Oceanografia química
La oceanografia química és l'estudi de la química marina: el comportament dels elements químics dins dels oceàs. L'oceà és l'únic que conté - en major o menor cantitat - casi tots els elements de la taula periòdica.
Gran part de l'oceanografia química descriu els cicles de tals elements tant en la pròpia mar com en atres esferes del sistema terráqueo (vore cicle biogeoquímic). Eixos cicles es caracterisen tant com fluixs quantitatius, entre constituents reservorios definits dins del sistema oceànic i com temps de residència dins de l'oceà. De particular significancia global i climàtica són els cicles dels elements actius biològicament, tals com el cicle del carbono, el cicle del nitrogen i el cicle del fòsfor tant com els que són traça com el ferro.
Una atra àrea important d'estudi en oceanografia química és el comportament dels isòtops (vore geoquímica d'isòtops) i cóm poden ser utilisats com traçadores dels processos oceanogràfics i climàtics passats i presents. Per eixemple, l'incidència de el 18O (l'isòtop pesat de l'oxigen 16) pot usar-se com a indicador de l'extensió del Indlandsis polar, i els isòtops del bor són indicadors claus dels continguts de pH i de CO2 en els oceans en el passat geològic.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Oceanografía química» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.