Gestió dels recursos naturals
La gestió dels recursos naturals, o administració dels recursos naturals —com aigua, sols, plantes, animals, mineralés o gas— és el maneig d'estos recursos: el seu aprofitament, explotació, conservació i, cas d'haver-se deteriorat, restauració. Una gestió correcta dels recursos naturals és la que permet gojar-los a les generacions presents i futures, sense agotar-los ni deteriorar-los (mayordomía o el seu equivalent en anglés stewardship).
La gestió dels recursos naturals s'ocupa de la manera en que les persones i els paisages naturals interaccionen. Reunix la planificació dels usos del sol, gestió de l'aigua, conservació de la biodiversitat, i la futura sostenibilitat d'activitats com agricultura, mineria, turisme, peixca i silvicultura. Reconeix que les persones i les seues vides depenen de la salut i productivitat dels territoris, i les seues accions com a gestors d'estos recursos tenen una funció crítica en mantindre dites salut i productivitat.[1]
La gestió dels recursos naturals se centra específicament en una comprensió científica i tècnica de la ecologia en la que s'inserten i la seua capacitat de sustente a la vida humana, animal i vegetal.[2] La gestió ambiental també és similar a la gestió dels recursos naturals. En contexts acadèmics, la sociologia dels recursos naturals es relaciona estretament en la gestió dels recursos naturals, pero és una matèria distinta.
Un atre concepte similar és el d'explotació econòmica o explotació dels recursos naturals. La diferència és que la gestió dels recursos naturals intenta mantindre la cantitat i calitat dels recursos indefinidament, mentres que l'explotació econòmica pot estar solament orientada a extraure beneficis sense preocupar-se de les conseqüències.[3]
Història
[editar | editar còdic]
L'émfasis en la sostenibilitat pot rastrejar-se en intents primerencs per a entendre la naturalea ecològica de les pastures nortamericanes en el XIX tardà, i el moviment de conservació del recurs en la mateixa época.[4][5] Este tipo d'anàlisis va consensuar en el XX que les estratègies de conservació no havien segut eficaces en detindre la disminució de recursos naturals. Un plantejament més integrat va reconéixer cóm s'entremesclaven aspectes socials, culturals, econòmics i polítics en la gestió d'estos recursos.[6] Una forma més holística, nacional i inclús mundial, va sorgir de la Comissió Brundtland i la defensa del desenroll sostenible.
En 2005 el Govern de Nova Gales del Sur (un estat australià) va establir un Estàndart de Calitat en la Gestió de Recursos Naturals, per a millorar la consistència de les actuacions de gestió. Dit estàndar es basava en un enfocament de gestió adaptativa.[7]
En els Estats Units, l'àrea més activa en la gestió de recursos naturals és l'administració de fauna i flora, a sovint associada en ecoturismo i administració de pastures. En Austràlia, el repartiment de l'aigua, com el Pla de conca del Murray-Darling o les conques hidrogràfiques, també és significatiu.
Règims de propietat
[editar | editar còdic]Els plantejaments de la gestió de recursos naturals poden categorizarse segons les classes i drets dels interessats:
- Propietat estatal: la propietat i el control sobre l'us dels recursos es troben en mans de l'Estat. Els individus o grups solament poden utilisar els recursos si conten en el permís de l'Estat. Alguns eixemples nortamericans són els boscs nacionals, els parcs nacionals i les reserves militars. En atres països, les reserves naturals.
- Propietat privada: qualsevol propietat d'una persona física o jurídica. Tant els beneficis dels recursos com els possibles imposts en els que estiguen gravats corresponen al propietari. Els terrenys privats són l'eixemple més habitual.
- Propietat comunal: els recursos pertanyen a un grup de persones. Els grups en estes propietats poden ser de molt variats tamanys, naturalea o estructures, per eixemple els naixcuts en un poble. Un eixemple de propietat comunal són els boscs comunitaris.
- Accés obert: no hi ha un amo definit dels recursos. Cada usuari potencial té la capacitat d'utilisar-ho com desige. Estos recursos són els més explotats. Es diu que «Lo que és de tots no és de ningú». Un eixemple és la peixca en un llac. La terra comuna pot existir sense propietat, en el cas de la qual en el Regne Unit recau en una autoritat local.
- Híbrit: molts règims de propietat de recursos naturals contindran parts de més d'un dels règims descrits, aixina que els gestors de recursos naturals deuen tindre en conte l'impacte de règims híbrits. Un eixemple de gestió híbrida és la gestió de vegetació nativa en Nova Gales del Sur, Austràlia, a on la llegislació reconeix un interés públic en la preservació de la vegetació nativa, pero a on la majoria d'esta vegetació nativa creix en terrenys privats.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Resilient landscapes and communities managing natural resources in New South Wales» (PDF). Nrc.nsw.gov.au. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2012. Consultat el 27 d'octubre de 2014.
- ↑ «Natural Resource Management».
- ↑ Sexton, Danièle (2002). GESTIÓN SOCIAL DE LOS RECURSOS NATURALES I TERRITORIOS, Equador: RURALTER, p. 5.
- ↑ «Geog 175: Topics in the History of Natural Resource Management: Spring 2006: Rangelands». Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2007.
- ↑ «Sant Francisco State University: Department of Geography: GEOG 657/ENVS 657: Natural Resource Management: Biotic Resources-Natural Resource Management and Environmental History». Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2008.
- ↑ (2005).Natural Resources Forum.29(3)
- 199–212.doi:10.1111/j.1477-8947.2005.00130.x.
- ↑ NSW Govern 2005, Estàndart per a Calitat Administració de Recurs Natural, NSW Comissió de Recursos Naturals, Sydney
- ↑ «Native Vegetation Act 2003». Environment.nsw.gov.au. Consultat el 27 d'octubre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gestión de los recursos naturales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.