'oceà que rodeja a l'Antàrtida, dominat per la corrent circumpolar antàrtica, en general, la mar al sur dels 60° de latitut sur. L'oceà Austral està parcialment cobert per la banquisa, que varia estacionalmente. L'oceà Antàrtic és el segon més menut dels cinc oceans en nom.
- L'oceà Àrtic és el més menut dels cinc. S'unix a l'Atlàntic prop de Groenlàndia i Islàndia, i s'unix al Pacífic en l'estret de Bering. Està localisat sobre el Pol Nort, tocant Amèrica del Nort en el hemisferi occidental i Escandinavia i Àsia en el hemisferi oriental. L'oceà Àrtic està parcialment cobert per la banquisa, que varia estacionalmente. Algunes autoritats no consideren que l'oceà Àrtic siga un verdader oceà, ya que està en gran part rodejat per terra, en solament un escàs intercanvi d'aigua en els atres oceans. En conseqüència, és considerat per alguns com una mar de l'Atlàntic, conegut com la «mar Mediterrànea Àrtica» o «mar Àrtica».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Spilhaus, Athelstan F. 1942 (Jul.). «Maps of the whole world ocean». Geographical Review (American Geographical Society). Vol. 32 (3): pag. 431-35.
- ↑ Drake, Michael J. (April 2005). "Origin of water in the terrestrial planets". Font citada en Origin of water on Earth
- ↑ Oceanography. Font citada en en:Yuly Shokalsky
- Este artícul conté una traducció derivada de «Océano mundial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.