Anar al contingut

Funga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Funga
Proposta de les 3 F: Flora, Fauna i Funga
Vore també: Micobiota

La paraula Funga és un terme utilisat per a referir-se al conjunt d'espècies de foncs presents en un lloc en particular (p. eix. La Funga de Mèxic), i se li considera paralel als conceptes de flora i fauna. Va ser amprat en primera instància per Gravesen,[1] per a referir-se a les espècies de foncs associades a un caseta ecològica específic. No obstant, el terme seria propost formalment per Kuhar, Furci, Drechsler-Sants i Pfister,[2] els qui delimitarien el seu actual significat.

Este terme és de suma importància en matèria de conservació, ya que otorga un lloc únic als foncs dins de la diversitat biològica, i independisa a la micología de la botànica i zoologia, evitant l'inclusió de les espècies fúngicas dins de la flora o fauna.[3]

Història

Portada de Flora Lapponica
Portada de Fauna Svecica
Jean-Jacques Paulet (1740-1826), micólogo francés que va separar per primera volta a l'estudi dels foncs del de plantes

Des del primer terç de el XVIII, els térmens de "fauna" i "flora" han segut àmpliament utilisats per a compilar a les espècies d'animals i plantes respectivament d'algun lloc, existint evidència d'açò en obres de Linneo, tals com Flora Lapponica, publicada en 1737,[4] i Fauna Svecica publicada en 1746.[5] No obstant, no existixen antecedents antics sobre l'us d'un concepte semblant per als foncs, puix en un principi eren considerats dins dels tractats botànics. El primer intent per separar als foncs de les plantes seria donat per Jean-Jacques Paulet, qui en 1775 falcaria en la seua obra Traité complet sur els champignons[6] la paraula "Mycologie" per a referir-se a la branca de la botànica encarregada de l'estudi dels foncs. Per la seua banda, Christiaan Hendrik Persoon introduiria en 1797 el terme "Fungorum" en el seu tractat clàssic Tentamen dispositionis methodicae fungorum" per a fer alusió als foncs en plural.[7] Abdós térmens serien usats a lo llarc de el XIX, en obres clàssiques com Systema mycologicum d'Elias Magnus Fries (1821)[8] i Sylloge fungorum omnium husque cognitorum de Pier Andrea Saccardo (1892).[9] D'igual manera Mills Joseph Berkeley popularisa el concepte propost per Paulet, conseguint aixina afiançar en el quint volum de The English Flora (1836)[10] a la paraula micología com la ciència de l'estudi dels foncs, designant també el terme de "micólogo" a tot aquell científic dedicat a la micología. cal resaltar que fins a eixe moment, aun cuando existia la noció de que els foncs eren sumament distints a les plantes, sempre se'ls va considerar com un grup estrany dins de les mateixes.

Mills Joseph Berkeley (1803–1889), micólogo i botànic britànic que falcaria els térmens de "micología" i "micólogo"

No seria fins a 1969 quan gràcies a Robert Whittaker, els foncs serien finalment separats en sentit filogenético, sistemàtic i taxonòmic de les plantes, ubicant-los en un regne individual, nomenat com "Fungi".[11] No obstant, dit nom correspondria únicament a l'identitat taxonómica del conjunt que conformen tots els foncs existents dins de l'arbre de la vida, ya que és estrictament per a fins taxonòmics, i no pot aplicar-se per a senyalar la comunitat de foncs d'algun lloc[2] (p. eix. "Fungi de Mèxic" seria incorrecte). Per açò es varen escomençar a utilisar térmens com "Mycoflora" o "Mycobiota" per a solucionar esta carència, trobant aixina títuls contemporàneus clàssics que fan us de dits conceptes, tals com Mycoflora Australis de Rolf Singer (1969),[12] o Els foncs del Edén Quintana Roo: Introducció a la micobiota tropical de Mèxic de Gastón Guzmán (2003).[13] De qualsevol manera, cap d'estos térmens va ser adoptat de manera generalisada i el debat per la busca d'un millor terme va permanéixer entre els micòlecs, principalment perque abdós conceptes resultaven massa tècnics i poc entendibles com per a poder ser familiarizados per un públic general, i ademés, en el cas de micoflora, es mantenia la concepció de que els foncs formaven part del regne de les plantes.[2][14]

Whittaker separaria definitivament en 1969 als foncs de tots els demés sers vius, creant per a això al regne Fungi
La Fundació Fungi propondria formalment en 2018 el terme "Funga" per a referir-se al conjunt de foncs d'un lloc particular.

És per lo anterior que en l'any 2000, Suzanne Gravesen propondria finalment un terme exclusiu per als foncs que anara l'equivalent de flora i fauna, falcant aixina el primer concepte de funga,[1] el qual ademés presentava una millora sobre els anteriors, ya que no era una paraula composta, i era de fàcil memorisació.[2][3] En aquella ocasió, Gravesen va definir a la funga com aquelles espècies de foncs vinculades a una caseta ecològica particular, i li va utilisar per a emmarcar al conjunt d'espècies associades a material de construcció danyat per l'aigua.[1] Empero, el terme no es va afiançar entre el gust de la comunitat científica, puix únicament va ser utilisat en cinc publicacions fins a abans de la seua proposició formal, la qual aplegaria en el 2018, gràcies a l'iniciativa "Fauna, Flora & Funga" (FF&F), efectuada per un grup de micòlecs liderats per la Fundació Fungi. El terme funga va ser finalment delimitat, en paralel a fauna i flora, com l'expressió concreta per a denominar a la comunitat de foncs d'un àrea particular, en una publicació de Kuhar, Furci, Drechsler-Sants i Pfister en la revista de l'Associació Internacional de Micología (IMA, per les seues sigles en anglés)[2]


Actualment l'us de la paraula "funga" s'ha popularisat no solament dins de la comunitat científica, sino que s'ha expandit cap al públic general, ya que la seua validació ha segut acompanyada per una gran cantitat d'esforços de divulgació científica per a promoure el seu us, els quals fan recalcament en l'importància del concepte per a promoure la conservació dels foncs al mateix nivell que el de plantes i animals.[15] Dins d'estos esforços poden destacar-se aquells fets per la Fundació Fungi, els qui per mig de l'us de rets socials han masificado l'alcanç del concepte de funga i varen ajudar a popularisar-ho de manera senzilla i cridanera.[16][17]

Funga nativa i introduïda

La funga de qualsevol lloc o regió està generalment confeccionada per les condicions biòtiques i abióticas que presente el seu ambient, tals com el clima, sol, vegetació associada, règim de pluges, humitat relativa, entre unes atres. No obstant, existixen algunes espècies de foncs que no necessàriament obedixen a açò, i el seu desenroll en un lloc està determinat en realitat per causes antropogénicas.[18] En este sentit, seguint els conceptes biogeográficos sobre la distribució de les espècies, trobem dos tipos de funga:[19]

  • Funga nativa: Aquelles espècies de foncs que estan presents dins de la seua zona de distribució original. Estes espècies responen a les condicions ecològiques predominants en dita regió, i per això, la seua presència en la mateixa es deu als processos intrínsecs de l'ecosistema, o en atres paraules, a les condicions que tinga el lloc sense que el ser humà intervinga. Els foncs inclosos en este rubro se'ls coneix com espècies natives. D'igual manera, dins de l'enquadrament de la funga nativa hi ha diferents tipos d'espècies, existint algunes en zones de distribució molt restringida, fins a unes atres que poden presentar-se de forma natural en vàries parts del món. De lo anterior es desprenen els següents conceptes de distribució d'una espècie nativa:[20]


  • Funga introduïda: Aquelles espècies de foncs que es troben fòra de la seua zona de distribució original, pel transport dels seus individus pel ser humà. Si be les espècies ací incloses no deuen la seua presència als factors ambientals, poden establir-se de manera òptima en un ambient distint al seu. Els foncs d'este rubro són coneguts com espècies introduïdes.
    Similar al cas anterior, existixen tipos d'espècies introduïdes, tenint aixina a foncs exòtics i invasores. Els primers són aquells dels que es reconeix el seu desenroll fòra dels seus llímits originals, pero es desconeixen els seus efectes sobre la funga nativa, mentres que els segons corresponen a espècies que causen un dany en la comunitat autòctona de foncs.[36] Un eixemple d'espècie fúngica exòtica pot trobar-se en Aureoboletus projectellus, la qual és nativa de Norteamérica, i recentment s'ha dispersat fins a Europa Central, distribuint-se cada volta més ràpit en esta regió, pero encara no s'han evaluat els efectes d'açò els boscs de la zona.[37] Sobre foncs invasores, una de les espècies més notables és Amanita muscaria, la qual aun cuando es considera com una espècie cosmopolita, s'identifica com introduïda en Sudamérica i Oceania, existint evidència de que la seua presència té efectes adversos per a la funga nativa dels boscs de encino de Colòmbia[38] i Nova Zelanda.[39]
    • Aureoboletus projectellus (espècie exòtica)
      Aureoboletus projectellus (espècie exòtica)
    • Amanita muscaria var. flavivolvata (espècie invasora)
      Amanita muscaria var. flavivolvata (espècie invasora)


    Referències

    1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Microbiology on indor Air '99 - What is New and Interesting? An Overview of Selected Papers Presented in Edinburgh, August, 1999».Indoor Air.2(10)doi:10.1034/j.1600-0668.2000.010002074.x.
    2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Delimitation of Funga as a valid term for the diversity of fungal communities: the Fauna, Flora & Funga proposal (FF&F)».IMA Fungus.9(2)
      71-74.doi:10.1007/BF03449441.
    3. ↑ 3,0 3,1 «Funga anf fungarium».IMA Fungus.1(9)
      9.doi:10.1007/BF03449321.
    4. ↑ Linnaeus, C. (1737). Flora lapponica, Amsterdam: Salomonem Schouten.
    5. ↑ Linnaeus, C. (1746). Fauna Svecica, Estocolm: Sumtu & Literis Direct. doi:10.5962/bhl.title.46380.
    6. ↑ Paulet, J.-J. (1775). Traité complet sur els champignons, Paris: Nationale excutive du Louvre. doi:10.5962/bhl.title.5417.
    7. ↑ Persoon, C. H. (1797). Tentamen dispositionis methodicae fungorum in classes, ordines, genera et famílies, Paris: Lipsiae. doi:10.5962/bhl.title.42674.
    8. ↑ Fries, E. M. (1821). Systema mycologicum : sistens fungorum ordines, genera et species, huc usque cognitas, quas ad normam methodi naturalis determinavit, Lund: Ex Officina Berlingiana. doi:10.5962/bhl.title.5378.
    9. ↑ Saccardo, P. A. (1892). Sumptibus Auctoris (ed.). Sylloge fungorum omnium hucusque cognitorum., Pàdua: Pata VII. doi:10.5962/bhl.title.5371.
    10. ↑ Berkeley, M. J. (1836). The English Flora. Class XXIV Cryptogamia, Londres: Longman, Hurst, Rees, Orme, Brown, and Green. doi:10.5962/bhl.title.6340.
    11. ↑ «New Concepts of Kingdoms of Organisms».Science.163(3863)
      150-160.doi:10.1126/science.163.3863.150.
    12. ↑ Singer, R. (1969). Mycoflora Australis, Austràlia: Lehre, Cramer.
    13. ↑ 13,0 13,1 Guzmán, G. (2003). Els Foncs del Edén Quintana Rosegue: Introducció a la micobiota tropical de Mèxic, Xalapa: INECOL-CONABIO.
    14. ↑ «Mycobiota, Mycota or Funga?».Mycological Research.104(11)
    15. ↑ «Llegislació i espècies protegides: fauna, flora i ¿funga?».Revista de Biologia Tropical.(3)doi:10.15517/RBT.V0I3.37415.
    16. ↑ «Conta de instagram de la Fundació Fungi».
    17. ↑ «Conta de facebook de la Fundació Fungi».
    18. ↑ (2008) «Ecological impacts of senar-indigenous invasive fungi as forest pathogens», Ecological Impacts of Senar-Native Invertebrates and Fungi on Terrestrial Ecosystems, Dordrecht: Springer, pp. 81-96. doi:10.1007/978-1-4020-9680-8_6.
    19. ↑ Morrone, J. J.; Escalante, T. (2016). «Distribució geogràfica de taxónes», Introducció a la biogeografía, Facultat de Ciències, UNAM - Les Prenses de Ciències, pp. 101-128.
    20. ↑ Spellenberg, I. F.; Sawyer, {{{nom2}}} (1999). An introduction to applied biogeography, Cambridge: Cambridge University Press.
    21. ↑ «Phylogenetic relationships among species of Leotia (Leotiales) based on ITS and RPB2 sequences».Mycological Progress.3(3)doi:10.1007/s11557-006-0094-8.
    22. ↑ «Leotia lubrica (Leotiaceae, Ascomycota) found in Patagonia, Argentina».Darwiniana.1(2)doi:10.14522/darwiniana.2013.12.523.
    23. ↑ «Studies in discomycetes: genus Leotia persoon».International Journal of Life Sciences.Número especial(A7)
    24. ↑ 24,0 24,1 «First record of Leucoagaricus lilaceus (Agaricales: Agaricomycetes) in Mexico».Studies in Fungi.3(1)
      187-191.doi:10.5943/sif/3/1/19.
    25. ↑ «Leucoagaricus lilaceus (Agaricaceae) a poorly known Neotropical agaric».Mycotaxon.107(1)
      473-481.doi:10.5248/107.473.
    26. ↑ a_Paraguay «Nou registre de Leucoagaricus lilaceus Singer (Agaricomycetes - Agaricaceae) per a Paraguay».Reportes Científics de la FACEN.4(2)
      11-14.
    27. ↑ Exeter, R. L.; Norvell, {{{nom2}}}; Cázares, {{{nom3}}} (2006). Ramaria of the Pacific Northwestern United States, Oregon: U.S. Department of the Interior, Bureau of Land Management, Salem Distric, p. 103.
    28. ↑ «Espècies de Gomphales comestibles en el municipi de Vila del Carbó Estat de Mèxic».Revista Mexicana de Micología.31doi:10.33885/sf.2010.3.1056.
    29. ↑ «Nous registres de Basidiomycota per a Jalisco, Mèxic».Acta Botànica Mexicana.103doi:10.21829/abm105.2013.226.
    30. ↑ 30,0 30,1 «Lactarius chiapanensis - The Global Fungal Ret List Initiative».
    31. ↑ «New and interesting species of Lactarius from Mexico, including scanning electron microscope observations».Mycotaxon.57
    32. ↑ «Lactifluus (Russulaceae) diversity in Central America and the Caribbean: melting pot between realms».Persoonia.44doi:10.3767/persoonia.2020.44.10.
    33. ↑ Tulloss. «Amanita silvatica - Amanitaceae.org - Taxonomy and Morphology of Amanita and Limacella».
    34. ↑ «New species of fungi from Yucatan Peninsula».Mycotaxon.16
    35. ↑ «An annotated checklist of the macrofungi (Ascomycota, Basidiomycota, and Glomeromycota) from Quintana Rosegue, Mexico».Check List.16(3)doi:10.15560/16.3.627.
    36. ↑ León, O.; Vargas, O. (2009). «Les espècies invasoras: un repte per a la restauració ecològica», Vargas, O.; León, O.; Díaz, A. (ed.). Restauració Ecològica en zones invadides per retamo espinós i plantacions forestals d'espècies exòtiques, Bogotà: Universitat Nacional de Colòmbia, p. 19-38.
    37. ↑ «Aureoboletus projectellus (Fungi, Boletales) - An American bolete rapidly spreading in Europe as a new model species for studying expansion of macrofungi».Fungal Ecology.39doi:10.1016/j.funeco.2018.12.006.
    38. ↑ «In Colòmbia the Eurasian fungus Amanita muscaria is expanding its range into native, tropical Quercus humboldtii forests».Mycologia.111(5)doi:10.1080/00275514.2019.1636608.
    39. ↑ Dickie, I. A.; Johnston, P. (2008). Invasive Fungi Research Priorities, with a Focus on Amanita muscaria, Whangarei: Landcare Research New Zealand Ltd.
    Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Funga&oldid=1503230»