Anar al contingut

Geologia marina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Geologia marina
Edats de la corfa oceànica.

La geologia marina involucra les investigacions geofísiques, geoquímiques, sedimentològiques i paleontològiques dels sols oceànics i els seus màrgens costers. Té una forta conexió en l'oceanografia i la tectònica de plaques.

El llit profunt de les mars és essencialment l'última frontera que no ha segut explorada ni mapeada en detalls en respal tant per a les ciències oceàniques, la ciència militar (submarina) i per a l'explotació dels recursos miners (petròleu, gas natural, metals) existents en el sol oceànic.

El cinturó de fòc al voltant del oceà Pacífic, en la seua intensa activitat volcànica i sísmica supon una de les majors amenaces de terremots destructius, tsunamis i erupció volcàniques. Qualsevol sistema de alerta primerenca per a estos events desastrosos requerirà un enteniment més detallat de la geologia marina dels ambients costers i dels arcs insulars.

L'estudi del llitoral i de la sedimentació marina, aixina com de les taxes de precipitació i dissolució de carbonat càlcic en varis ambients marins, té importants implicacions per al canvi climàtic global.

Una fossa oceànica es forma en el llímit a on convergixen dos plaques tectòniques.

El descobriment i continu estudi de les dorsals oceàniques i les seues zones de vulcanisme ha segut una de les importants àrees d'investigació geològica marina. Els extremófilos que viuen adjacents a les fonts hidrotermals han tingut un important impacte en cóm s'entén hui en dia la vida en la Terra i l'orige de la vida dins de tal entorn.

Les fosses oceàniques tenen una llongitut hemisfèrica, pero solament munas angostes depressió topogràfiques en el sol marí. Estes són les parts més profundes del llit oceànic.

La fossa de les Marianes és la fossa oceànica més profunda que es coneix, i el lloc més profunt de la corfa terrestre sancera. És producte d'una zona de subducción, a on la placa Pacífica s'està sumergint contínuament baix la placa Filipina.


Referències